VIDEO

Amb més de vint anys a NTT Data, Raquel Pont Dagas és avui directora general a Barcelona i responsable de la regió Mediterrània, després d’una trajectòria centrada en grans projectes de transformació tecnològica, especialment al sector energètic. Enginyera de Telecomunicacions (1998), va créixer acadèmicament i professionalment en entorns majoritàriament masculins, però sense topar amb barreres internes a la companyia: destaca que el 2019 van entrar dues sòcies a Barcelona mentre estaven en procés de maternitat, un senyal —diu— d’una cultura inclusiva. Pont Dagas identifica dos reptes clau: augmentar la base de noies que trien carreres STEM i mantenir el percentatge de dones al llarg de la carrera, perquè del ~30% en capes júnior-sènior es redueix dràsticament en nivells executius. Per això impulsen programes de lideratge intern per a dones i iniciatives externes per inspirar estudiants de batxillerat. Defensora d’un lideratge exigent però empàtic, trasllada valors de l’esport d’elit: disciplina, formació contínua i millora constant en un sector que canvia a gran velocitat. El seu consell a les joves és clar: buscar referents propers i recurrents que desactivin pors i tòpics, i comprovar —amb experiències de primera mà— que la tecnologia ofereix carreres apassionants, amb impacte real i oportunitats de decisió.

Doctora en Enginyeria de Telecomunicacions per l’UPC, amb estades de recerca a l’MIT i projectes fins a l’Estació Espacial Internacional, l’Elisenda Bou és una pionera en IA i arquitectures de coneixement. Va iniciar-se sense un destí tancat: a la universitat es va involucrar en clubs tècnics, va participar en un concurs de la NASA i, de l’aeroespacial, va transitar cap a la intel·ligència artificial per resoldre reptes de coordinació i processament d’informació. Cofundadora i CTO de Billings, va impulsar la traducció d’informació no estructurada (vídeo, llenguatge) en dades operables; l’empresa va ser adquirida per Apple i la tecnologia s’utilitza a escala massiva. Avui cofundadora de Calla AI, treballa per garantir dades fiables com a base d’IA rigorosa davant la desinformació.
El que més l’enorgulleix: obrir camí perquè es pugui fer deep tech d’alt nivell des de Barcelona, creant oportunitats i un ecosistema competitiu. Com a dona tecnòloga, destaca el repte de la soledat i l’autoexigència d’“haver de demostrar” més; l’ha superat triant equips i socis que la recolzen i confien en el seu lideratge.
Missatge a les joves: la tecnologia no és un fi, és el teixit per transformar qualsevol àmbit (clima, salut, indústria). Aprendre’n és imprescindible per generar impacte i una responsabilitat: sense diversitat qui dissenya la tecnologia n’esbiaixa el resultat. Curiositat, coratge i bons referents són la clau.

Montse Guàrdia és una enginyera apassionada que ha convertit la curiositat adolescent davant d’un ordinador en una trajectòria internacional de primer nivell. Presidenta del Consell Social de la UPC i Chief People and Culture d’IDEADEC, ha estat cofundadora de Biconium, la Fundació Elis Alacant i Covid Warriors, a més d’exdirectora general d’Alastria i ex-CSO del Mobile World Capital.
Va iniciar-se en tecnologia triant un ordinador en lloc d’un telescopi, i des de llavors ha entès el món digital com un espai immens de creació i reinvenció. Durant la seva carrera ha liderat projectes tan exigents com la tecnologia de quatre Jocs Olímpics i nombroses copes del món, demostrant que la clau és fer que la tecnologia sigui invisible però essencial per al funcionament impecable d’esdeveniments massius.
Montse destaca que ser dona en un sector on sovint es formen minories implica reptes, però que l’actitud és determinant: convertir la diferència en motor i no en limitació. Reivindica la invisibilitat de moltes enginyeres que, tot i el seu impacte, no apareixen en portades ni mitjans. El seu missatge per a les joves és clar: el món digital és un espai màgic i il·limitat on es pot explorar, imaginar i crear solucions que transformin àmbits com la salut, l’energia o l’ecologia.

