0000 NOTÍCIA DONA TIC

Europa necessita 20 milions
de professionals TIC per al 2030
Dones, és la nostra oportunitat !
En el marc del foment del talent femení en l’àmbit TIC i amb l’objectiu d’impulsar vocacions tecnològiques i emprenedores entre noies joves, estudiants i professionals, proposem una trobada inspiradora i dinàmica amb tres dones líders en tecnologia.

Núria Castell
Enginyera informàtica
Professora universitària
Enginyera informàtica i professora universitària de la UPC, especialista en processament de llenguatge natural, exdegana de la Facultat d’Informàtica de Barcelona i amb una llarga trajectòria dedicada a reduir l’escletxa de gènere a l’enginyeria informàtica. És una veu destacada en l’àmbit acadèmic i tecnològic. Actualment exerceix com a presidenta del Comité d’Honor dels “Premis DonaTIC”.

Clàudia Mateo
Enginyera de telecomunicació
Responsable Sector Espacial i2CAT
Enginyera de telecomunicacions i MBA internacional, responsable del Sector Espacial–Innovació i Negoci a i2CAT, on lidera l’estratègia per al desenvolupament de la indústria aeroespacial catalana. Amb una visió global, impulsa la transferència de tecnologia, la innovació i la col·laboració entre centres de recerca, empreses i institucions a nivell nacional i internacional per posicionar Catalunya com a referent del sector.

Sandra Arévalo
Enginyera mecànica
Emprenedora i inversora
Enginyera mecànica amb formació de postgrau internacional i àmplia experiència en multinacionals, és fundadora de Wisar, una plataforma basada en IA que connecta talent global amb oportunitats de treball flexible. Com a inversora a WA4STEAM, ESADE BAN i Sitka Capital, dóna suport a startups tecnològiques amb forta presència femenina i enfocament en impacte social, transformant el futur de l’ocupació digital
Modera Tomás Cascante Enginyer, periodista i analista digital
President de Tertúlia Digital
18 juny 2025 · 18:00h
Nova Jazz Cava
Passatge Tete Montoliu, 24
08221 Terrassa
En el marc del foment del talent femení en l’àmbit TIC i amb l’objectiu d’impulsar vocacions tecnològiques i emprenedores entre noies joves, estudiants i professionals, proposem una trobada inspiradora i dinàmica amb dones líders en tecnologia.
programa
18:00
ACREDITACIÓ
Acreditació a recepció i café.
18:30
HELLO!
Benvinguda: Tomás Cascante – President Tertúlia Digital
18:35
TAULA RODONA
Núria Castell, Claudia Mateo, Sandra Arévalo
Modera: Tomás Cascante
19:25
TERTÚLIA OBERTA
Preguntes del públic
19:40
CLOENDA
19:50
BYE BYE AL JAZZ CAVA
Una mica de networking
inscripció tancada
Informació bàsica de protecció de dades relativa al tractament DONA DIGITAL
Responsable del tractament: BCN Council Legal Advisors, SLP amb CIF B-66603580 i domicili al C/Aribau, nº 276, 1º1ª, 08006 de Barcelona.
Finalitat: gestionar les dades de caràcter personal de les persones interessades a participar a l’esdeveniment Dona Digital, així com enviar informació relacionada amb l’activitat abans, durant i després de la seva celebració.
Legitimació: el tractament es basa en el consentiment de la persona interessada en inscriure’s a l’activitat.
Destinataris: les dades podran ser comunicades a l’Administració pública catalana i a centres formatius col·laboradors del projecte, exclusivament amb finalitats vinculades a l’organització, execució i seguiment de l’esdeveniment.
Conservació: les dades personals proporcionades es conservaran durant els terminis legals establerts per les normatives que siguin aplicables.
Decisions automatitzades: aquesta web NO prendrà decisions automatitzades ni elaborarà perfils ni aplicarà lògica automatitzada sobre les dades pesonals.
Drets de les persones interessades: podeu accedir a les vostres dades personals, sol·licitar la rectificació de les dades inexactes o, si escau, sol·licitar-ne la supressió quan ja no siguin necessàries per a les finalitats amb què van ser recollides, així com exercir altres drets reconeguts per la normativa. Per exercir aquests drets, podeu enviar una sol·licitud a l’adreça electrònica hola@bcncouncil.com
Consentiment: autoritzo el responsable del tractament a enviar-me informació relacionada amb l’esdeveniment «Dona Digital» per mitjans electrònics.
Consentiment exprés per a la captació i publicació d’imatges durant l’esdeveniment DONA DIGITAL
Jo, major d’edat, en nom propi i en ple exercici dels meus drets, en clicar el botó o apartat habilitat a aquest efecte, AUTORITZO expressament a BCN Council Legal Advisors, SLP, com a entitat organitzadora de l’esdeveniment Dona Digital, perquè capti, fixi, reprodueixi i publiqui la meva imatge, el meu nom (amb o sense cognoms) i/o la meva veu durant l’esdeveniment formatiu Dona Digital, que tindrà lloc el 18 de juny de 2025 a les 18:00 h, a la Nova Jazz Cava (Passatge Tete Montoliu, 24, 08221 Terrassa).
BCN Council Legal Advisors, SLP podrà fer ús d’aquestes imatges, del nom i de la veu amb finalitats educatives i/o promocionals, inclosa la seva publicació a les xarxes socials i/o mitjans de comunicació titularitat de l’entitat.
He estat informat/da que l’esdeveniment podria ser enregistrat audiovisualment, i que aquesta gravació podrà ser publicada en format streaming a través dels canals oficials de l’organització. L’ús que es pugui fer d’aquesta gravació tindrà igualment finalitats educatives i/o promocionals.
També se m’ha informat del dret que tinc a revocar aquest consentiment en qualsevol moment, de conformitat amb el que disposa l’article 2.3 de la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

