La novel·la Voz de Christina Dalcher ens transporta a una societat masclista on la tecnologia esdevé una eina de control absolut sobre les dones. En aquest món, cada dona porta una polsera electrònica al canell que comptabilitza el nombre de paraules que pot pronunciar diàriament. El límit és de 100 paraules al dia, i superar-lo comporta un càstig brutal: descàrregues elèctriques que augmenten d’intensitat a cada infracció.
La trama mostra un sistema legal i social dissenyat per anul·lar la veu femenina, literalment i metafòricament. Les dones no poden llegir, escriure ni expressar-se lliurement; el silenci s’imposa com a norma mentre la societat gira l’esquena a la seva llibertat.
Dalcher ofereix un thriller colpidor i de ritme àgil, amb escenes angoixants que van augmentant la tensió i la indignació del lector a mesura que avança la història. Voz és molt més que una distopia: és una denúncia oberta a qualsevol sistema que intenti sotmetre i reduir la veu femenina. La novel·la ens recorda que quan es perd la veu, es perd també l’essència i la identitat com a éssers humans.