VIDEO

Àtia Cortés, doctora en Intel·ligència Artificial per la UPC, ha fet de la recerca el seu camí professional i vital. Actualment lidera projectes al Barcelona Supercomputing Center, on centra els seus esforços a aplicar la IA a la salut, la diversitat i l’accessibilitat, amb l’objectiu que la tecnologia tingui un impacte positiu i tangible en la societat.
Tot i no tenir clar al principi que volia dedicar-se a la recerca, una estada a Itàlia li va obrir els ulls sobre el valor d’investigar i buscar respostes a preguntes complexes. Des d’aleshores, ha combinat l’aprenentatge constant amb la voluntat d’aportar valor social. Malgrat que en els seus inicis va viure petites situacions de discriminació a les aules i a la feina pel fet de ser dona, sempre ha comptat amb xarxes de suport que l’han ajudat a perseverar. El repte més dur, però, ha estat combinar la maternitat amb les creixents responsabilitats professionals.
Per a Àtia, el doctorat ha estat un assoliment clau que li ha obert portes i l’ha consolidada com a referent. Conscient de l’efecte tisora que encara limita la presència femenina en càrrecs de decisió, reivindica equips diversos i multidisciplinaris per dissenyar una tecnologia més justa. El seu consell a les joves: ser curioses i perdre la por a preguntar, perquè només així podran transformar el futur digital.

Alicia Coca ha dedicat més de tres dècades a transformar tecnològicament els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Des dels inicis, quan no hi havia ni xarxes ni ordinadors a l’empresa, ha estat clau en la creació i direcció de sistemes crítics de temps real que asseguren el funcionament d’una de les infraestructures essencials del país. Actualment lidera l’àrea de tecnologies de negoci dels FGC.
Inspirada de petita pel seu pare ferroviari, va aprendre a analitzar problemes i trobar solucions amb naturalitat, cosa que la va portar a escollir una carrera innovadora i poc coneguda als anys vuitanta. Ha viscut de primera mà la digitalització del transport ferroviari, participant en projectes emblemàtics com el centre de comandament de Rubí o les primeres màquines d’auto venda adaptades per a persones amb discapacitat visual.
Conscient dels estereotips que encara allunyen les noies de l’enginyeria, defensa que la tecnologia és una professió per a tothom i una responsabilitat compartida. El seu missatge a les joves és clar: les carreres tecnològiques obren portes en tots els sectors i ofereixen la possibilitat de dissenyar solucions amb impacte real en la societat.

Catalina Grimalt, actual directora general d’Organització i Recursos Interns del Port de Barcelona i directora del BCN Port Innovation, exemplifica com la tecnologia i el lideratge poden transformar estructures històriques. La seva trajectòria va començar gairebé per casualitat, quan va apostar per la informàtica com a alternativa a les carreres més convencionals de matemàtiques i física. Des d’aquell primer pas, ha mantingut un compromís constant amb l’aprenentatge i l’adaptació en un sector que exigeix renovació contínua.
Tot i reconèixer que les dificultats més grans no provenien de la tecnologia sinó de les posicions directives, Catalina ha sabut obrir-se camí en entorns on sovint era l’única dona i la més jove. La creació de la fundació Barcelona Port Innovation és, per a ella, un dels assoliments més rellevants, ja que ha permès impulsar projectes innovadors que d’altra manera haurien estat inviables.
Observadora de la lenta però ferma evolució del paper de la dona, destaca que avui hi ha més consciència sobre la necessitat de diversitat, tot i que encara persisteixen reptes vinculats a la conciliació i a la permanència de dones al llarg de la seva carrera. El seu missatge a les joves és clar: la tecnologia és una eina potent per millorar el món i cal que més dones la facin seva, aportant-hi visió i humanitat. Catalina anima les noves generacions a sumar-se i donar-se suport mútuament, recordant que el canvi és col·lectiu i imparable.

