0000 NOTÍCIA DONA TIC

La jornada “Mujer e Industria” a Burgos reivindica la importància del talent femení i reclama més agilitat institucional per consolidar la digitalització, sostenibilitat i l’avenç tecnològic al sector industrial.
En la seva tercera edició, la trobada celebrada a Burgos, organitzada per POLO positivo i l’Ajuntament de Burgos a través de ProBurgos, ha reunit dirigents i experts per abordar els reptes clau de la indústria: digitalització, sostenibilitat, captació de talent i transformació tecnològica eleconomista.es+4eleconomista.es+4eleconomista.es+4poluxweb.com+2eleconomista.es+2arin-innovation.com+2.Rafael Barbero, director de la Fundación Caja de Burgos i cofundador de POLO positivo, ha destacat l’acte com a motor per visibilitzar referents femenins i afrontar reptes del sector des del lideratge femení eleconomista.es. La regidora Cristina Ayala ha emfatitzat el potencial de la indústria burgalesa, alhora que ha exigit un compromís institucional més decidit per consolidar-la .
La jornada s’ha articulat al voltant de tres eixos: la situació present i futura del sector, la captació de talent i la tecnologia. En una intervenció conjunta, Cristina Blanco (Antolin) i Bibiana Nicolás‑Correa (Grupo Correa) han identificat la digitalització, la transició energètica i la incertesa geopolítica com a grans desafiaments inevitables eleconomista.es.
La necessitat d’atraure vocacions des de joves ha marcat la taula rodona “El motor humà de la indústria”. Directives com Verónica Pascual (Fundación ASTI), Sonia Fajardo (Skretting), Maite Castrillejo (Hiperbaric) i Pilar Merino (Constantia Tobepal) han reivindicat el vincle amb estudiants i famílies per despertar interès per estudis STEM eleconomista.es.
En l’espai “Tecnologia amb propòsit”, representants d’empreses com ABB, Edscha, Adisseo i Antolin han compartit com la digitalització, l’automatització i la intel·ligència artificial estan transformant els seus processos. Lorena Gil (Antolin) ha avisat que la computació quàntica representarà una nova revolució i ha exigit més suport públic per no perdre ritme en innovació eleconomista.es.
El col·loqui ha tancat amb la intervenció de Cristina Ayala, ressaltant Burgos com a referent industrial i reclamant una visió del sector “sense etiquetes, amb majúscula” eleconomista.es.
“Com podem garantir que les institucions s’adaptin amb prou agilitat per potenciar el talent femení i liderar la revolució tecnològica en igualtat?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “LA III EDICIÓN DE ‘MUJER E INDUSTRIA’ RECLAMA MÁS TALENTO Y AGILIDAD INSTITUCIONAL PARA LIDERAR LA TRANSFORMACIÓN TECNOLÓGICA” DE ÁNGELA CORAO, PUBLICAT A EL ECONOMISTA. 18/06/2025

18 juny 2025
De l’apagada al satèl·lit: tecnologies per a una resiliència digital real
KIMBCNEdifici Cambra de ComerçDiagonal, 452, Barcelona
L’apagada elèctrica del passat 28 d’abril a Espanya va posar en evidència una veritat incòmoda: la nostra vida quotidiana depèn completament de l’energia i de la connectivitat digital. En pocs minuts, milers de serveis crítics —des de sistemes de pagament fins a infraestructures de comunicació— van deixar de funcionar.
Aquest esdeveniment ens obliga a reflexionar sobre la resiliència digital de la nostra societat: quin paper juguen les infraestructures tecnològiques en contextos de crisi? Com ens podem preparar per a escenaris de desconnexió? Quines tecnologies emergents estan ajudant a mitigar aquests riscos?
En aquesta sessió abordarem l’impacte real d’aquestes apagades des de múltiples perspectives: la tecnològica, la social, l’econòmica i la institucional. Comptarem amb una ponència especialitzada en comunicacions no terrestres i tecnologia satel·lital, com una de les solucions que poden complementar la connectivitat tradicional. Però el debat anirà més enllà: parlarem de sobirania tecnològica, infraestructures crítiques, dependència energètica, continuïtat operativa i de com construir una digitalització realment resilient.
programa
09:10
ACREDITACIÓAcreditació a recepció i café.
09:30
HELLO!Benvinguda: Tomás Cascante – Presentació temàtica: Antoni Paz
09:45

