0057 ENT MARTA CLUA

En aquesta novel·la fresca i plena d’humor, Magda Minguet ens submergeix en la història de la Gemma, una jove decidida a reinventar l’escena de les aplicacions de cites amb una proposta original: trobades a cegues al voltant d’un bon vermut i la passió compartida per la gastronomia. El que comença com un projecte innovador per connectar desconeguts acaba portant la protagonista a un viatge personal ple de moments caòtics, trobades inesperades i reflexions sobre l’amor en temps d’algoritmes.
A mesura que l’aplicació guanya usuaris i es multipliquen les històries curioses i les coincidències sorprenents, la Gemma haurà d’afrontar els seus propis dubtes i descobrir que l’autenticitat, tant en els negocis com en les relacions, és més important que qualsevol match digital. Vermuts i Barbuts és una comèdia romàntica actual que combina tecnologia, humor i emoció, oferint un brindis optimista a les segones oportunitats i a l’art de viure l’amor sense filtres.

Jordi Soler i Camardons analitza amb profunditat la proliferació d’utopies, distopies i catàstrofes en la literatura, el cinema i la televisió, i com aquestes narracions influeixen en el nostre pensament i acció col·lectius. Amb 39 capítols ben estructurats, l’autor fa un recorregut que comença amb les utopies clàssiques, com La República de Plató i Utopia de Thomas More, passant per la ficció especulativa de Jules Verne, fins a l’impacte contemporani de sèries com Black Mirror, que alerten dels perills d’un ús descontrolat de la tecnologia.
El llibre dedica també espai a la ciència-ficció catalana, destacant obres clàssiques i recents d’autors locals sovint oblidats en estudis similars, i introdueix conceptes com la “intel·ligència distòpica” i la “protopia”, una visió d’evolució social orientada a la millora contínua sense aspirar a la perfecció absoluta. Entre les descobertes més rellevants, l’autor recupera l’obra de Rose Macaulay, pionera en abordar la manipulació genètica des d’un feminisme actiu ja el 1918.
Amb un to irònic i reflexiu, Malsons i somnis del futur no només és un assaig de referència per als amants del gènere, sinó també una invitació a consumir cultura que remou consciències i a pensar plegats en la construcció d’un món millor.

Considerada una obra fundacional del gènere ciberpunk, aquesta novel·la de William Gibson ens transporta a un futur distòpic on els hackers, les corporacions omnipotents i les intel·ligències artificials conviuen en un escenari urbà opressiu i ple de misteri. La història segueix Case, un ex-ciberpirata a la deriva després de ser castigat i expulsat de la xarxa, que rep una última oportunitat de redempció a canvi de participar en un encàrrec d’alt risc.
A mesura que s’endinsa en el ciberespai i en les intrigues corporatives, Case es veu atrapat en una trama que desafia els límits de la seva pròpia ment i posa en dubte què és real i què és una il·lusió digital. Amb un estil intens i visionari, Neuromàntic anticipa molts dels dilemes tecnològics i socials del nostre present, convertint-se en un clàssic imprescindible per entendre l’imaginari de la ciència-ficció contemporània.

En aquest recull de contes, l’autor brasiler Daniel Galera ens transporta a tres futurs distòpics que conviden a la reflexió sobre la humanitat, la tecnologia i el nostre impacte en el planeta. La primera història, El déu de les falgueres, segueix una parella que espera el seu primer fill enmig de la incertesa política i social del Brasil, just abans de les eleccions de 2018. La segona, Tòquio, ens presenta un home solitari en un Sao Paulo del segle XXI marcat per desigualtats extremes i desastres ambientals, que lluita per trobar sentit mentre conviu amb una rèplica digital i disfuncional de la ment de la seva mare difunta. Finalment, Bogònia explora una comunitat post-apocalíptica en simbiosi amb la natura, el fràgil equilibri de la qual es veu alterat per l’arribada d’un desconegut.
Tot i ser escrites abans de la pandèmia, aquestes històries respiren un to de desolació i desesperança que resulta colpidorament actual. Amb un estil cru i reflexiu, Galera planteja qüestions sobre la immortalitat digital, la destrucció mediambiental i el futur de les relacions humanes en un món devastat. El déu de les falgueres és un avís literari que ens interpel·la sobre els camins que la nostra societat podria prendre si no canviem el rumb.