Núria Raventós, enginyera informàtica amb més de 25 anys d’experiència a Oracle, representa la trajectòria d’una dona que ha sabut combinar tecnologia i gestió per generar un impacte real en el món empresarial. Des dels inicis a la Universitat Pompeu Fabra, on va contribuir a crear la infraestructura tecnològica de la institució gairebé des de zero, fins al seu salt a l’empresa privada, Núria ha destacat per la capacitat d’anticipar reptes i evitar l’estancament professional.
A Oracle, ha desenvolupat rols en consultoria i direcció de projectes, assumint responsabilitats en transformació digital, sistemes en el núvol i logística en temps real per a grans corporacions com Inditex, Mango o La Caixa. Defensa la importància de situar-se a prop del client, escoltar-ne els problemes i aplicar la tecnologia amb visió pràctica i organitzativa.
Núria reconeix que, malgrat els avenços, les dones encara han d’afrontar obstacles en lideratge i reconeixement dins del sector. Tanmateix, anima les joves a trencar pors: “No atrevir-se és una ximpleria; si no surt a la primera, surt a la segona”. El seu missatge és clar: la tecnologia és transversal i ofereix múltiples vies professionals, tant per a qui la tria des de l’inici com per a qui hi arriba des d’altres disciplines. Amb una mirada optimista i decidida, reivindica el paper de la dona en un sector que encara necessita més referents visibles.

Doctora en informàtica pel MIT i actual directora científica de la Fundació Ellis Alicante, Núria Oliver és una de les científiques més reconegudes internacionalment en l’àmbit de la intel·ligència artificial amb impacte social. El seu interès per la tecnologia va néixer quan va descobrir les possibilitats de les xarxes neuronals durant la universitat, un moment que ella mateixa descriu com “amor a primera vista” i que va marcar tota la seva trajectòria.
Al llarg de la seva carrera ha estat sovint minoria com a dona en un sector dominat per homes, i va viure de primera mà les dificultats de conciliar maternitat i carrera científica. Va obrir camí a Microsoft Research sol·licitant i aconseguint treballar a temps parcial, precedent que va facilitar la conciliació a moltes altres persones. Núria és també l’única científica espanyola que ha rebut alhora dues de les distincions més prestigioses del món: el títol de Fellow de l’IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) i el Fellow de l’ACM (Association for Computing Machinery), reconeixements reservats a figures que han fet contribucions extraordinàries a l’enginyeria i a la informàtica.
El seu consell a les joves és clar: triar allò que desperti passió i trencar estereotips equivocats sobre la informàtica. Per a Núria, la tecnologia és una professió apassionant que permet inventar el futur i orientar-lo cap al progrés social i sostenible: “No hi ha res més fascinant que contribuir a crear un futur millor per a totes les persones i per al planeta”.

Enginyera informàtica i MBA, Mireia Ollé ha construït una trajectòria de referència en el món corporatiu, passant per posicions clau al RACC i IBM fins a convertir-se en vicepresidenta de Kyndryl, multinacional que gestiona infraestructures crítiques per a milers de clients d’arreu del món. El seu camí cap a la tecnologia va començar amb un ordinador familiar als 14 anys, però va ser en acabar la carrera d’informàtica quan va descobrir que volia dedicar-se al món digital, primer gestionant infraestructures i més endavant liderant equips i clients estratègics.
Els inicis no van ser fàcils: Mireia recorda haver hagut de “demostrar i demostrar” la seva vàlua en un entorn on sovint es dubtava de les dones. Tot i obstacles inicials —professors escèptics, dificultats per aconseguir reconeixement formal—, la seva determinació i el suport d’alguns mentors li van obrir camí. Avui reivindica que el sector ha evolucionat, especialment en grans multinacionals, que van incorporar abans la igualtat de gènere.
Per a ella, els èxits més grans no són només els títols o els reconeixements, sinó tenir clients satisfets i equips motivats. Defensora de la tecnologia amb propòsit, considera essencial que les solucions digitals millorin la vida de les persones i que els equips humans creixin en confiança i talent.
Mireia també posa èmfasi en la necessitat de visibilitzar les dones al sector, fomentar vocacions STEM i treballar per la conciliació. Mare de quatre fills i maratoniana, és un exemple de com és possible equilibrar vida personal i professional sense renunciar al lideratge. El seu missatge final és clar: treballar intensament, demanar oportunitats i cuidar-se són claus per avançar.

