VIDEO

Segons un informe de l’OIT, només el 3% dels llocs de treball actuals estan en risc per la intel·ligència artificial, amb la majoria ocupats per dones. L’informe destaca que moltes tasques, com el suport administratiu o el treball emocional, que són majoritàriament realitzades per dones, estan més exposades a la automatització. Això podria agreujar les desigualtats de gènere ja existents. Malgrat les promeses de millora en productivitat i eficiència, la manca d’accés de les dones als sectors tecnològics i la seva baixa participació en rols tècnics complica la seva inserció en l’economia digital. Calen polítiques públiques amb un enfocament de gènere per abordar aquesta situació.
L’OIT destaca la importància de distingir entre «exposició» i «impacte» de la intel·ligència artificial, ja que una tasca que pugui ser automatitzada no implica necessàriament que ho sigui. Factors com el cost d’implementació, la formació professional disponible i la capacitat d’adaptació de les organitzacions també influeixen en aquest procés. Sam Altman, CEO d’OpenAI i creador de ChatGPT, coincideix en què la IA generarà canvis profunds en el mercat laboral, però destaca la importància de distribuir els beneficis del progrés de manera equitativa per evitar un agreujament de les desigualtats globals. La seva visió és que, tot i l’acceleració del progrés tecnològic, les persones seran capaces d’adaptar-se a aquests canvis.
Font: Clarín (https://www.clarin.com/tecnologia/inteligencia-artificial-solo-3-empleos-riesgo-mayoria-ocupados-mujeres_0_Be1oQRoq8.html)

L’article posa en relleu la importància de comptar amb dones referents en ciència i tecnologia per trencar els estereotips de gènere en aquests àmbits. En una entrevista, Estefanía Arias, enginyera d’optimització de la Xarxa d’Accés Ràdio de Telefónica, explica la seva tasca i les innovacions associades al desenvolupament del 5G.
Arias destaca avantatges del 5G com les latències ultra baixes, les altes velocitats i la tecnologia Massive MIMO, que permet dirigir feixos de senyal de manera eficient a usuaris concrets. També remarca la importància de l’estalvi energètic, amb funcions com el «mode de dormició», que permet apagar cèl·lules de les estacions base per reduir el consum.
Sobre la presència femenina en carreres científiques i tecnològiques, Arias apunta que la desigualtat en aquest camp reflecteix desigualtats estructurals i la necessitat de trencar amb els estereotips de gènere. Reivindica la figura de dones referents per inspirar les joves i desafiar les estructures patriarcals.
A més, Arias proposa altres companyes de Telefónica per a entrevistes futures, ampliant la visibilitat de dones en el sector.
En resum, el text reivindica la presència de dones en ciència i tecnologia per afavorir la igualtat de gènere i destaca les innovacions i avantatges que aporta el 5G al sector tecnològic.

La directora general d’INETUM Catalunya, Susana Prado García, ha estat reconeguda als Microsoft Power Women Awards 2025 EMEA com una de les 20 líders tecnològiques més influents, destacant el seu compromís amb la digitalització, la innovació, la inclusió femenina STEM i la connexió entre el món acadèmic i empresarial.
Susana Prado García, enginyera informàtica i directora general d’INETUM Catalunya, ha estat una de les 20 guanyadores del Power Women Awards 2025 de Microsoft per a la regió EMEA, seleccionada entre 368 candidatures procedents de 20 països.  Aquests premis reconeixen les dones que lideren la innovació tecnològica i promouen una visió inclusiva de les tecnologies STEM.
Microsoft destaca la necessitat de reduir la bretxa de gènere en àmbits científics i tecnològics, valorant la diversitat com a motor d’innovació i creixement. La presidenta del grup Women a Microsoft Espanya, Carolina Castillo, va assenyalar que “estem orgullosos de reconèixer a dones inspiradores com Susana Prado”.
A més del reconeixement, les premiades participaran al programa de lideratge femení de Microsoft a INSEAD, dirigit per la professora Jennifer Petriglieri, per reforçar la connexió, el creixement estratègic i l’impacte a llarg termini de les seves iniciatives.
La trajectòria de Prado és un exemple: és experta en digitalització i transformació de processos, i ha liderat projectes amb tecnologia Microsoft, com “My Health”, “Plataforma de Gestió de l’Aigua” o la “Comissaria Virtual” de la Policia Catalana amb l’avatar MIA, ara adaptada a la Regió Est amb més de 2.000 professionals.
També és molt activa en l’ecosistema associatiu català: presideix 22@Network Barcelona i participa a CTECNO, CCFB, 50a50 i el Clúster TIC Catalunya Sud. A més, és conferenciant, mentora de dones en tecnologia i professora universitària, compromesa a reduir la distància entre l’acadèmia i l’empresa.
Aquest premi consolida la seva trajectòria, que es defineix per la fusió entre lideratge, innovació, inclusivitat i impacte social, reforçant la seva visió de la tecnologia com a eina per transformar la societat i empoderar talents femenins en STEM.
“La tecnologia és la meva passió per la seva capacitat per transformar i millorar la vida de les persones i el planeta.”
r“Com podem aprofitar exemples com el de Susana Prado per accelerar la presència femenina en llocs de lideratge tecnològic?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “La espanyola Susana Prado García, guanyadora dels Premis Power Women 2025 EMEA de Microsoft” DE MICROSOFT PRESS, PUBLICAT EL 24 i 25 DE JUNY DE 2025

