0054 ENT DONATIC

Amb l’aforament complet i una atmosfera d’energia col·laborativa, ahir dimarts 15 de juliol es va celebrar al Pier07 de Barcelona la jornada “Dones en les TIC: Reescrivim el codi”, organitzada per i2CAT i Telecos.cat, una iniciativa que va voler visibilitzar, connectar i fer avançar el talent femení dins del sector digital. Qui signa aquesta crònica hi va poder assistir i confirmar que es tractava d’un esdeveniment ben estructurat i profundament necessari.
L’acte va començar amb la benvinguda de la moderadora Marta Serrabou, directora comercial d’Alcatel-Lucent Europa i vocal de talent de la junta de Telecos.cat, que va posar en relleu el valor de generar espais de debat per fer créixer l’ecosistema digital des de la inclusió. A continuació, la directora general d’Economia i Societat Digitals, Sandra Ruiz, va destacar el compromís ferm de la Generalitat per augmentar el talent femení en el sector TIC. Va subratllar que aquest objectiu és clau dins del Pacte Nacional per al Talent Digital 2024–2030, que pretén duplicar el nombre de professionals digitals abans del 2030 i assolir la paritat de gènere. Ruiz va remarcar que aquest repte no és només una qüestió d’equitat, sinó una necessitat estratègica per al futur digital de Catalunya, i va fer una crida a sumar esforços públics i privats per fer-lo possible.
Especial rellevància va tenir la intervenció de Montse Guàrdia, presidenta del Consell Social de la UPC i directora de persones i cultura a IDEADED, que va reflexionar sobre les oportunitats d’up-skilling per a les dones que ja formen part del sector. Va destacar com l’emprenedoria i el lideratge femení aporten una mirada transformadora, més col·laborativa i centrada en el propòsit.
El moment central de la jornada va arribar amb la taula rodona “Re-skilling femení: reinventar-se per entrar al sector TIC”, moderada per Chelo Fernández de Mobile World Capital Barcelona. Un diàleg ric i inspirador entre Àngela Lalatta (i2CAT), Alejandra Blázquez (Cisco), Ainhoa Zamora (Campus 42 Telefónica) i Núria Salán (UPC – SCT), que van compartir vivències de transició professional, barreres estructurals i l’impacte real de les iniciatives d’apoderament i formació adreçades a dones.
Amb una copa de cava i un espai de networking, es va tancar una jornada que no va ser només un acte, sinó una declaració d’intencions col·lectiva: reescriure el codi digital és una tasca de país, i cal fer-la amb mirada feminista i compromís estructural. El repte no és menor, però la intel·ligència, l’energia i la visió de les dones que hi van participar fan pensar que és, sens dubte, assolible.

En aquesta entrevista, Susana Prado comparteix la seva experiència i entusiasme pel món del New Space Economy Congress, una nova economia basada en l’ús de nanosatèl·lits i tecnologies espacials accessibles, que estan revolucionant la manera com es capturen i utilitzen les dades a la Terra. Prado explica que el seu primer contacte amb aquest àmbit va ser inesperat i revelador: fins aleshores no coneixia res sobre l’espai, però en descobrir les múltiples aplicacions d’aquestes tecnologies en serveis públics i privats, es va convertir en una gran defensora.
Destaca com la captació de dades per satèl·lit pot tenir un impacte molt positiu en la gestió del canvi climàtic, en la planificació agrícola, en la producció i consum d’aigua i en sectors com la logística o els serveis d’emergència. El potencial per fer simulacions precises, comprendre millor què està passant al planeta i dissenyar solucions adaptades, obre una nova era en la prestació de serveis i la presa de decisions.
A la darrera edició del congrés, Prado va participar com a ponent en una taula rodona amb empreses capdavanteres en la gestió de dades i anàlisi espacial, compartint experiències i visions de futur. Fa una crida clara als professionals i responsables de serveis públics perquè coneguin i explorin aquest camp, ja que pot millorar significativament el servei que ofereixen i aportar solucions innovadores als reptes actuals.
L’entrevista conclou amb una invitació a assistir al Congrés i continuar descobrint les oportunitats del New Space Economy Congress.

🔹 FES-HI UN LLOC A LA TEVA AGENDA:📍 New Space Economy Congress📅 3 i 4 de juliol de 2025📌 Llotja de Mar, Barcelona🔗 + informació i inscripcions: https://www.newspacecongress.cat/

En aquesta entrevista, Clàudia Mateo, Cap de Negoci d’Innovació Espacial a la Fundació i2CAT, ens explica com el sector del New Space està transformant l’economia de l’espai i posiciona Catalunya com un actor clau en aquest àmbit emergent.
Els darrers anys han estat testimonis d’una autèntica revolució en el sector espacial gràcies a l’aparició dels nanosatèl·lits, que han democratitzat l’accés a l’espai amb costos i terminis molt més reduïts. Aquesta nova economia, anomenada New Space, afavoreix l’entrada de pimes, startups i administracions en un camp fins fa poc reservat a grans potències. Catalunya hi juga un paper destacat gràcies a iniciatives com l’Estratègia NewSpace, aprovada l’octubre de 2020 pel Govern, amb el suport de l’IEEC, i2CAT i l’ICGC.
La Cambra de Comerç de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han estat claus en l’impuls d’aquest ecosistema, organitzant des del 2020 jornades i congressos que han evolucionat fins al consolidat New Space Economy Congress (NSEC). Aquest esdeveniment anual s’ha convertit en un referent internacional, connectant empreses, investigadors i institucions per explorar aplicacions reals de les dades satel·litàries en sectors com la mobilitat, el medi ambient, la planificació urbana o la protecció civil.
El NSEC 2025, que tindrà lloc els dies 3 i 4 de juliol a la Llotja de Mar de Barcelona, posa el focus en l’impacte transversal de les tecnologies espacials i en la seva capacitat d’impulsar la transició verda i l’ús de la intel·ligència artificial. Enguany, la regió convidada és Occitània, i es posarà èmfasi en el networking, la formació pràctica i les oportunitats empresarials.
Clàudia Mateo, com a enginyera de telecomunicacions a i2CAT, aporta la seva visió tècnica i estratègica sobre el present i el futur d’aquesta nova economia espacial, subratllant la importància del talent, la innovació i la col·laboració entre sectors.