PONÈNCIAClaudia MateoI2cat
Esdeveniments recents, com ara l’apagada nacional o la dana, han portat a un primer pla la dependència de la nostra societat en la tecnologia i en les infraestructures de comunicació. Aquests esdeveniments han servit d’exemples reals i concrets, i han atret l’interès cap a àmbits, com el de la connectivitat via satèl·lit. Addicionalment, els avenços recents en tecnologia espacial i el context geopolític actual, on aspectes com la sobirania, la independència i la resiliència tecnològiques prenen força, han posat les comunicacions satel·litàries novament en el punt de mira. En aquesta sessió parlarem de com el futur de les comunicacions passa per l’espai, però també parlarem de com les xarxes satel·litàries ajudaran a reduir la bretxa digital i a fer-nos més flexibles davant situacions d’emergència, alhora que promouran nous mercats, nous serveis i noves aplicacions.
10:10
TERTÚLIA OBERTATertúlia oberta entre tots els assistents.
10:55
CIERREAntoni Paz fa un resum de la sessió
11:00
BYE BYETomàs Cascante tanca la trobada
Organitzen:

INSCRIPCIÓ GRATUITA
NOMÉS 15 PLACES
Error: Formulario de contacto no encontrado.

Kay Firth-Butterfield, directora d’Ètica a SingularityNET, una plataforma d’intel·ligència artificial, destaca la importància de reflexionar sobre la relació que volem establir amb aquesta tecnologia.
En una entrevista, remarca la necessitat de considerar com la intel·ligència artificial pot afectar la societat i com podem garantir-ne un ús ètic.
Firth-Butterfield assenyala que la IA pot tenir un impacte significatiu en diversos àmbits, des de la presa de decisions fins a la privacitat de les persones. Per això, cal establir normes i regulacions clares que guiïn el seu desenvolupament i aplicació.
També subratlla la importància de la transparència perquè la ciutadania entengui com es prenen les decisions i sàpiga fins a quin punt pot confiar en aquesta tecnologia. A més, posa en valor la necessitat de fomentar la diversitat i la inclusió en el desenvolupament d’algoritmes, per evitar-hi biaixos i discriminacions.
En resum, Kay Firth-Butterfield planteja la importància de reflexionar sobre el paper que volem que tingui la intel·ligència artificial a la nostra societat i com garantir-ne un ús ètic i responsable.
Punt final.
«El món digital: on les màquines pensen per nosaltres i nosaltres pensem a comprar més màquines.»
Resum adaptat de l’article original llegit a:  https://consent.google.com/ml?

Títol original: Inteligencia artificial y sesgos: cómo una IA puede reflejar ideas sexistas y racistas y provocar desinformación con los sesgos de equidistancia y automatización
Font: Maldita Tecnología (https://maldita.es/malditatecnologia/2025/06/24/inteligencia-artificial-sesgos-sexistas-racistas-desinformacion/)
Els models d’intel·ligència artificial poden heretar els prejudicis dels seus desenvolupadors i de les seves dades d’entrenament, la qual cosa pot generar desinformació, discriminació i posar en risc a les persones. Aquests models poden reflectir prejudicis de gènere i racistes, perpetuant estereotips danyosos, així com tenir un biaix d’adulació o d’equidistància artificial. Els usuaris també poden confiar excessivament en les respostes dels models d’IA, malgrat que poden cometre errors i no són fonts fiables d’informació. Desfer-se dels biaixos no és fàcil, però les expertes en IA destaquen la importància de fomentar la diversitat en els equips, les dades i les auditories, a més de la legislació i el pensament crític dels usuaris.
Els prejudicis de gènere i racistes poden manifestar-se en les respostes dels models d’IA, reproduint idees sexistes i discriminatories. Això pot tenir repercussions en àmbits com la salut, on la manca de representació de persones racialitzades en les dades d’entrenament pot portar a errors en el diagnòstic de malalties com el càncer de pell. Els usuaris també poden caure en el biaix de la automatització, confiant massa en les recomanacions dels algoritmes sense tenir en compte la seva possible inexactitud.
Per combatre aquests biaixos, es recomana promoure la diversitat en els equips de desenvolupament, les dades i les auditories dels models d’IA, així com fomentar el pensament crític dels usuaris i la legislació en aquest àmbit. La transparència i la explicabilitat de la IA també són claus per identificar i corregir els biaixos presents en aquests sistemes.