La inteligencia artificial (IA) no es neutral y refleja y amplifica los sesgos de quienes la diseñan, lo que puede dar lugar a nuevas formas de discriminación si no se regula adecuadamente. Esto se evidencia en el despido de cuatro recepcionistas de un centro de salud que fueron reemplazadas por un sistema de IA. Este fenómeno está afectando especialmente a las mujeres, ya que ocupan la mayoría de empleos administrativos, de atención y soporte, los más expuestos a la IA, según el FMI. Las mujeres son más vulnerables que los hombres a la pérdida de empleo debido a la automatización y la IA, según la Organización Internacional del Trabajo (OIT). La presencia femenina en el sector tecnológico sigue siendo baja, lo que agrava la brecha de género. La IA está reforzando patrones de desigualdad existentes, ya que las tareas automatizadas primero suelen ser menos valoradas socialmente. Para lograr una equidad en el campo de la IA, es necesario contratar más mujeres en el desarrollo de herramientas de IA y reentrenar a las trabajadoras en riesgo de automatización. Además, es fundamental implementar políticas de IA responsables que promuevan la igualdad, la inclusión y la representación. El uso indiscriminado de la IA podría aumentar la brecha de género en el mundo empresarial.
FUENTE: ComputerHoy
TÍTULO ORIGINAL: La IA amenaza el 79% de los trabajos donde predominan las mujeres: «Nos pidieron que ayudáramos a configurar el sistema que nos sustituiría»
URL DE LA NOTICIA ORIGINAL: https://computerhoy.com/noticias/tecnologia/ia-amenaza-79-trabajos-donde-predominan-mujeres-nos-pidieron-ayudaramos-configurar-sistema-nos-sustituiria-101459