🔹 FES-HI UN LLOC A LA TEVA AGENDA:📍 New Space Economy Congress📅 3 i 4 de juliol de 2025📌 Llotja de Mar, Barcelona🔗 + informació i inscripcions: https://www.newspacecongress.cat/

A l’entrevista la Joana Barbany reflexiona sobre la necessitat d’humanitzar la tecnologia en la seva reedició de Rehumanitzant la tecnologia. Explica que l’origen del llibre sorgeix del seu pas del sector públic al privat, moment en què decideix posar per escrit tot el coneixement adquirit. Per ella, la productivitat és el factor més desatès en l’equació entre salut, felicitat i treball, i alerta que aquesta manca sovint té origen en la infelicitat i la falta d’equilibri. La tecnologia, diu, pot ser molt útil si se’n fa un ús conscient, però pot accelerar-nos i fer-nos menys crítics si no la dominem.
Defensa que cal educar les noves generacions amb l’exemple i la implicació dels adults, avis i pares, i critica l’abús de pantalles en infants. També parla de la importància de recuperar el contacte humà, l’alimentació saludable i el sentit comú.
Finalment, destaca iniciatives empresarials i socials que utilitzen la tecnologia amb enfocament humà i sostenible. El seu missatge clau: no podem ignorar la tecnologia, però cal integrar-la des d’una visió humanista per posar-la al servei de les persones i no al revés.

Àurea Rodríguez reflexiona sobre el futur laboral mixt, on humans i IA col·laboren per augmentar talent, lideratge i sentit en un entorn cada cop més automatitzat.
Tomás: Àurea, he llegit a Disruptores un article teu molt interessant titulat “Ara la feina és mixta: humà + IA” i m’ha semblat una crida clara a repensar la feina des d’un altre angle. Per començar aquesta entrevista, què vols dir exactament quan afirmes que la feina ja no és híbrida, sinó mixta?
Àurea Rodríguez: Significa que la transformació va més enllà de decidir si treballem des de casa o des de l’oficina. El veritable canvi és que ara col·laborem amb intel·ligències artificials. Ja no som només humans amb eines, sinó humans treballant amb intel·ligències que generen contingut, aprenen i ens ofereixen alternatives. És un nou model de col·laboració.
Tomás: Dius que la IA no substitueix, sinó que amplia. Pots explicar-ho en termes pràctics?
Àurea: És clar. La IA allibera les persones de tasques repetitives i ens deixa espai per pensar, crear i decidir millor. No és només automatització; és augmentació. La clau és com utilitzem el que genera la IA. Ens exigeix noves habilitats: saber preguntar, interpretar, sintetitzar i, sobretot, integrar lògica amb ètica.
Tomás: Quin paper juguen les noves intel·ligències humanes que menciones —emocional, existencial, contextual— en aquest entorn augmentat?
Àurea: Un paper fonamental. Són dimensions que no es poden programar i que marquen la diferència en un món on la lògica ja no és exclusiva dels humans. Saber combinar diferents tipus d’intel·ligència és el que dona sentit i valor a la feina, especialment en contextos complexos o ambigus.
Tomás: També parles d’un “Índex de Talent Interior Brut”. Ens pots explicar aquest concepte?
Àurea: És una manera de valorar allò que farà diferencial una regió o una empresa en aquesta economia augmentada. No es mesura només el que saps fer, sinó la teva capacitat per aprofitar el coneixement generat per la IA i combinar-los per aportar sentit. És talent més enllà de l’eficiència: amb criteri, impacte i propòsit.
Tomás: Com ha de ser aquest nou lideratge que proposes per a aquest entorn mixt?
Àurea: Un lideratge augmentat, sí, però amb valors. No n’hi ha prou amb saber de tecnologia. Cal saber integrar-la sense perdre el nord humà. Un bon líder no es deixa enlluernar pels algoritmes: els interroga. Dissenya entorns on humans i IA es potenciïn, fomenta el pensament crític i protegeix la diversitat.
Tomás: I les organitzacions? Què defineix una organització realment resilient avui dia?
Àurea: No són les més digitalitzades, sinó les que saben integrar el factor humà i l’artificial amb sentit. Les que entenen que el coneixement pot ser compartit amb la IA, però que l’impacte continua depenent de la nostra interpretació, empatia i acció ètica.
Tomás: Per acabar, què diries a aquells que temen que la IA els prengui la feina?
Àurea: Que el futur no es treballa, s’interpreta. No es tracta de competir amb la IA, sinó d’aprendre a treballar-hi sense cedir el nostre criteri. L’avantatge no serà saber més, sinó saber millor. I això continua sent profundament humà.
Tomás: Gràcies, Àurea, per aquesta conversa tan clara i necessària. Em quedo amb una idea: el futur de la feina no el decidirà la tecnologia, sinó la qualitat humana amb què sapiguem integrar-la. I com dius, alerta amb els tòxics i envoltem-nos de sinergents. Aquí hi ha la clau.