Enginyera de telecomunicacions amb més de vint anys de trajectòria, Sònia Cañizares ha desenvolupat una carrera marcada per la voluntat d’entendre el perquè de les coses i pel repte personal de demostrar que les dones poden destacar en carreres tradicionalment masculinitzades. Després d’una primera etapa en el món de les telecomunicacions, es va enfocar cap al sector públic i la salut, des d’on ha liderat projectes de transformació digital amb un fort impacte en la societat. Actualment, dirigeix la divisió de sector públic, salut i logística a Sopra Steria.
En el seu recorregut ha afrontat dos grans reptes: la maternitat —que en diverses etapes li va suposar frenar i refer la seva trajectòria— i el sostre de vidre, que l’ha obligada a buscar oportunitats en diferents empreses fins a consolidar-se com a directiva. Tot i això, defensa una actitud positiva davant els obstacles i considera que aquest camí li ha aportat experiència, visió internacional i capacitat de liderar equips diversos.
Sonia se sent especialment orgullosa d’haver creat i fet créixer unitats i equips, tant en la seva etapa inicial a Retevision com en el projecte actual a Sopra Steria, on ha passat de gestionar un petit grup a liderar més de 140 persones dedicades a transformar digitalment l’administració pública.
Pel que fa al paper de la dona en la tecnologia, reconeix avenços, però subratlla que el canvi encara és lent i cal mantenir polítiques que fomentin la igualtat, així com més vocacions femenines en STEM. El seu missatge a les joves és clar: “Apunteu-vos, la tecnologia és divertida, transversal i ben remunerada. No és cosa de friquis, és una oportunitat per transformar el món i tenir impacte real en la societat.” També anima les professionals d’altres àmbits a incorporar-se al sector, recordant que els projectes tecnològics necessiten perfils multidisciplinaris per dissenyar una societat del futur més inclusiva.

Karina Gibert, degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya i reconeguda per Forbes com una de les dones més influents del país, ha dedicat més de tres dècades a l’enginyeria informàtica i a la intel·ligència artificial amb un fort compromís social.
Des dels seus inicis com a estudiant a la Facultat d’Informàtica de Barcelona, ha estat pionera en un entorn amb poques dones, superant reptes d’aïllament i sostres de vidre. Karina destaca projectes com INSESS-COVID19, que va incidir directament en polítiques públiques durant la pandèmia, i defensa la importància d’integrar la perspectiva de gènere en el disseny tecnològic. Subratlla la manca de dones en àmbits com les infraestructures i reivindica xarxes de suport per a professionals que sovint treballen soles.
A les joves, els recomana ignorar missatges desmotivadors, explorar el ventall d’oportunitats del sector i entendre que la tecnologia pot ser una eina humanista potent per millorar el món. Amb un mercat que demanda centenars de milers de professionals, Karina veu la tecnologia com un terreny franc on les dones poden créixer sense desplaçar ningú, aportant una mirada imprescindible per construir el futur.

Clàudia Mateo, enginyera de Telecomunicacions amb un MBA internacional, lidera actualment la direcció de negoci i innovació en tecnologia espacial a la Fundació i2CAT. Tot i començar la seva carrera sense una vocació inicial clara per les telecomunicacions, una oportunitat laboral a Madrid li va obrir les portes al món de l’espai, fent realitat una ambició latent.
Amb més de quinze anys d’experiència a Alemanya i Anglaterra, Clàudia reconeix que el repte més gran ha estat conciliar la maternitat amb un càrrec directiu, una dificultat que considera un desafiament estructural per a moltes dones. Orgullosa de la seva etapa en una petita empresa alemanya que va ajudar a fer créixer fins a convertir-la en un referent del sector, destaca també l’impacte social de la seva feina actual, retornant a la societat els resultats de la recerca i la innovació.
Clàudia defensa la necessitat d’augmentar la presència femenina a les carreres TIC i proposa visibilitzar més els referents femenins reals, fugint dels estereotips mediàtics. Aconsella a les joves endinsar-se sense por en el món tecnològic, recordant que les oportunitats són àmplies, ben remunerades i amb gran flexibilitat.
El seu missatge és clar: la diversitat enriqueix els equips i les dones poden aportar una visió diferencial i necessària per al futur digital.