Preguntes Taula Rodona 21 setembre a Esade
Demà quedem a les 08:45 a Esade, aula 1017 (Av. Esplugues 92-96, Barcelona).
Participació femenina a STEM
Les dones han estat històricament un col·lectiu minoritari a les carreres STEM. Aquest no és un fenomen exclusiu de Catalunya o d’Espanya: fins i tot als països més avançats, la presència femenina rarament supera el 30%, i això sobretot en àmbits com Computer Science, no pas en enginyeries com Camins. Mentrestant, carreres com Dret, Periodisme o Màrqueting estan plenes de dones. També a Àsia observem patrons similars, sovint atribuïts a factors culturals.
A què creieu que es deu realment aquesta desigualtat persistent arreu?Canvi generacional i feminisme
La meva generació —els boomers— hem estat molt actius en la defensa de la igualtat: manifestacions, accions, quotes… Tanmateix, sembla que això ha generat cert ressentiment entre les noves generacions, fins al punt de posar en risc alguns avenços aconseguits.
Com podem superar aquest xoc generacional i renovar el discurs de la igualtat?Quotes de gènere: justícia o necessitat?
Les quotes continuen sent un dels temes més controvertits, especialment en sectors amb poca presència femenina.
Són una eina justa? Són realment útils per assolir la igualtat o incorporen una desigualtat sense oferir resultats reals?Vocacions STEM i educació primària
Les vocacions es formen a la infància, però la majoria de mestres de primària són dones, i paradoxalment, molt allunyades del món STEM.
Com podem fomentar l’interès per la ciència i la tecnologia des de les primeres etapes educatives?Amenaces als drets i regressió social
En molts països —i també aquí— els moviments d’extrema dreta qüestionen rols igualitaris i fins i tot drets fonamentals com el de l’avortament.
Com hauríem de respondre davant d’aquesta regressió? Des del feminisme, des de la política o des de l’educació?El discurs i la intel·ligència artificial
La IA és un mirall de la societat que la crea. Canviar el discurs pot implicar oferir una imatge distorsionada, però mantenir-lo pot perpetuar biaixos.
Com podem construir un relat tecnològic més igualitari sense caure en la censura o la ficció?Dones i emprenedoria tecnològica
La co-creació tecnològica requereix no només ús, sinó també lideratge i èxit empresarial. Tenim casos com Mira Murati, però encara són excepcionals.
Per què les polítiques d’impuls a l’emprenedoria femenina en tecnologia han tingut tan poc recorregut? Què caldria canviar perquè realment funcionin?