En aquesta novel·la de ciència-ficció escrita als anys setanta i publicada en català per primer cop el 2024, Alice B. Sheldon ens ofereix una història intensa i reflexiva que qüestiona els rols de gènere i imagina una societat completament femenina. La trama comença amb tres astronautes que, després d’una tempesta solar, queden a la deriva a l’espai. Són rescatats per la Glòria, una nau tripulada exclusivament per dones, i descobreixen amb sorpresa que han viatjat tres-cents anys al futur, en un món on els homes s’han extingit.
Els tres protagonistes –un científic racional, un home dominant i religiós, i un comandant convençut d’un pla diví– reaccionen de manera molt diferent davant d’aquest nou ordre social, incapaços d’entendre com la humanitat ha sobreviscut i evolucionat sense ells. A través dels seus ulls, el lector coneix la nova organització social femenina, que ha trobat maneres de reproduir-se i prosperar sense presència masculina.
La novel·la, guanyadora dels premis Hugo, Nébula i Locus, és una utopia feminista que explora temes com el sexe, l’evolució, la maternitat i la construcció social del poder. Amb només 142 pàgines, Houston, Houston, em rebeu? ofereix un relat breu però profund, provocador i amb un final colpidor que convida a la reflexió sobre la societat i els prejudicis de gènere.

Situada en un futur proper devastat per un virus mortal que provoca danys neurològics irreversibles, La memòria dels animals de Claire Fuller ens endinsa en un thriller psicològic amb tocs de ciència-ficció i drama humà. La protagonista, la Neffy, és una biòloga marina de 27 anys que, ofegada pels deutes i sense motivació professional, s’inscriu com a voluntària en un assaig clínic experimental per trobar una possible vacuna. Tancada en un centre amb quatre participants més, tot canvia quan el personal mèdic desapareix misteriosament, deixant-los completament sols enmig del caos apocalíptic que es viu a Londres.
En aquest escenari claustrofòbic, apareix una tecnologia controvertida, capaç de fer reviure records passats amb una intensitat sensorial aclaparadora. A través d’aquest procés, la Neffy torna a enfrontar-se als episodis més dolorosos de la seva vida, des de la separació dels pares fins a la malaltia del seu pare, mentre la seva obsessió pels pops li serveix d’ancora emocional. Alhora, les relacions entre els cinc voluntaris es van transformant, posant a prova la confiança, la supervivència i els límits morals de cadascun.
Fuller construeix un relat que, més enllà de la trama distòpica, reflexiona sobre la memòria, la responsabilitat col·lectiva i fins on seríem capaços d’arribar per prioritzar el bé comú davant la pròpia por. Un llibre que ressona inevitablement amb les experiències recents de pandèmia, però que ofereix una mirada original i colpidora sobre la condició humana.

En aquesta obra, Joana Barbany, una de les veus més reconegudes en l’àmbit de la tecnologia al nostre país, ens convida a reflexionar sobre com la transformació digital ha transformat les nostres vides i les nostres relacions. Amb una llarga trajectòria professional tant en el sector públic com en el privat, l’autora reuneix tretze capítols plens de reflexions clares i directes sobre els reptes i els riscos d’una societat cada cop més hiperconnectada.
El llibre aborda qüestions com la deshumanització provocada per l’ús constant de pantalles, la necessitat de connectar-nos més en directe i menys en format virtual, la importància d’educar els joves en un ús conscient de les tecnologies i la manera com les empreses haurien d’humanitzar els seus processos de digitalització. Barbany també introdueix el concepte de “digitalcràcia”, una nova forma de governança per a una societat digitalitzada, amb l’objectiu de garantir que la tecnologia sigui una eina al servei de les persones i no a l’inrevés.
Amb un llenguatge proper i sense artificis, Rehumanitzant la tecnologia és una lectura que sacseja consciències i ens empeny a ser crítics, a no deixar-nos abduir pel ritme trepidant de les màquines i a preservar la nostra essència humana enmig d’una era marcada per la velocitat i la hiperconnexió.

