Nombre del autor:alex

En aquesta novel·la fresca i plena d’humor, Magda Minguet ens submergeix en la història de la Gemma, una jove decidida a reinventar l’escena de les aplicacions de cites amb una proposta original: trobades a cegues al voltant d’un bon vermut i la passió compartida per la gastronomia. El que comença com un projecte innovador per connectar desconeguts acaba portant la protagonista a un viatge personal ple de moments caòtics, trobades inesperades i reflexions sobre l’amor en temps d’algoritmes.
A mesura que l’aplicació guanya usuaris i es multipliquen les històries curioses i les coincidències sorprenents, la Gemma haurà d’afrontar els seus propis dubtes i descobrir que l’autenticitat, tant en els negocis com en les relacions, és més important que qualsevol match digital. Vermuts i Barbuts és una comèdia romàntica actual que combina tecnologia, humor i emoció, oferint un brindis optimista a les segones oportunitats i a l’art de viure l’amor sense filtres.

Jordi Soler i Camardons analitza amb profunditat la proliferació d’utopies, distopies i catàstrofes en la literatura, el cinema i la televisió, i com aquestes narracions influeixen en el nostre pensament i acció col·lectius. Amb 39 capítols ben estructurats, l’autor fa un recorregut que comença amb les utopies clàssiques, com La República de Plató i Utopia de Thomas More, passant per la ficció especulativa de Jules Verne, fins a l’impacte contemporani de sèries com Black Mirror, que alerten dels perills d’un ús descontrolat de la tecnologia.
El llibre dedica també espai a la ciència-ficció catalana, destacant obres clàssiques i recents d’autors locals sovint oblidats en estudis similars, i introdueix conceptes com la “intel·ligència distòpica” i la “protopia”, una visió d’evolució social orientada a la millora contínua sense aspirar a la perfecció absoluta. Entre les descobertes més rellevants, l’autor recupera l’obra de Rose Macaulay, pionera en abordar la manipulació genètica des d’un feminisme actiu ja el 1918.
Amb un to irònic i reflexiu, Malsons i somnis del futur no només és un assaig de referència per als amants del gènere, sinó també una invitació a consumir cultura que remou consciències i a pensar plegats en la construcció d’un món millor.

Considerada una obra fundacional del gènere ciberpunk, aquesta novel·la de William Gibson ens transporta a un futur distòpic on els hackers, les corporacions omnipotents i les intel·ligències artificials conviuen en un escenari urbà opressiu i ple de misteri. La història segueix Case, un ex-ciberpirata a la deriva després de ser castigat i expulsat de la xarxa, que rep una última oportunitat de redempció a canvi de participar en un encàrrec d’alt risc.
A mesura que s’endinsa en el ciberespai i en les intrigues corporatives, Case es veu atrapat en una trama que desafia els límits de la seva pròpia ment i posa en dubte què és real i què és una il·lusió digital. Amb un estil intens i visionari, Neuromàntic anticipa molts dels dilemes tecnològics i socials del nostre present, convertint-se en un clàssic imprescindible per entendre l’imaginari de la ciència-ficció contemporània.

En aquest recull de contes, l’autor brasiler Daniel Galera ens transporta a tres futurs distòpics que conviden a la reflexió sobre la humanitat, la tecnologia i el nostre impacte en el planeta. La primera història, El déu de les falgueres, segueix una parella que espera el seu primer fill enmig de la incertesa política i social del Brasil, just abans de les eleccions de 2018. La segona, Tòquio, ens presenta un home solitari en un Sao Paulo del segle XXI marcat per desigualtats extremes i desastres ambientals, que lluita per trobar sentit mentre conviu amb una rèplica digital i disfuncional de la ment de la seva mare difunta. Finalment, Bogònia explora una comunitat post-apocalíptica en simbiosi amb la natura, el fràgil equilibri de la qual es veu alterat per l’arribada d’un desconegut.
Tot i ser escrites abans de la pandèmia, aquestes històries respiren un to de desolació i desesperança que resulta colpidorament actual. Amb un estil cru i reflexiu, Galera planteja qüestions sobre la immortalitat digital, la destrucció mediambiental i el futur de les relacions humanes en un món devastat. El déu de les falgueres és un avís literari que ens interpel·la sobre els camins que la nostra societat podria prendre si no canviem el rumb.

En aquesta novel·la de ciència-ficció escrita als anys setanta i publicada en català per primer cop el 2024, Alice B. Sheldon ens ofereix una història intensa i reflexiva que qüestiona els rols de gènere i imagina una societat completament femenina. La trama comença amb tres astronautes que, després d’una tempesta solar, queden a la deriva a l’espai. Són rescatats per la Glòria, una nau tripulada exclusivament per dones, i descobreixen amb sorpresa que han viatjat tres-cents anys al futur, en un món on els homes s’han extingit.
Els tres protagonistes –un científic racional, un home dominant i religiós, i un comandant convençut d’un pla diví– reaccionen de manera molt diferent davant d’aquest nou ordre social, incapaços d’entendre com la humanitat ha sobreviscut i evolucionat sense ells. A través dels seus ulls, el lector coneix la nova organització social femenina, que ha trobat maneres de reproduir-se i prosperar sense presència masculina.
La novel·la, guanyadora dels premis Hugo, Nébula i Locus, és una utopia feminista que explora temes com el sexe, l’evolució, la maternitat i la construcció social del poder. Amb només 142 pàgines, Houston, Houston, em rebeu? ofereix un relat breu però profund, provocador i amb un final colpidor que convida a la reflexió sobre la societat i els prejudicis de gènere.