La participació femenina en tecnologia és mínima: només el 19,4 % dels especialistes digitals són dones, fet que perpetua biaixos i limita la diversitat i la innovació. Tot i la presència de líders femenines, els homes dominen els espais de decisió. Cal visibilitzar referents, reformar titulacions STEM i aplicar la perspectiva de gènere.
La presència de dones en el sector tecnològic és escassa: segons dades de l’ONTSI, només el 19,4 % dels especialistes en tecnologies digitals són dones, és a dir, menys d’una cinquena part del total. Aquesta subrepresentació persisteix especialment en els càrrecs de decisió, on els homes continuen sent majoria, cosa que limita tant l’equitat com la diversitat de pensament i la capacitat innovadora del sector.
Aquest desequilibri es reflecteix també en les etapes educatives. Les dones representen una proporció reduïda de l’alumnat en carreres STEM, fet que anticipa un futur laboral menys divers i amb menys veus femenines en enginyeria, ciència i tecnologia. Si aquest patró es manté, el sector digital podria repetir errors antics en la recollida de dades, el desenvolupament d’algoritmes i el disseny d’espais tecnològics.
Visibilitzar referents femenins és clau per animar les joves. L’autora de l’article destaca que les referències positives ajuden les noies a reconèixer que també poden triomfar en tecnologia. Així mateix, es posa l’èmfasi en la necessitat de missatges inclusius a les ofertes laborals: expressions com “es busca personal tècnic” en comptes de “tècnics” poden canviar la percepció d’accés per a les dones.
Adoptar una perspectiva de gènere permet detectar biaixos culturals subtils —com els espais laborals, aules o descripcions de rols— que desincentiven la participació femenina. A les xarxes socials, per exemple, els filtres de bellesa reforcen estereotips i amplien la bretxa digital de gènere en termes d’ús i consum.
L’article recorda també que moltes pioneres de la tecnologia han estat ocultades a la història: Ada Lovelace, Grace Hopper o les programadores de l’ENIAC van ser clau en els inicis de la informàtica. Reconèixer aquest llegat pot inspirar noves generacions i reforçar la narrativa que la tecnologia també és cosa de dones.
La conclusió és clara: per tancar la bretxa de gènere en tecnologia cal un enfocament múltiple: reformes educatives, inclusió en els processos de selecció, visibilització de models femenins i ús conscient del llenguatge inclusiu en la indústria digital.
“Com transformar una indústria tecnològica dominada per homes en un ecosistema inclusiu que fomenti la innovació col·lectiva?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “DONES I TECNOLOGIA: EL REPTE DE L’EQUITAT EN L’ERA DIGITAL” DE VERÓNICA ARTEAGA, PUBLICAT A EL ESPANYOL EL 15 DE JUNY DE 2025

