El passat 16 de juliol, l’Auditori del Casal Torreblanca de Sant Cugat va acollir una trobada clau per reflexionar sobre el paper de les dones en el món tecnològic. Organitzada en el marc del programa DonaTIC, la sessió va reunir quatre dones referents: Núria Castell, Conxi Pérez, Mar Porras i Marta Fernández, en una taula rodona moderada per Tomás Cascante. Durant prop de dues hores, es va parlar obertament sobre vocacions, lideratge, emprenedoria, biaixos, intel·ligència artificial i la necessitat urgent de comptar amb més dones als espais de decisió tecnològica.
L’acte es va obrir amb una menció especial a la diversitat generacional del públic, inclosa una jove de només 11 anys. Va quedar clar des del primer moment que un dels objectius de l’esdeveniment era fomentar vocacions entre nenes i adolescents, i oferir referents reals que ajudin a trencar estereotips.
En el bloc inicial, les ponents van compartir com van iniciar les seves carreres. Núria Castell va explicar com va triar informàtica als anys 70 gairebé per intuïció, quan encara ningú sabia ben bé què era. Conxi Pérez va recordar que no va poder entrar-hi d’entrada, però va insistir fins aconseguir-ho. Mar Porras, psicòloga de formació, va entrar al món TIC a través de la pràctica professional i va acabar liderant el màrqueting tecnològic de Ricoh. Marta Fernández va mostrar com la combinació de ciència i tecnologia pot tenir un impacte directe en la salut i la vida de les persones.
La conversa sobre la síndrome de la impostora va ser especialment reveladora. Les quatre ponents van coincidir en la pressió afegida que sovint senten les dones en entorns professionals, i en la necessitat de canviar el model de lideratge dominant. “Valentes, no perfectes”, va resumir Conxi Pérez, en una de les frases més repetides de la jornada. També es va posar èmfasi en el suport entre dones i en la importància de no imposar ritmes ni camins: cada trajectòria és vàlida si és pròpia i conscient.
Un dels blocs més potents va ser el dedicat als biaixos en la intel·ligència artificial. Núria Castell va alertar que els algoritmes no són neutres, i que sense diversitat als equips de disseny, el resultat perpetua injustícies. Marta Fernández va aportar exemples concrets del sector sanitari, com els bessons digitals o l’ús de IA en atenció primària, que permeten recuperar la relació humana metge-pacient i millorar diagnòstics.
En la part final, el públic va intervenir amb preguntes directes sobre el disseny dels estudis clínics, els efectes adversos segons gènere i les barreres a l’educació STEM. Les ponents van remarcar que només si les dones formen part del sistema, podran transformar-lo des de dins.
El tancament va arribar amb una pregunta directa a cada ponent: què diries a una nena que dubta si estudiar tecnologia? Les respostes van ser breus però potents: “Comença ara.” “El món et necessita.” “No et posis límits.” “No cal tenir-ho tot clar per començar.” Missatges d’empenta, realisme i esperança.
L’acte va acabar amb una ovació i un sentiment compartit: la transformació digital no serà completa si no és també feminista i inclusiva. Sant Cugat va viure, aquell 16 de juliol, molt més que una xerrada: una declaració de futur.