Situada en un futur proper, aquesta novel·la de John Marrs ens introdueix en un món on la ciència ha trobat la manera d’identificar la teva parella ideal mitjançant un senzill test genètic. Quan dues persones comparteixen un gen únic, la connexió és immediata i es considera que són ànimes bessones predestinades a estar juntes.
A partir d’aquesta premissa, la història es desplega a través de cinc protagonistes amb vides molt diferents. Coneixem la Lelly, fundadora de l’empresa que comercialitza el test i que creu haver trobat l’amor perfecte; la Mandi, que després d’un matrimoni fallit busca la seva ànima bessona però descobreix que ha mort; en Christopher, un assassí en sèrie que s’enamora d’una agent de policia; la Jait, que viatja fins a l’altra punta del món per conèixer la seva parella ideal amb resultats inesperats; i en Nick, que a punt de casar-se descobreix que el seu destí és amb un home.
La novel·la planteja una pregunta universal: és suficient una compatibilitat genètica per assegurar la felicitat eterna? Amb un estil àgil i capítols curts que alternen les diferents trames, Marrs ofereix un thriller absorbent que reflexiona sobre l’amor, la llibertat d’elecció i els límits de la ciència en les relacions humanes.

Ambientada en un futur distòpic on la baixa fertilitat ha capgirat les regles de la societat, Mammàlia de Lizanda Sulsona ens proposa una reflexió profunda sobre els processos de reproducció assistida, la maternitat imposada i el pes de les decisions preses en nom de la supervivència humana. Publicada per l’editorial Les Males Herbes, la novel·la combina misteri, poesia i crítica social en un relat que sacseja consciències.
La història s’inicia amb la Cora, una nena de vuit anys que, durant una excursió en bicicleta, queda atrapada en una tempesta i es refugia dins d’una cova. Allà descobreix unes pintures rupestres que li resulten inquietantment familiars i que desperten en ella el desig d’entendre els seus orígens. Adoptada als tres anys pel seu pare, mai ha tingut respostes clares sobre el seu naixement ni sobre la desaparició sobtada de la Sara, la parella del seu pare, pocs dies després d’aquell moment crucial.
La trama avança com un trencaclosques que es va revelant peça a peça, portant-nos a qüestionar els límits ètics dels tractaments de fertilitat, la violència obstètrica i el paper real de les mares en processos que, massa sovint, prioritzen la ciència per damunt dels vincles humans. Amb un estil íntim i captivador, Sulsona ens endinsa en un món on identitat, família i tecnologia es troben en un equilibri fràgil, convidant-nos a reflexionar sobre com definim la vida, la maternitat i els nostres propis orígens.

En aquesta novel·la de ciència-ficció, Lauren Beukes ens convida a explorar els límits del temps, l’espai i les decisions que marquen una vida. La història segueix la Brit Hittinger, una jove de 25 anys que encara arrossega el dol per la mort sobtada de la seva mare, una brillant neurocientífica. Incapaç d’entendre per què la seva mare no la va avisar quan el càncer va recaure, Brit es veu immersa en un mar de preguntes sense resposta.
Tot canvia quan descobreix a la casa materna un objecte misteriós anomenat “el cuc dels somnis”, una creació amb la qual la seva mare li havia promès de petita viatjar a altres mons. El que en la infància semblava fantasia es revela com una porta real a múltiples universos, on decisions diferents han creat versions alternatives de la seva pròpia vida i potser, una realitat on la seva mare segueix viva.
Amb l’ajuda del seu millor amic Dom i d’un jove col·laborador de la seva mare, Brit inicia un viatge trepidant a través del multivers, en una recerca plena de misteri, acció i descobriments sorprenents. Beukes combina magistralment el suspens amb la ciència-ficció per construir un relat addictiu, que reflexiona sobre les relacions entre mares i filles, el pes de les nostres eleccions i les infinites possibilitats que pot oferir el destí.