La jornada “Mujer e Industria” a Burgos reivindica la importància del talent femení i reclama més agilitat institucional per consolidar la digitalització, sostenibilitat i l’avenç tecnològic al sector industrial.
En la seva tercera edició, la trobada celebrada a Burgos, organitzada per POLO positivo i l’Ajuntament de Burgos a través de ProBurgos, ha reunit dirigents i experts per abordar els reptes clau de la indústria: digitalització, sostenibilitat, captació de talent i transformació tecnològica eleconomista.es+4eleconomista.es+4eleconomista.es+4poluxweb.com+2eleconomista.es+2arin-innovation.com+2.Rafael Barbero, director de la Fundación Caja de Burgos i cofundador de POLO positivo, ha destacat l’acte com a motor per visibilitzar referents femenins i afrontar reptes del sector des del lideratge femení eleconomista.es. La regidora Cristina Ayala ha emfatitzat el potencial de la indústria burgalesa, alhora que ha exigit un compromís institucional més decidit per consolidar-la .
La jornada s’ha articulat al voltant de tres eixos: la situació present i futura del sector, la captació de talent i la tecnologia. En una intervenció conjunta, Cristina Blanco (Antolin) i Bibiana Nicolás‑Correa (Grupo Correa) han identificat la digitalització, la transició energètica i la incertesa geopolítica com a grans desafiaments inevitables eleconomista.es.
La necessitat d’atraure vocacions des de joves ha marcat la taula rodona “El motor humà de la indústria”. Directives com Verónica Pascual (Fundación ASTI), Sonia Fajardo (Skretting), Maite Castrillejo (Hiperbaric) i Pilar Merino (Constantia Tobepal) han reivindicat el vincle amb estudiants i famílies per despertar interès per estudis STEM eleconomista.es.
En l’espai “Tecnologia amb propòsit”, representants d’empreses com ABB, Edscha, Adisseo i Antolin han compartit com la digitalització, l’automatització i la intel·ligència artificial estan transformant els seus processos. Lorena Gil (Antolin) ha avisat que la computació quàntica representarà una nova revolució i ha exigit més suport públic per no perdre ritme en innovació eleconomista.es.
El col·loqui ha tancat amb la intervenció de Cristina Ayala, ressaltant Burgos com a referent industrial i reclamant una visió del sector “sense etiquetes, amb majúscula” eleconomista.es.
“Com podem garantir que les institucions s’adaptin amb prou agilitat per potenciar el talent femení i liderar la revolució tecnològica en igualtat?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “LA III EDICIÓN DE ‘MUJER E INDUSTRIA’ RECLAMA MÁS TALENTO Y AGILIDAD INSTITUCIONAL PARA LIDERAR LA TRANSFORMACIÓN TECNOLÓGICA” DE ÁNGELA CORAO, PUBLICAT A EL ECONOMISTA. 18/06/2025

