0054 ENT DONATIC REFERENT

Catalina Grimalt, actual directora general d’Organització i Recursos Interns del Port de Barcelona i directora del BCN Port Innovation, exemplifica com la tecnologia i el lideratge poden transformar estructures històriques. La seva trajectòria va començar gairebé per casualitat, quan va apostar per la informàtica com a alternativa a les carreres més convencionals de matemàtiques i física. Des d’aquell primer pas, ha mantingut un compromís constant amb l’aprenentatge i l’adaptació en un sector que exigeix renovació contínua.
Tot i reconèixer que les dificultats més grans no provenien de la tecnologia sinó de les posicions directives, Catalina ha sabut obrir-se camí en entorns on sovint era l’única dona i la més jove. La creació de la fundació Barcelona Port Innovation és, per a ella, un dels assoliments més rellevants, ja que ha permès impulsar projectes innovadors que d’altra manera haurien estat inviables.
Observadora de la lenta però ferma evolució del paper de la dona, destaca que avui hi ha més consciència sobre la necessitat de diversitat, tot i que encara persisteixen reptes vinculats a la conciliació i a la permanència de dones al llarg de la seva carrera. El seu missatge a les joves és clar: la tecnologia és una eina potent per millorar el món i cal que més dones la facin seva, aportant-hi visió i humanitat. Catalina anima les noves generacions a sumar-se i donar-se suport mútuament, recordant que el canvi és col·lectiu i imparable.

Núria Raventós, enginyera informàtica amb més de 25 anys d’experiència a Oracle, representa la trajectòria d’una dona que ha sabut combinar tecnologia i gestió per generar un impacte real en el món empresarial. Des dels inicis a la Universitat Pompeu Fabra, on va contribuir a crear la infraestructura tecnològica de la institució gairebé des de zero, fins al seu salt a l’empresa privada, Núria ha destacat per la capacitat d’anticipar reptes i evitar l’estancament professional.
A Oracle, ha desenvolupat rols en consultoria i direcció de projectes, assumint responsabilitats en transformació digital, sistemes en el núvol i logística en temps real per a grans corporacions com Inditex, Mango o La Caixa. Defensa la importància de situar-se a prop del client, escoltar-ne els problemes i aplicar la tecnologia amb visió pràctica i organitzativa.
Núria reconeix que, malgrat els avenços, les dones encara han d’afrontar obstacles en lideratge i reconeixement dins del sector. Tanmateix, anima les joves a trencar pors: “No atrevir-se és una ximpleria; si no surt a la primera, surt a la segona”. El seu missatge és clar: la tecnologia és transversal i ofereix múltiples vies professionals, tant per a qui la tria des de l’inici com per a qui hi arriba des d’altres disciplines. Amb una mirada optimista i decidida, reivindica el paper de la dona en un sector que encara necessita més referents visibles.

Doctora en informàtica pel MIT i actual directora científica de la Fundació Ellis Alicante, Núria Oliver és una de les científiques més reconegudes internacionalment en l’àmbit de la intel·ligència artificial amb impacte social. El seu interès per la tecnologia va néixer quan va descobrir les possibilitats de les xarxes neuronals durant la universitat, un moment que ella mateixa descriu com “amor a primera vista” i que va marcar tota la seva trajectòria.
Al llarg de la seva carrera ha estat sovint minoria com a dona en un sector dominat per homes, i va viure de primera mà les dificultats de conciliar maternitat i carrera científica. Va obrir camí a Microsoft Research sol·licitant i aconseguint treballar a temps parcial, precedent que va facilitar la conciliació a moltes altres persones. Núria és també l’única científica espanyola que ha rebut alhora dues de les distincions més prestigioses del món: el títol de Fellow de l’IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) i el Fellow de l’ACM (Association for Computing Machinery), reconeixements reservats a figures que han fet contribucions extraordinàries a l’enginyeria i a la informàtica.
El seu consell a les joves és clar: triar allò que desperti passió i trencar estereotips equivocats sobre la informàtica. Per a Núria, la tecnologia és una professió apassionant que permet inventar el futur i orientar-lo cap al progrés social i sostenible: “No hi ha res més fascinant que contribuir a crear un futur millor per a totes les persones i per al planeta”.

