Preguntes Taula Rodona 21 setembre a Esade
Demà quedem a les 08:45 a Esade, aula 1017 (Av. Esplugues 92-96, Barcelona).

 

  1. Participació femenina a STEM
    Les dones han estat històricament un col·lectiu minoritari a les carreres STEM. Aquest no és un fenomen exclusiu de Catalunya o d’Espanya: fins i tot als països més avançats, la presència femenina rarament supera el 30%, i això sobretot en àmbits com
    Computer Science, no pas en enginyeries com Camins. Mentrestant, carreres com Dret, Periodisme o Màrqueting estan plenes de dones. També a Àsia observem patrons similars, sovint atribuïts a factors culturals.
    A què creieu que es deu realment aquesta desigualtat persistent arreu?

  2. Canvi generacional i feminisme
    La meva generació —els
    boomers— hem estat molt actius en la defensa de la igualtat: manifestacions, accions, quotes… Tanmateix, sembla que això ha generat cert ressentiment entre les noves generacions, fins al punt de posar en risc alguns avenços aconseguits.
    Com podem superar aquest xoc generacional i renovar el discurs de la igualtat?

  3. Quotes de gènere: justícia o necessitat?
    Les quotes continuen sent un dels temes més controvertits, especialment en sectors amb poca presència femenina.
    Són una eina justa? Són realment útils per assolir la igualtat o incorporen una desigualtat sense oferir resultats reals?

  4. Vocacions STEM i educació primària
    Les vocacions es formen a la infància, però la majoria de mestres de primària són dones, i paradoxalment, molt allunyades del món STEM.
    Com podem fomentar l’interès per la ciència i la tecnologia des de les primeres etapes educatives?

  5. Amenaces als drets i regressió social
    En molts països —i també aquí— els moviments d’extrema dreta qüestionen rols igualitaris i fins i tot drets fonamentals com el de l’avortament.
    Com hauríem de respondre davant d’aquesta regressió? Des del feminisme, des de la política o des de l’educació?

  6. El discurs i la intel·ligència artificial
    La IA és un mirall de la societat que la crea. Canviar el discurs pot implicar oferir una imatge distorsionada, però mantenir-lo pot perpetuar biaixos.
    Com podem construir un relat tecnològic més igualitari sense caure en la censura o la ficció?

  7. Dones i emprenedoria tecnològica
    La co-creació tecnològica requereix no només ús, sinó també lideratge i èxit empresarial. Tenim casos com Mira Murati, però encara són excepcionals.
    Per què les polítiques d’impuls a l’emprenedoria femenina en tecnologia han tingut tan poc recorregut? Què caldria canviar perquè realment funcionin?

Scroll al inicio