18 juny 2025
De l’apagada al satèl·lit: tecnologies per a una resiliència digital real
KIMBCNEdifici Cambra de ComerçDiagonal, 452, Barcelona
L’apagada elèctrica del passat 28 d’abril a Espanya va posar en evidència una veritat incòmoda: la nostra vida quotidiana depèn completament de l’energia i de la connectivitat digital. En pocs minuts, milers de serveis crítics —des de sistemes de pagament fins a infraestructures de comunicació— van deixar de funcionar.
Aquest esdeveniment ens obliga a reflexionar sobre la resiliència digital de la nostra societat: quin paper juguen les infraestructures tecnològiques en contextos de crisi? Com ens podem preparar per a escenaris de desconnexió? Quines tecnologies emergents estan ajudant a mitigar aquests riscos?
En aquesta sessió abordarem l’impacte real d’aquestes apagades des de múltiples perspectives: la tecnològica, la social, l’econòmica i la institucional. Comptarem amb una ponència especialitzada en comunicacions no terrestres i tecnologia satel·lital, com una de les solucions que poden complementar la connectivitat tradicional. Però el debat anirà més enllà: parlarem de sobirania tecnològica, infraestructures crítiques, dependència energètica, continuïtat operativa i de com construir una digitalització realment resilient.
programa
09:10
ACREDITACIÓAcreditació a recepció i café.
09:30
HELLO!Benvinguda: Tomás Cascante – Presentació temàtica: Antoni Paz
09:45

PONÈNCIAClaudia MateoI2cat
Esdeveniments recents, com ara l’apagada nacional o la dana, han portat a un primer pla la dependència de la nostra societat en la tecnologia i en les infraestructures de comunicació. Aquests esdeveniments han servit d’exemples reals i concrets, i han atret l’interès cap a àmbits, com el de la connectivitat via satèl·lit. Addicionalment, els avenços recents en tecnologia espacial i el context geopolític actual, on aspectes com la sobirania, la independència i la resiliència tecnològiques prenen força, han posat les comunicacions satel·litàries novament en el punt de mira. En aquesta sessió parlarem de com el futur de les comunicacions passa per l’espai, però també parlarem de com les xarxes satel·litàries ajudaran a reduir la bretxa digital i a fer-nos més flexibles davant situacions d’emergència, alhora que promouran nous mercats, nous serveis i noves aplicacions.
10:10
TERTÚLIA OBERTATertúlia oberta entre tots els assistents.
10:55
CIERREAntoni Paz fa un resum de la sessió
11:00
BYE BYETomàs Cascante tanca la trobada
Organitzen:

INSCRIPCIÓ GRATUITA
NOMÉS 15 PLACES
Error: Formulario de contacto no encontrado.

Kay Firth-Butterfield, directora d’Ètica a SingularityNET, una plataforma d’intel·ligència artificial, destaca la importància de reflexionar sobre la relació que volem establir amb aquesta tecnologia.
En una entrevista, remarca la necessitat de considerar com la intel·ligència artificial pot afectar la societat i com podem garantir-ne un ús ètic.
Firth-Butterfield assenyala que la IA pot tenir un impacte significatiu en diversos àmbits, des de la presa de decisions fins a la privacitat de les persones. Per això, cal establir normes i regulacions clares que guiïn el seu desenvolupament i aplicació.
També subratlla la importància de la transparència perquè la ciutadania entengui com es prenen les decisions i sàpiga fins a quin punt pot confiar en aquesta tecnologia. A més, posa en valor la necessitat de fomentar la diversitat i la inclusió en el desenvolupament d’algoritmes, per evitar-hi biaixos i discriminacions.
En resum, Kay Firth-Butterfield planteja la importància de reflexionar sobre el paper que volem que tingui la intel·ligència artificial a la nostra societat i com garantir-ne un ús ètic i responsable.
Punt final.
«El món digital: on les màquines pensen per nosaltres i nosaltres pensem a comprar més màquines.»
Resum adaptat de l’article original llegit a:  https://consent.google.com/ml?