La participació femenina en tecnologia és mínima: només el 19,4 % dels especialistes digitals són dones, fet que perpetua biaixos i limita la diversitat i la innovació. Tot i la presència de líders femenines, els homes dominen els espais de decisió. Cal visibilitzar referents, reformar titulacions STEM i aplicar la perspectiva de gènere.
La presència de dones en el sector tecnològic és escassa: segons dades de l’ONTSI, només el 19,4 % dels especialistes en tecnologies digitals són dones, és a dir, menys d’una cinquena part del total. Aquesta subrepresentació persisteix especialment en els càrrecs de decisió, on els homes continuen sent majoria, cosa que limita tant l’equitat com la diversitat de pensament i la capacitat innovadora del sector.
Aquest desequilibri es reflecteix també en les etapes educatives. Les dones representen una proporció reduïda de l’alumnat en carreres STEM, fet que anticipa un futur laboral menys divers i amb menys veus femenines en enginyeria, ciència i tecnologia. Si aquest patró es manté, el sector digital podria repetir errors antics en la recollida de dades, el desenvolupament d’algoritmes i el disseny d’espais tecnològics.
Visibilitzar referents femenins és clau per animar les joves. L’autora de l’article destaca que les referències positives ajuden les noies a reconèixer que també poden triomfar en tecnologia. Així mateix, es posa l’èmfasi en la necessitat de missatges inclusius a les ofertes laborals: expressions com “es busca personal tècnic” en comptes de “tècnics” poden canviar la percepció d’accés per a les dones.
Adoptar una perspectiva de gènere permet detectar biaixos culturals subtils —com els espais laborals, aules o descripcions de rols— que desincentiven la participació femenina. A les xarxes socials, per exemple, els filtres de bellesa reforcen estereotips i amplien la bretxa digital de gènere en termes d’ús i consum.
L’article recorda també que moltes pioneres de la tecnologia han estat ocultades a la història: Ada Lovelace, Grace Hopper o les programadores de l’ENIAC van ser clau en els inicis de la informàtica. Reconèixer aquest llegat pot inspirar noves generacions i reforçar la narrativa que la tecnologia també és cosa de dones.
La conclusió és clara: per tancar la bretxa de gènere en tecnologia cal un enfocament múltiple: reformes educatives, inclusió en els processos de selecció, visibilització de models femenins i ús conscient del llenguatge inclusiu en la indústria digital.
“Com transformar una indústria tecnològica dominada per homes en un ecosistema inclusiu que fomenti la innovació col·lectiva?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “DONES I TECNOLOGIA: EL REPTE DE L’EQUITAT EN L’ERA DIGITAL” DE VERÓNICA ARTEAGA, PUBLICAT A EL ESPANYOL EL 15 DE JUNY DE 2025

La jornada “Mujer e Industria” a Burgos reivindica la importància del talent femení i reclama més agilitat institucional per consolidar la digitalització, sostenibilitat i l’avenç tecnològic al sector industrial.
En la seva tercera edició, la trobada celebrada a Burgos, organitzada per POLO positivo i l’Ajuntament de Burgos a través de ProBurgos, ha reunit dirigents i experts per abordar els reptes clau de la indústria: digitalització, sostenibilitat, captació de talent i transformació tecnològica eleconomista.es+4eleconomista.es+4eleconomista.es+4poluxweb.com+2eleconomista.es+2arin-innovation.com+2.Rafael Barbero, director de la Fundación Caja de Burgos i cofundador de POLO positivo, ha destacat l’acte com a motor per visibilitzar referents femenins i afrontar reptes del sector des del lideratge femení eleconomista.es. La regidora Cristina Ayala ha emfatitzat el potencial de la indústria burgalesa, alhora que ha exigit un compromís institucional més decidit per consolidar-la .
La jornada s’ha articulat al voltant de tres eixos: la situació present i futura del sector, la captació de talent i la tecnologia. En una intervenció conjunta, Cristina Blanco (Antolin) i Bibiana Nicolás‑Correa (Grupo Correa) han identificat la digitalització, la transició energètica i la incertesa geopolítica com a grans desafiaments inevitables eleconomista.es.
La necessitat d’atraure vocacions des de joves ha marcat la taula rodona “El motor humà de la indústria”. Directives com Verónica Pascual (Fundación ASTI), Sonia Fajardo (Skretting), Maite Castrillejo (Hiperbaric) i Pilar Merino (Constantia Tobepal) han reivindicat el vincle amb estudiants i famílies per despertar interès per estudis STEM eleconomista.es.
En l’espai “Tecnologia amb propòsit”, representants d’empreses com ABB, Edscha, Adisseo i Antolin han compartit com la digitalització, l’automatització i la intel·ligència artificial estan transformant els seus processos. Lorena Gil (Antolin) ha avisat que la computació quàntica representarà una nova revolució i ha exigit més suport públic per no perdre ritme en innovació eleconomista.es.
El col·loqui ha tancat amb la intervenció de Cristina Ayala, ressaltant Burgos com a referent industrial i reclamant una visió del sector “sense etiquetes, amb majúscula” eleconomista.es.
“Com podem garantir que les institucions s’adaptin amb prou agilitat per potenciar el talent femení i liderar la revolució tecnològica en igualtat?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “LA III EDICIÓN DE ‘MUJER E INDUSTRIA’ RECLAMA MÁS TALENTO Y AGILIDAD INSTITUCIONAL PARA LIDERAR LA TRANSFORMACIÓN TECNOLÓGICA” DE ÁNGELA CORAO, PUBLICAT A EL ECONOMISTA. 18/06/2025