0056 ENT DONA NO REFERENT (MÓN DIGITAL EN GENERAL)

En procés de producció.

Sara Orra és un exemple de trajectòria atípica que ha acabat transformant la tecnologia amb projectes d’alt impacte. Formada en filosofia, gastronomia i psicologia, va iniciar-se professionalment en l’alta cuina abans d’entrar en el món de les startups. Com a Global CPO a ByHours, va liderar la revolució de les reserves hoteleres per hores, i posteriorment va cofundar Trioteca, la fintech catalana que utilitza la intel·ligència artificial per fer el procés hipotecari més transparent, ràpid i accessible.
En l’entrevista destaca que mai ha percebut obstacles específics pel fet de ser dona, tot i reconèixer que el sector manté desigualtats estructurals. El seu gran repte ha estat liderar equips en contextos d’incertesa, especialment durant la pandèmia, quan Trioteca va passar de ser una petita startup a una empresa amb més de cent persones. Sara defensa un estil de lideratge basat en la confiança, el feedback constant i l’alineació personal i professional.
Els seus consells per a les joves: dominar les noves eines digitals, especialment les d’intel·ligència artificial, i situar-se sempre “a la frontera” de la innovació. Amb aquesta visió, Sara encarna la idea que la tecnologia, més enllà de la formació acadèmica, és un espai obert on la passió i el propòsit són claus per transformar la societat.

Àurea Rodríguez, especialista en innovació i autora de diversos llibres sobre l’impacte de la tecnologia, ha viscut dos punts d’inflexió que han marcat la seva trajectòria: la implementació del programa d’Indústria 4.0, que li va fer entendre el potencial transformador de la tecnologia, i l’arribada de la intel·ligència artificial generativa, que considera un canvi imparable.
Al llarg de la seva carrera, ha liderat projectes amb períodes de maduració de fins a una dècada, com la creació d’un parc tecnològic a Reus, i se sent orgullosa de veure’n ara els fruits.
Àurea assenyala dos reptes clau per a les dones en el món digital: la necessitat de formació contínua en un entorn de canvis accelerats i el canvi de mentalitat, tant personal com organitzacional, per adaptar-se a noves formes de treball.
Malgrat avenços respecte al passat, alerta que la presència femenina a carreres STEM està disminuint en alguns àmbits, i que només un 4% de la inversió europea en empreses deep tech va a parar a projectes liderats per dones. Aquesta realitat, diu, posa en risc que les dones quedin excloses del disseny i propietat de la tecnologia que definirà el futur, perpetuant desigualtats econòmiques i biaixos de gènere.
El seu missatge és clar: no ens podem relaxar i cal treballar activament per garantir que la nova economia no deixi fora el 50% del talent.

Doctora en Ciència dels Materials, professora de la UPC i vicepresidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, Núria Salán ha dedicat la seva carrera a unir ciència, tecnologia i divulgació, amb una clara vocació de fer visibles les dones en enginyeria. La seva passió va néixer per casualitat: una xerrada sobre metal·lúrgia li va despertar l’interès i la va portar a una especialitat que, amb els anys, ha connectat amb records d’infantesa, com el tremp d’una navalla del seu avi.
Al llarg de la seva trajectòria, ha viscut de primera mà l’evolució de la digitalització, des dels inicis de l’automatització fins a la fabricació additiva en metall, passant per experiències personals que li han demostrat el poder transformador de la tecnologia. Malgrat trobar-se en entorns masculinitzats, assegura que la resiliència, el suport de mentors i la convicció personal l’han ajudada a créixer.
Núria és impulsora del programa de mentoria M2m de l’UPC, pensat per preparar les estudiants per al repte de ser minoria en el món professional, oferint eines i estratègies per afrontar dificultats amb seguretat i, sobretot, amb un somriure.
El seu missatge final a les joves és inequívoc: la tecnologia és per a tothom, hi ha un ventall immens de camins possibles i l’única persona que pot decidir què és per tu ets tu mateixa.