Enginyera informàtica i MBA, Mireia Ollé ha construït una trajectòria de referència en el món corporatiu, passant per posicions clau al RACC i IBM fins a convertir-se en vicepresidenta de Kyndryl, multinacional que gestiona infraestructures crítiques per a milers de clients d’arreu del món. El seu camí cap a la tecnologia va començar amb un ordinador familiar als 14 anys, però va ser en acabar la carrera d’informàtica quan va descobrir que volia dedicar-se al món digital, primer gestionant infraestructures i més endavant liderant equips i clients estratègics.
Els inicis no van ser fàcils: Mireia recorda haver hagut de “demostrar i demostrar” la seva vàlua en un entorn on sovint es dubtava de les dones. Tot i obstacles inicials —professors escèptics, dificultats per aconseguir reconeixement formal—, la seva determinació i el suport d’alguns mentors li van obrir camí. Avui reivindica que el sector ha evolucionat, especialment en grans multinacionals, que van incorporar abans la igualtat de gènere.
Per a ella, els èxits més grans no són només els títols o els reconeixements, sinó tenir clients satisfets i equips motivats. Defensora de la tecnologia amb propòsit, considera essencial que les solucions digitals millorin la vida de les persones i que els equips humans creixin en confiança i talent.
Mireia també posa èmfasi en la necessitat de visibilitzar les dones al sector, fomentar vocacions STEM i treballar per la conciliació. Mare de quatre fills i maratoniana, és un exemple de com és possible equilibrar vida personal i professional sense renunciar al lideratge. El seu missatge final és clar: treballar intensament, demanar oportunitats i cuidar-se són claus per avançar.

Enginyera de telecomunicacions amb més de vint anys de trajectòria, Sònia Cañizares ha desenvolupat una carrera marcada per la voluntat d’entendre el perquè de les coses i pel repte personal de demostrar que les dones poden destacar en carreres tradicionalment masculinitzades. Després d’una primera etapa en el món de les telecomunicacions, es va enfocar cap al sector públic i la salut, des d’on ha liderat projectes de transformació digital amb un fort impacte en la societat. Actualment, dirigeix la divisió de sector públic, salut i logística a Sopra Steria.
En el seu recorregut ha afrontat dos grans reptes: la maternitat —que en diverses etapes li va suposar frenar i refer la seva trajectòria— i el sostre de vidre, que l’ha obligada a buscar oportunitats en diferents empreses fins a consolidar-se com a directiva. Tot i això, defensa una actitud positiva davant els obstacles i considera que aquest camí li ha aportat experiència, visió internacional i capacitat de liderar equips diversos.
Sonia se sent especialment orgullosa d’haver creat i fet créixer unitats i equips, tant en la seva etapa inicial a Retevision com en el projecte actual a Sopra Steria, on ha passat de gestionar un petit grup a liderar més de 140 persones dedicades a transformar digitalment l’administració pública.
Pel que fa al paper de la dona en la tecnologia, reconeix avenços, però subratlla que el canvi encara és lent i cal mantenir polítiques que fomentin la igualtat, així com més vocacions femenines en STEM. El seu missatge a les joves és clar: “Apunteu-vos, la tecnologia és divertida, transversal i ben remunerada. No és cosa de friquis, és una oportunitat per transformar el món i tenir impacte real en la societat.” També anima les professionals d’altres àmbits a incorporar-se al sector, recordant que els projectes tecnològics necessiten perfils multidisciplinaris per dissenyar una societat del futur més inclusiva.

Karina Gibert, degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya i reconeguda per Forbes com una de les dones més influents del país, ha dedicat més de tres dècades a l’enginyeria informàtica i a la intel·ligència artificial amb un fort compromís social.
Des dels seus inicis com a estudiant a la Facultat d’Informàtica de Barcelona, ha estat pionera en un entorn amb poques dones, superant reptes d’aïllament i sostres de vidre. Karina destaca projectes com INSESS-COVID19, que va incidir directament en polítiques públiques durant la pandèmia, i defensa la importància d’integrar la perspectiva de gènere en el disseny tecnològic. Subratlla la manca de dones en àmbits com les infraestructures i reivindica xarxes de suport per a professionals que sovint treballen soles.
A les joves, els recomana ignorar missatges desmotivadors, explorar el ventall d’oportunitats del sector i entendre que la tecnologia pot ser una eina humanista potent per millorar el món. Amb un mercat que demanda centenars de milers de professionals, Karina veu la tecnologia com un terreny franc on les dones poden créixer sense desplaçar ningú, aportant una mirada imprescindible per construir el futur.