Títol original: Inteligencia artificial y sesgos: cómo una IA puede reflejar ideas sexistas y racistas y provocar desinformación con los sesgos de equidistancia y automatización
Font: Maldita Tecnología (https://maldita.es/malditatecnologia/2025/06/24/inteligencia-artificial-sesgos-sexistas-racistas-desinformacion/)
Els models d’intel·ligència artificial poden heretar els prejudicis dels seus desenvolupadors i de les seves dades d’entrenament, la qual cosa pot generar desinformació, discriminació i posar en risc a les persones. Aquests models poden reflectir prejudicis de gènere i racistes, perpetuant estereotips danyosos, així com tenir un biaix d’adulació o d’equidistància artificial. Els usuaris també poden confiar excessivament en les respostes dels models d’IA, malgrat que poden cometre errors i no són fonts fiables d’informació. Desfer-se dels biaixos no és fàcil, però les expertes en IA destaquen la importància de fomentar la diversitat en els equips, les dades i les auditories, a més de la legislació i el pensament crític dels usuaris.
Els prejudicis de gènere i racistes poden manifestar-se en les respostes dels models d’IA, reproduint idees sexistes i discriminatories. Això pot tenir repercussions en àmbits com la salut, on la manca de representació de persones racialitzades en les dades d’entrenament pot portar a errors en el diagnòstic de malalties com el càncer de pell. Els usuaris també poden caure en el biaix de la automatització, confiant massa en les recomanacions dels algoritmes sense tenir en compte la seva possible inexactitud.
Per combatre aquests biaixos, es recomana promoure la diversitat en els equips de desenvolupament, les dades i les auditories dels models d’IA, així com fomentar el pensament crític dels usuaris i la legislació en aquest àmbit. La transparència i la explicabilitat de la IA també són claus per identificar i corregir els biaixos presents en aquests sistemes.

L’Àurea Rodríguez presenta El lideratge de les formigues, un llibre que analitza el poder de la intel·ligència artificial des d’una perspectiva humanista i geopolítica.L’autora proposa una revolució digital on Europa i les petites empreses siguin actors clau davant del domini dels Estats Units i la Xina.
En un context en què la intel·ligència artificial redefineix l’equilibri global, la divulgadora científica Àurea Rodríguez ha publicat el seu tercer llibre sobre el tema: El lideratge de les formigues (Tibidabo Edicions). Presentat a la Llibreria Hispano Americana de Barcelona, l’obra utilitza la metàfora de les formigues per explicar com petites entitats poden unir-se i desafiar els gegants tecnològics.
Rodríguez defensa que la revolució tecnològica no ha d’estar exclusivament en mans dels Estats Units i la Xina. En el seu llibre, planteja que, si les petites empreses, els ecosistemes d’innovació i Europa treballen conjuntament, poden convertir-se en una força poderosa dins el panorama digital. “No podem esperar que els americans o els xinesos ens arreglin les coses”, subratlla.
L’autora adverteix sobre la necessitat de tenir més consciència digital i control dels actius tecnològics. Segons ella, és fonamental que la ciutadania entengui com les decisions tecnològiques impacten en les seves vides i que exigeixi més transparència i regulació en l’ús de la intel·ligència artificial.
A la presentació del llibre també va participar Marcos Urarte, expert en geoestratègia, que va destacar que l’única manera de tenir una opinió informada en l’era digital és llegir diverses fonts i contrastar la informació. Per la seva banda, Antoni Comas, CEO de Tibidabo Edicions, va elogiar la capacitat de Rodríguez per fer accessibles temes complexos de ciència i tecnologia.
El llibre no és només una faula sobre la intel·ligència artificial i la geopolítica, sinó també una crida a l’acció perquè Europa i les petites empreses assumeixin un paper més actiu en la revolució digital.

“Podrà Europa desenvolupar el seu propi model d’intel·ligència artificial sense dependre dels Estats Units i la Xina?”