Sandra Arévalo, enginyera mecànica especialitzada en processament de polímers, va dedicar 12 anys a l’àmbit corporatiu petroquímic abans de fer un gir vital arran de la maternitat.
Cercant més flexibilitat, es va endinsar en el món digital com a emprenedora i inversora, formant-se amb un MBA per adquirir coneixements empresarials i financers. És sòcia de Women Angels for STEAM, xarxa d’inversores que dóna suport a startups tecnològiques liderades per dones, i fundadora i CEO de Wisar.pro, plataforma que connecta talent digital amb empreses globals, amb un fort enfocament en el treball freelance i remot.
Sandra assenyala com a reptes comuns en la indústria, la inversió i l’emprenedoria, la necessitat constant de demostrar vàlua en entorns masculinitzats i el biaix a l’hora de captar finançament. Defensa que les dones han d’estar presents a la revolució digital per influir en les solucions que impacten la societat, i anima les joves a explorar sense límits, trencar estereotips i trobar un propòsit professional alineat amb la seva passió.
El seu missatge és clar: les princeses també poden ser enginyeres, sense renunciar a la feminitat per triomfar en tecnologia.

Mar Porras, psicòloga de formació i directora de màrqueting a Ricoh, ha viscut en primera persona la transformació de l’empresa des del món analògic fins a convertir-se en un integrador de serveis digitals. Presidenta global de STEM WOMEN ASSOCIATION, impulsa iniciatives per augmentar la presència femenina a les carreres i professions STEM.
El seu compromís va néixer tant de l’experiència professional com de la maternitat, i s’ha materialitzat en projectes com STEM WOMEN CONGRESS i l’Annual Reports, un informe que mesura l’impacte de les iniciatives en tot el recorregut vital d’una dona STEM. Aquest anàlisi, creuat amb dades socioeconòmiques i tendències, ha permès detectar àrees on la tecnologia no arriba i actuar-hi, com amb el projecte itinerant “sobre rodes” amb Volkswagen.
Porras defensa la importància de canviar missatges socials, implicar famílies i escoles, i crear entorns segurs perquè les dones s’atreveixin a assumir reptes tecnològics. El seu consell a nenes i dones: no posar-se límits, afrontar petits reptes per guanyar confiança, i entendre la tecnologia com una eina d’aportació de valor a la societat. Amb una xarxa global de voluntaris i un treball basat en dades, busca accelerar un canvi que encara avança massa lentament.

Amb gairebé vint anys d’experiència en innovació estratègica, Diana Pinós ha dedicat la seva trajectòria a acompanyar empreses en reptes clau mitjançant el design thinking i la creativitat aplicada. Psicòloga de formació, la seva entrada al món tecnològic no va ser vocacional sinó fruit d’una “responsabilitat humanista”: garantir que les persones estiguin preparades mentalment, emocionalment i creativament per conviure amb l’accelerada transformació digital.
El seu gran repte ha estat fer entendre, especialment en entorns dominats per homes, que la tecnologia necessita humanitat i empatia per prosperar. El projecte que més l’enorgulleix és Creativikit, un kit creatiu per democratitzar la creativitat i preservar la mirada humana en un món cada cop més automatitzat. Diana celebra l’augment de dones al sector digital, però reclama legitimitat per exercir-lo des d’una perspectiva pròpia, no imitant models antics. Creu que el veritable canvi vindrà quan les dones transformin els espais tecnològics amb la seva aportació sistèmica, emocional i creativa.
A les joves les anima a ser valentes, rebels i creatives, recordant que el futur digital no només requereix codi i algoritmes, sinó també la seva veu i empatia per construir un món més humà.