Clàudia Mateo, enginyera de Telecomunicacions amb un MBA internacional, lidera actualment la direcció de negoci i innovació en tecnologia espacial a la Fundació i2CAT. Tot i començar la seva carrera sense una vocació inicial clara per les telecomunicacions, una oportunitat laboral a Madrid li va obrir les portes al món de l’espai, fent realitat una ambició latent.
Amb més de quinze anys d’experiència a Alemanya i Anglaterra, Clàudia reconeix que el repte més gran ha estat conciliar la maternitat amb un càrrec directiu, una dificultat que considera un desafiament estructural per a moltes dones. Orgullosa de la seva etapa en una petita empresa alemanya que va ajudar a fer créixer fins a convertir-la en un referent del sector, destaca també l’impacte social de la seva feina actual, retornant a la societat els resultats de la recerca i la innovació.
Clàudia defensa la necessitat d’augmentar la presència femenina a les carreres TIC i proposa visibilitzar més els referents femenins reals, fugint dels estereotips mediàtics. Aconsella a les joves endinsar-se sense por en el món tecnològic, recordant que les oportunitats són àmplies, ben remunerades i amb gran flexibilitat.
El seu missatge és clar: la diversitat enriqueix els equips i les dones poden aportar una visió diferencial i necessària per al futur digital.

Amb una trajectòria que combina lideratge tecnològic, visió estratègica i compromís amb el progrés social, Pilar Conesa s’ha convertit en una figura clau dins del panorama tecnològic i institucional català. Des dels seus inicis com a enginyera informàtica fins a dirigir projectes d’automatització industrial, ha destacat per introduir la tecnologia com a eina de transformació en àmbits tan diversos com la sanitat, els serveis socials i la gestió d’emergències. Ha sabut obrir-se pas en un món tradicionalment masculí, imposant-se amb determinació i rebutjant ofertes professionals que no reconeixien el seu lideratge en igualtat de condicions.
Pilar ha estat també impulsora de projectes de gran abast, com l’Smart City Expo World Congress, que ha situat Barcelona com a referent internacional en innovació urbana. Recentment, la seva trajectòria ha estat reconeguda amb la incorporació a la Junta Directiva del Cercle d’Economia, sota la presidència de Teresa García Milà, la primera dona al capdavant d’aquesta històrica entitat. Des d’aquesta nova posició, Pilar vol aportar la seva experiència en tecnologia i innovació urbana per enriquir el debat econòmic i social del país.
El seu missatge a les joves és clar: atreviu-vos a estudiar carreres tecnològiques, perquè són eines poderoses per millorar el món i construir un futur més just i eficient.

Susana Prado, directora general d’INETUM Catalunya, presidenta del 22@ Network i recentment reconeguda amb el premi Power Woman 2025 de Microsoft, és una apassionada de la tecnologia des de la infantesa. Va començar a programar en BASIC, Pascal i COBOL quan encara era a primària, convençuda que la informàtica seria clau per transformar el futur.
Amb una trajectòria marcada pel lideratge en entorns corporatius, ha estat sovint l’única veu femenina en comitès i fòrums de direcció, aportant una visió diferent i necessària. Un dels seus principals reptes va ser compatibilitzar la maternitat amb la carrera, en una època en què les baixes eren desiguals per a mares i pares, la qual cosa li va suposar reprendre el camí professional tres vegades.
Per a ella, la tecnologia no és una finalitat sinó un mitjà per millorar àmbits com la salut, la mobilitat, el clima o l’economia blava. Convençuda que el futur és digital, anima les joves a vèncer la por i a trobar la seva missió dins la digitalització del sector que més els apassioni.
El seu missatge és clar: creure en una mateixa, actuar amb passió i perseverança, i aprofitar les oportunitats d’un món tecnològic cada vegada més obert i divers.

Amb més de 30 anys de trajectòria en el sector tecnològic, Isabel ha liderat projectes de transformació digital en empreses públiques, multinacionals i institucions, combinant el seu perfil d’enginyera informàtica amb una sòlida formació en direcció general.
Va iniciar-se en la informàtica de manera gairebé casual, però aviat va descobrir-hi la seva passió, decidint complementar la part tècnica amb coneixements de negoci per acostar-se als comitès de direcció. Els seus inicis en un sector dominat per homes li van exigir demostrar-se constantment, enfrontant-se a situacions masclistes que, lluny d’aturar-la, la van impulsar a reforçar el seu lideratge i la seva credibilitat professional.
Isabel destaca per la seva capacitat de vèncer resistències al canvi, aconseguint desbloquejar projectes estancats durant anys i posant en marxa transformacions culturals dins les organitzacions. Com a docent universitària, transmet coneixements sobre transformació digital i intel·ligència artificial a professionals amb experiència, sent reconeguda per l’impacte real de les seves classes.
Defensora de la igualtat salarial i de l’empoderament femení, anima les dones a perdre la por d’expressar-se, innovar i ocupar espais de decisió. El seu consell clau: aprofitar les oportunitats d’un sector en constant creixement, empoderar-se i afrontar el futur sense por, aportant valor i creativitat a la tecnologia.