L’Àurea Rodríguez presenta El lideratge de les formigues, un llibre que analitza el poder de la intel·ligència artificial des d’una perspectiva humanista i geopolítica.L’autora proposa una revolució digital on Europa i les petites empreses siguin actors clau davant del domini dels Estats Units i la Xina.
En un context en què la intel·ligència artificial redefineix l’equilibri global, la divulgadora científica Àurea Rodríguez ha publicat el seu tercer llibre sobre el tema: El lideratge de les formigues (Tibidabo Edicions). Presentat a la Llibreria Hispano Americana de Barcelona, l’obra utilitza la metàfora de les formigues per explicar com petites entitats poden unir-se i desafiar els gegants tecnològics.
Rodríguez defensa que la revolució tecnològica no ha d’estar exclusivament en mans dels Estats Units i la Xina. En el seu llibre, planteja que, si les petites empreses, els ecosistemes d’innovació i Europa treballen conjuntament, poden convertir-se en una força poderosa dins el panorama digital. “No podem esperar que els americans o els xinesos ens arreglin les coses”, subratlla.
L’autora adverteix sobre la necessitat de tenir més consciència digital i control dels actius tecnològics. Segons ella, és fonamental que la ciutadania entengui com les decisions tecnològiques impacten en les seves vides i que exigeixi més transparència i regulació en l’ús de la intel·ligència artificial.
A la presentació del llibre també va participar Marcos Urarte, expert en geoestratègia, que va destacar que l’única manera de tenir una opinió informada en l’era digital és llegir diverses fonts i contrastar la informació. Per la seva banda, Antoni Comas, CEO de Tibidabo Edicions, va elogiar la capacitat de Rodríguez per fer accessibles temes complexos de ciència i tecnologia.
El llibre no és només una faula sobre la intel·ligència artificial i la geopolítica, sinó també una crida a l’acció perquè Europa i les petites empreses assumeixin un paper més actiu en la revolució digital.

“Podrà Europa desenvolupar el seu propi model d’intel·ligència artificial sense dependre dels Estats Units i la Xina?”

El passat dijous 29 d maig es va presentar al Palau Robert de Barcelona l’informe del Baròmetre Digital de la DonaTIC 2024, i aquest n’és el resultat més rellevant i preocupant a parts iguals.
El Baròmetre DonaTIC, impulsat pel Cercle Tecnològic, la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat i l’organització DigitalFems, radiografia l’estat actual de la presència femenina en el sector tecnològic a Catalunya. L’informe ofereix dades rigoroses i contrastades, però sobretot revela una realitat que, tot i les millores puntuals, continua sent estructuralment desigual. El document vol ser una eina per a la transformació i una crida a l’acció coordinada entre governs, empreses i institucions educatives.

