Ambientada en un futur distòpic on la baixa fertilitat ha capgirat les regles de la societat, Mammàlia de Lizanda Sulsona ens proposa una reflexió profunda sobre els processos de reproducció assistida, la maternitat imposada i el pes de les decisions preses en nom de la supervivència humana. Publicada per l’editorial Les Males Herbes, la novel·la combina misteri, poesia i crítica social en un relat que sacseja consciències.
La història s’inicia amb la Cora, una nena de vuit anys que, durant una excursió en bicicleta, queda atrapada en una tempesta i es refugia dins d’una cova. Allà descobreix unes pintures rupestres que li resulten inquietantment familiars i que desperten en ella el desig d’entendre els seus orígens. Adoptada als tres anys pel seu pare, mai ha tingut respostes clares sobre el seu naixement ni sobre la desaparició sobtada de la Sara, la parella del seu pare, pocs dies després d’aquell moment crucial.
La trama avança com un trencaclosques que es va revelant peça a peça, portant-nos a qüestionar els límits ètics dels tractaments de fertilitat, la violència obstètrica i el paper real de les mares en processos que, massa sovint, prioritzen la ciència per damunt dels vincles humans. Amb un estil íntim i captivador, Sulsona ens endinsa en un món on identitat, família i tecnologia es troben en un equilibri fràgil, convidant-nos a reflexionar sobre com definim la vida, la maternitat i els nostres propis orígens.