El passat dijous 29 d maig es va presentar al Palau Robert de Barcelona l’informe del Baròmetre Digital de la DonaTIC 2024, i aquest n’és el resultat més rellevant i preocupant a parts iguals.
El Baròmetre DonaTIC, impulsat pel Cercle Tecnològic, la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat i l’organització DigitalFems, radiografia l’estat actual de la presència femenina en el sector tecnològic a Catalunya. L’informe ofereix dades rigoroses i contrastades, però sobretot revela una realitat que, tot i les millores puntuals, continua sent estructuralment desigual. El document vol ser una eina per a la transformació i una crida a l’acció coordinada entre governs, empreses i institucions educatives.

DADES CLAU A CATALUNYA

Indicador
Valor

Dones al sector TIC
31,88%

Càrrecs directius ocupats per dones (TIC)
20,8%

Empreses sense cap dona al consell
19%

Presència femenina en graus TIC
17,2%

Graduacions TIC corresponents a dones
12,7%

Empreses TIC amb pla d’igualtat
61,6%

Diferències salarials reconegudes
43,4%

Dones que abandonen abans dels 35 anys
50%

Tot i representar gairebé un terç de la força laboral TIC, les dones tenen una presència minoritària en rols de responsabilitat i lideratge, i troben grans barreres d’accés i promoció dins de les empreses. El 26,4% dels rols de lideratge tecnològic estan ocupats per dones, però aquesta proporció disminueix a mesura que augmenta el rang jeràrquic, i només el 10% de les noves contractacions a empreses TIC assoleixen la paritat.
En l’àmbit educatiu, l’informe alerta de la poca presència de dones als graus TIC i també als estudis de formació professional. Malgrat la millora dels últims anys, encara estem lluny de la mitjana europea. El 12,2% de les matriculacions en FP TIC són dones, i només el 5,49% de les estudiants són la primera generació de la seva família a triar aquests estudis, davant d’un 26,92% en el cas dels homes. Això demostra que el biaix de gènere també es transmet familiarment i culturalment.
Un dels punts més alarmants del baròmetre és la retenció del talent femení. La meitat de les dones que accedeixen al sector TIC l’abandonen abans dels 35 anys. Les causes són múltiples: dificultats per conciliar, la cultura laboral androcèntrica (la coneguda “cultura brogrammer”), la manca de promoció i una escassa xarxa de suport professional. Aquesta sortida anticipada suposa una pèrdua de talent i una ineficiència sistèmica per al teixit econòmic.
El baròmetre també posa el focus en l’ecosistema emprenedor. A Barcelona, el 20,8% de les fundadores de startups són dones, una xifra positiva respecte a la mitjana europea, però que contrasta amb la realitat del finançament: només el 3% del capital risc es destina a equips formats exclusivament per dones. Aquesta desigualtat estructural en l’accés als recursos limita seriosament la capacitat de creixement i d’impacte de les dones emprenedores en l’àmbit digital.

RECOMANACIONS ESTRATÈGIQUES
L’informe proposa accions concretes i urgents:

Impulsar la contractació de perfils diversos, incloent formacions alternatives i no universitàries.

Implantar sistemes de transparència salarial i de promoció dins les empreses.

Estendre l’obligatorietat dels plans d’igualtat a tot el sector TIC.

Incorporar la programació i el pensament computacional a l’educació obligatòria amb referents femenins visibles.

Crear programes de mentoria i orientació per joves noies, especialment en barris i zones amb menys accés.

A més, es recomana millorar el monitoratge amb dades desagregades per sexe i impulsar campanyes de sensibilització a través dels mitjans per trencar estereotips.
El Baròmetre DonaTIC 2024 demostra que el talent femení és essencial per al futur digital del país, però continua infrarepresentat, infravalorat i infrafinançat. Per assolir una economia tecnològica justa, competitiva i sostenible, cal actuar ara, amb lideratge públic i corresponsabilitat privada.
«Quines polítiques públiques i compromisos empresarials poden revertir definitivament la infrarepresentació de les dones en el sector TIC?»
.
DESCARREGAR PDF
.