Rosa Ortuño és una de les pioneres catalanes en l’àmbit de la ciberseguretat i la governança tecnològica. Enginyera informàtica, va començar la seva carrera als anys vuitanta a IBM, on va descobrir el món dels mainframes i la programació. Amb només 22 anys ja assumia responsabilitats en entitats financeres, en un entorn on sovint era confosa amb una secretària i havia de demostrar contínuament la seva vàlua tècnica. Aquest esforç va consolidar-la com a experta respectada en sectors crítics com la banca, la borsa i l’administració pública.
Després de dècades en multinacionals i consultores, el 2009 va prendre una decisió valenta: fundar Optimum TIC, la seva pròpia empresa especialitzada en ciberseguretat, compliance i estratègia IT. Avui lidera un equip de 30 persones, la meitat dones, que ofereix solucions a clients nacionals i internacionals. Per a Rosa, aquest és l’assoliment més rellevant de la seva carrera.
Mira amb optimisme l’evolució del paper de les dones al sector, especialment gràcies a l’impuls de la intel·ligència artificial, que obre camps més creatius i tangibles. El seu consell a les joves és aprofitar la curiositat i la inquietud natural per entendre com funciona el món digital, perquè “la base de tot avui és tecnologia”.

L’Encarna Pau va descobrir la informàtica de nena, fascinada per la pel·lícula Juegos de Guerra. Amb 8–9 anys programava en BASIC (amb el suport del seu pare, que s’apuntava a COBOL i Pascal) i, després d’un primer pas per Empresarials, va fer un gir valent als 29: va cursar Enginyeria Informàtica i es va especialitzar en ciberseguretat. Avui acumula més de 12 anys a Marelli i és responsable d’OT Cybersecurity a nivell EMEA, vetllant per la seguretat de xarxes i sistemes industrials en plantes d’automoció. També impulsa la diversitat des del COAIMF i com a Barcelona ACM-W Chapter Officer.
Explica reptes molt concrets: ser minoria a la carrera (i sovint la gran del grup), guanyar-se el lloc en equips tècnics i conciliar maternitat i carrera —amb lactàncies a la feina i corresponsabilitat al 50% amb la parella. El balanç: es pot, però cal constància i suport.
Encarna defensa la necessitat de més dones en ciber: la combinació de mirades millora el diagnòstic, la planificació i la resposta davant incidents —“temple” i criteri quan hi ha atacs en directe. I recorda que la ciberseguretat és molt més que “hackeig”: hi ha itineraris tècnics (SOC, forense, red/blue/purple teams), de gestió (govern, risc i compliment) i d’auditoria, on perfils de base social o business també hi encaixen.
El seu consell a joves i professionals en reskilling és directe: si t’atrau, endavant. Hi ha una demanda enorme de talent —a casa i arreu—, itineraris per a perfils diversos i impacte real en la indústria. Domina les eines, forma’t de manera contínua i busca equips on la diferència sumi.

Àtia Cortés, doctora en Intel·ligència Artificial per la UPC, ha fet de la recerca el seu camí professional i vital. Actualment lidera projectes al Barcelona Supercomputing Center, on centra els seus esforços a aplicar la IA a la salut, la diversitat i l’accessibilitat, amb l’objectiu que la tecnologia tingui un impacte positiu i tangible en la societat.
Tot i no tenir clar al principi que volia dedicar-se a la recerca, una estada a Itàlia li va obrir els ulls sobre el valor d’investigar i buscar respostes a preguntes complexes. Des d’aleshores, ha combinat l’aprenentatge constant amb la voluntat d’aportar valor social. Malgrat que en els seus inicis va viure petites situacions de discriminació a les aules i a la feina pel fet de ser dona, sempre ha comptat amb xarxes de suport que l’han ajudat a perseverar. El repte més dur, però, ha estat combinar la maternitat amb les creixents responsabilitats professionals.
Per a Àtia, el doctorat ha estat un assoliment clau que li ha obert portes i l’ha consolidada com a referent. Conscient de l’efecte tisora que encara limita la presència femenina en càrrecs de decisió, reivindica equips diversos i multidisciplinaris per dissenyar una tecnologia més justa. El seu consell a les joves: ser curioses i perdre la por a preguntar, perquè només així podran transformar el futur digital.