DADES CLAU A CATALUNYA

Indicador
Valor

Dones al sector TIC
31,88%

Càrrecs directius ocupats per dones (TIC)
20,8%

Empreses sense cap dona al consell
19%

Presència femenina en graus TIC
17,2%

Graduacions TIC corresponents a dones
12,7%

Empreses TIC amb pla d’igualtat
61,6%

Diferències salarials reconegudes
43,4%

Dones que abandonen abans dels 35 anys
50%

Tot i representar gairebé un terç de la força laboral TIC, les dones tenen una presència minoritària en rols de responsabilitat i lideratge, i troben grans barreres d’accés i promoció dins de les empreses. El 26,4% dels rols de lideratge tecnològic estan ocupats per dones, però aquesta proporció disminueix a mesura que augmenta el rang jeràrquic, i només el 10% de les noves contractacions a empreses TIC assoleixen la paritat.
En l’àmbit educatiu, l’informe alerta de la poca presència de dones als graus TIC i també als estudis de formació professional. Malgrat la millora dels últims anys, encara estem lluny de la mitjana europea. El 12,2% de les matriculacions en FP TIC són dones, i només el 5,49% de les estudiants són la primera generació de la seva família a triar aquests estudis, davant d’un 26,92% en el cas dels homes. Això demostra que el biaix de gènere també es transmet familiarment i culturalment.
Un dels punts més alarmants del baròmetre és la retenció del talent femení. La meitat de les dones que accedeixen al sector TIC l’abandonen abans dels 35 anys. Les causes són múltiples: dificultats per conciliar, la cultura laboral androcèntrica (la coneguda “cultura brogrammer”), la manca de promoció i una escassa xarxa de suport professional. Aquesta sortida anticipada suposa una pèrdua de talent i una ineficiència sistèmica per al teixit econòmic.
El baròmetre també posa el focus en l’ecosistema emprenedor. A Barcelona, el 20,8% de les fundadores de startups són dones, una xifra positiva respecte a la mitjana europea, però que contrasta amb la realitat del finançament: només el 3% del capital risc es destina a equips formats exclusivament per dones. Aquesta desigualtat estructural en l’accés als recursos limita seriosament la capacitat de creixement i d’impacte de les dones emprenedores en l’àmbit digital.

RECOMANACIONS ESTRATÈGIQUES
L’informe proposa accions concretes i urgents:

Impulsar la contractació de perfils diversos, incloent formacions alternatives i no universitàries.

Implantar sistemes de transparència salarial i de promoció dins les empreses.

Estendre l’obligatorietat dels plans d’igualtat a tot el sector TIC.

Incorporar la programació i el pensament computacional a l’educació obligatòria amb referents femenins visibles.

Crear programes de mentoria i orientació per joves noies, especialment en barris i zones amb menys accés.

A més, es recomana millorar el monitoratge amb dades desagregades per sexe i impulsar campanyes de sensibilització a través dels mitjans per trencar estereotips.
El Baròmetre DonaTIC 2024 demostra que el talent femení és essencial per al futur digital del país, però continua infrarepresentat, infravalorat i infrafinançat. Per assolir una economia tecnològica justa, competitiva i sostenible, cal actuar ara, amb lideratge públic i corresponsabilitat privada.
«Quines polítiques públiques i compromisos empresarials poden revertir definitivament la infrarepresentació de les dones en el sector TIC?»
.
DESCARREGAR PDF
.