Marta Fernández Vélez, enginyera física-òptica amb un MBA executiu i formació en intel·ligència artificial aplicada a Pharma i Biotech, és actualment directora d’Innovació Digital i Transformació de Negoci a Ferrer. Amb una trajectòria destacada a empreses com AstraZeneca, Novartis o Alcon, lidera la implementació d’eines d’IA i analítica avançada per convertir Ferrer en una organització “data-driven” amb un fort propòsit social, alineat amb el seu model B-Corp.
Defensora de la tecnologia com a eina per humanitzar les relacions i millorar l’atenció al pacient, impulsa projectes que combinen eficiència, personalització i resultats mesurables. Entre els seus assoliments recents destaca el desenvolupament d’un agent d’IA capaç de donar suport 24/7 a oncòlegs amb respostes basades exclusivament en evidència científica, millorant la rapidesa i precisió de les decisions clíniques.
Marta identifica la curiositat i l’aprenentatge constant com a claus per adaptar-se a un entorn tecnològic en ràpida evolució. Creu fermament en el valor del lideratge femení per connectar punts i aplicar la tecnologia amb sentit pràctic. A les joves, les encoratja a perdre la por, abraçar la innovació i mantenir la seva autenticitat, destacant que el talent femení, combinat amb una base tecnològica sòlida, és imparable.

Virginia Carreras, fundadora de Smart Equality i vicepresidenta de l’associació AD Vallès, ha esdevingut una de les veus més actives en la lluita contra els biaixos de gènere a la intel·ligència artificial. Amb formació inicial en ciències empresarials, economia i direcció hotelera, va passar dècades dirigint establiments turístics fins que, als 40 anys i després de la seva segona maternitat, va decidir reinventar-se. Es va especialitzar en igualtat, equitat i no-discriminació, i posteriorment en analítica de dades, connectant aquests dos mons per impulsar el “feminisme de dades”.
Virginia alerta que els biaixos socials es reprodueixen a les dades i als sistemes d’IA, i denuncia la manca de consciència sobre aquest problema. El seu repte és sensibilitzar empreses i institucions perquè incorporin la perspectiva de gènere en processos digitals i projectes data-driven. Entre els seus assoliments recents destaca un postgrau en Data Analytics, on ha après Python, SQL i eines de visualització, obtenint la màxima qualificació.
Defensora de la necessitat d’arribar a les nenes des de la primera infància per trencar estereotips, anima adolescents a entrar al món tecnològic sense por, buscant referents i xarxes de suport. El seu missatge és clar: cal valentia, formació i col·laboració per construir un entorn digital més just i inclusiu.

Ana Lucía Silva, cofundadora de FemCoders Club i premi Donatic 2024 en la categoria de Requalificació i Millora d’Habilitats, és un exemple potent de reskilling i adaptació. Amb més de 20 anys d’experiència docent a l’Uruguai, va decidir reinventar-se en arribar a Barcelona el 2023, completant un programa destinat a dones de formació tecnològica de Factoria F5 que  va ser el punt de partida per l’assoliment d’aproximadament 60 certificacions i una nova passió: l’aprenentatge continu en entorns digitals.
El seu recorregut ha estat marcat per reptes personals i estructurals, des de la conciliació amb dos fills fins al combat contra el “síndrome de la impostora” i la manca de referents femenins en lideratge tecnològic. Per això, juntament amb altres dones, impulsa FemCoders Club, una comunitat que ofereix suport, visibilitat i oportunitats a dones en transició cap a les TIC, creant un espai segur i col·laboratiu.
Ana defensa que la igualtat real passa per polítiques de conciliació adaptades, educació inclusiva des de la infància i una formació tècnica sòlida combinada amb habilitats transversals. A les joves i professionals que volen entrar al sector, els recomana actuar sense esperar la preparació perfecta, aprofitar les eines disponibles i mantenir una visió a llarg termini. Per a ella, la tecnologia és un camp on la diversitat multiplica el valor i on cada dona pot trobar el seu lloc si compta amb la xarxa i la confiança necessàries.