Alicia Coca ha dedicat més de tres dècades a transformar tecnològicament els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Des dels inicis, quan no hi havia ni xarxes ni ordinadors a l’empresa, ha estat clau en la creació i direcció de sistemes crítics de temps real que asseguren el funcionament d’una de les infraestructures essencials del país. Actualment lidera l’àrea de tecnologies de negoci dels FGC.
Inspirada de petita pel seu pare ferroviari, va aprendre a analitzar problemes i trobar solucions amb naturalitat, cosa que la va portar a escollir una carrera innovadora i poc coneguda als anys vuitanta. Ha viscut de primera mà la digitalització del transport ferroviari, participant en projectes emblemàtics com el centre de comandament de Rubí o les primeres màquines d’auto venda adaptades per a persones amb discapacitat visual.
Conscient dels estereotips que encara allunyen les noies de l’enginyeria, defensa que la tecnologia és una professió per a tothom i una responsabilitat compartida. El seu missatge a les joves és clar: les carreres tecnològiques obren portes en tots els sectors i ofereixen la possibilitat de dissenyar solucions amb impacte real en la societat.

Catalina Grimalt, actual directora general d’Organització i Recursos Interns del Port de Barcelona i directora del BCN Port Innovation, exemplifica com la tecnologia i el lideratge poden transformar estructures històriques. La seva trajectòria va començar gairebé per casualitat, quan va apostar per la informàtica com a alternativa a les carreres més convencionals de matemàtiques i física. Des d’aquell primer pas, ha mantingut un compromís constant amb l’aprenentatge i l’adaptació en un sector que exigeix renovació contínua.
Tot i reconèixer que les dificultats més grans no provenien de la tecnologia sinó de les posicions directives, Catalina ha sabut obrir-se camí en entorns on sovint era l’única dona i la més jove. La creació de la fundació Barcelona Port Innovation és, per a ella, un dels assoliments més rellevants, ja que ha permès impulsar projectes innovadors que d’altra manera haurien estat inviables.
Observadora de la lenta però ferma evolució del paper de la dona, destaca que avui hi ha més consciència sobre la necessitat de diversitat, tot i que encara persisteixen reptes vinculats a la conciliació i a la permanència de dones al llarg de la seva carrera. El seu missatge a les joves és clar: la tecnologia és una eina potent per millorar el món i cal que més dones la facin seva, aportant-hi visió i humanitat. Catalina anima les noves generacions a sumar-se i donar-se suport mútuament, recordant que el canvi és col·lectiu i imparable.

Núria Raventós, enginyera informàtica amb més de 25 anys d’experiència a Oracle, representa la trajectòria d’una dona que ha sabut combinar tecnologia i gestió per generar un impacte real en el món empresarial. Des dels inicis a la Universitat Pompeu Fabra, on va contribuir a crear la infraestructura tecnològica de la institució gairebé des de zero, fins al seu salt a l’empresa privada, Núria ha destacat per la capacitat d’anticipar reptes i evitar l’estancament professional.
A Oracle, ha desenvolupat rols en consultoria i direcció de projectes, assumint responsabilitats en transformació digital, sistemes en el núvol i logística en temps real per a grans corporacions com Inditex, Mango o La Caixa. Defensa la importància de situar-se a prop del client, escoltar-ne els problemes i aplicar la tecnologia amb visió pràctica i organitzativa.
Núria reconeix que, malgrat els avenços, les dones encara han d’afrontar obstacles en lideratge i reconeixement dins del sector. Tanmateix, anima les joves a trencar pors: “No atrevir-se és una ximpleria; si no surt a la primera, surt a la segona”. El seu missatge és clar: la tecnologia és transversal i ofereix múltiples vies professionals, tant per a qui la tria des de l’inici com per a qui hi arriba des d’altres disciplines. Amb una mirada optimista i decidida, reivindica el paper de la dona en un sector que encara necessita més referents visibles.