La presència femenina en el sector tecnològic a Catalunya ha augmentat en 7 punts fins a arribar al 32% del total, però el Govern treballa igualment en un Pacte Nacional pel Talent Digital que acceleri aquesta taxa, segons un article publicat al diari.cat. Malgrat aquest augment, la mitad de les dones que comencen la seva carrera en aquest sector abandonen abans dels 35 anys, un percentatge molt més alt que en altres àmbits. Això es deu, segons diferents col·lectius, a la naturalesa laboralment més exigent de la indústria tecnològica o a la cultura de la masculinitat tòxica i el masclisme en aquesta indústria.
El 50% de les dones que treballen en empreses tecnològiques a Catalunya són especialistes en tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), però només representen el 26,4% de les que desenvolupen tecnologia o programen. El Govern de Catalunya i el Cercle Tecnològic han presentat el Baròmetre DonaTIC, que mostra aquestes dades i han anunciat un Pacte Nacional pel Talent Digital per reduir la bretxa entre l’oferta i la demanda de professionals tecnològics i augmentar la presència femenina en aquest àmbit.
El baròmetre també posa de manifest que només el 17% de les persones matriculades en estudis STEAM són dones, i que només el 12% de les matriculacions en Formació Professional són femenines. A més, es destaca que el 40% de les empreses no tenen un pla d’igualtat, fet que podria ser clau per corregir les bretxes de gènere en el mercat laboral en general. El Pacte Nacional pel Talent Digital busca duplicar el nombre de treballadors tecnològics a Catalunya, amb l’objectiu que la meitat de les noves incorporacions siguin dones.
Font: https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20220701/la-mitad-de-las-mujeres-que-se-dedican-a-la-tecnologia-abandonan-la-industria-antes-de-los-35-12095377

A Catalunya, les dones ja representen el 31,9 % del sector TIC però només el 20,8 % en posicions directives. Tot i l’increment d’un punt en especialistes tècniques (26,4 %) i el creixement en matrícules universitàries d’Enginyeria (fins al 17,3 %), la bretxa salarial, la manca de plans d’igualtat i l’abandonament prematur limiten la igualtat.
Segons el II Baròmetre de la Dona TIC a Catalunya, el pes de les dones al sector tecnològic català és del 31,88 % el 2023, per sota de la mitjana europea (37 %) i mundial (35 %) elperiodico.com+4viaempresa.cat+4twitter.com+4. Aquest percentatge es manté modest en llocs de decisió: només el 20,8 % ocupa càrrecs directius, una dada que il·lustra una “bretxa molt acusada”, segons Maria Galindo, secretària de Polítiques Digitals viaempresa.cat.
En comparativa amb l’any anterior, hi ha una millora modesta en la proporció de dones tècniques: del 25,4 % al 26,4 %, i s’hi sumen l’estat espanyol amb un 27,6 %, posicions directives del 17 %, i tècniques del 19,6 % . Tot i això, l’abandonament és alarmant: el 50 % de les dones abandonen el sector abans dels 35 anys, gairebé el doble que la mitjana del 20 % en altres sectors, segons l’estudi «Resetting Tech Culture» d’Accenture viaempresa.cat.
Els plans d’igualtat també són insuficients: només el 61,6 % de les empreses TIC catalanes els tenen implementats. Només el 10 % van aconseguir paritat en noves contractacions el 2023, mentre que el 40 % no arribava ni al 10 % de dones entre els nous ingressos elpais.com+4viaempresa.cat+4x.com+4.
El problema comença abans: en l’educació STEM les dones representen només un 17,25 % dels estudiants tecnològics universitaris (2023‑24), fet que descendeix des del 12,9 % de fa dos anys, encara per sota de la mitjana europea del 19,5 % viaempresa.cat. En titulacions professionals, la proporció femenina cau al 12,2 ‑ 12,7 %.
Un altre obstacle és la manca de referents familiars: només el 5,49 % de les dones en Informàtica són la primera generació d’estudiantes TIC a casa (frente al 26,92 % d’homes) viaempresa.cat. Això reforça l’efecte de “canal que s’escapa” en aquest àmbit.
Per avançar, és imprescindible actuar des de l’educació amb vocació STEM, potenciar plans d’igualtat i contractació inclusiva, i crear entorns laborals que evitin l’abandonament precoç. Sense aquests esforços, les dones seguiran sent minoria en els llocs on es decideix el futur tecnològic.
“Com revertir l’efecte de canal que s’escapa i retenir talent femení en el sector tecnològic català?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “MÁS, PERO NO SUFICIENTE: LAS MUJERES YA REPRESENTAN EL 32 % DEL SECTOR TECNOLÓGICO CATALÁN” DE MARC VILAJOSANA, PUBLICAT A VIA EMPRESA EL 29 DE MAIG DE 2025.