VIDEO

La fundadora y CEO de la empresa Zero Error, María José Martí Gil, ha sido entrevistada por Anna Cler en el programa ‘Noms propis’ de RTVE Catalunya. Martí Gil es una ingeniera y emprendedora que ha recibido recientemente el premio Dona TIC a emprendedora del año de la Generalitat de Catalunya. En la entrevista, Martí Gil habla sobre su empresa, Zero Error, una plataforma de Inteligencia Artificial que detecta anomalías en los datos de las empresas de forma autónoma. Destaca la importancia de contar con buenos datos para tomar decisiones acertadas y mejorar la reputación de una empresa.
Nacida en Valderrobres, Martí Gil estudió ingeniería industrial en la UPC y ha acumulado más de 20 años de experiencia como ejecutiva en empresas multinacionales, donde se desempeñó como consultora resolviendo problemas. Su trayectoria profesional incluye una estancia en Estados Unidos, donde estudió un máster en la Universidad de Chicago y finalmente se estableció en Nueva York, donde fundó Zero Error después de la pandemia.
En la entrevista, Martí Gil reflexiona sobre la Inteligencia Artificial, señalando que, en su opinión, la IA «es ximple» porque puede realizar tareas pero no tiene la capacidad de realizar trabajos complejos. Destaca que su empresa se centra en detectar anomalías en los datos de las empresas para ayudarlas a mejorar su toma de decisiones.
La entrevista completa con María José Martí Gil se emitió en el programa ‘Noms propis’ de RTVE Catalunya y está disponible para ver en RTVE Play Catalunya.
FUENTE: RTVE Catalunya
TÍTULO ORIGINAL: L’empresària María José Martí Gil, a ‘Noms propis’
URL DE LA NOTICIA ORIGINAL: https://www.rtve.es/rtve/20250411/maria-jose-marti-gil-noms-propis/2301141.shtml

La catalana Agnès Arbat, directora executiva d’Oxolife, ha guanyat el Premi de la UE a les Dones Innovadores 2025 pels seus avenços en tractaments de fertilitat, consolidant-se com a referent europeu en biotecnologia. El guardó reconeix emprenedores que han dut la innovació al mercat i promou la diversitat i el lideratge femení a Europa.
La Comissió Europea, en el marc de la Cimera del Consell Europeu d’Innovació (EIC) celebrada a Brussel·les, va anunciar les guanyadores de l’11a edició del Premi de la UE a les Dones Innovadores. Aquest reconeixement distingeix dones fundadores d’empreses innovadores que han aconseguit introduir productes o serveis revolucionaris al mercat. La selecció va ser realitzada per un jurat independent d’experts.
El màxim reconeixement d’aquest any ha estat per a Agnès Arbat, cofundadora i CEO d’Oxolife, una empresa biotecnològica amb seu a Barcelona que desenvolupa tractaments per millorar la implantació embrionària i simplificar els procediments de fertilitat. Com a guanyadora en la categoria “Dones Innovadores”, Arbat rep una dotació de 100.000 euros.
Les altres dues finalistes en aquesta categoria van ser Rhona Togher (Irlanda), pel seu innovador material acústic SoundBounce, i Fanny Bardé (França/Bèlgica), per les seves bateries d’estat sòlid sostenibles desenvolupades mitjançant SOLiTHOR.
En la categoria “Innovadores Emergents”, adreçada a dones menors de 35 anys, la guanyadora va ser Camille Bouget (França), amb la seva plataforma d’IA per a malalties immunoinflamatòries. En la categoria EIT Women Leadership, el premi va ser per a Débora Andreia Campelo Campos (Portugal), creadora d’un procés de valorització de residus fruiters.
Aquest premi, gestionat des de 2023 per EISMEA i l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), té com a objectiu fomentar el paper de les dones com a motor d’innovació a la UE. Des de la seva creació, més de 30 emprenedores han estat premiades, convertint-se en referents per a les noves generacions.
Com pot Europa consolidar un ecosistema on la innovació tecnològica estigui liderada amb equitat de gènere?
. . .

L’experta en ètica digital Lorena Fernández adverteix que la intel·ligència artificial pot amplificar els biaixos existents a la societat, com el masclisme, si no s’incorpora una mirada crítica en el seu desenvolupament i ús educatiu. Subratlla la necessitat urgent de regulació, inclusió i formació des de les primeres etapes educatives.
En una entrevista publicada a El Correo Gallego, la especialista en ètica de la digitalització i intel·ligència artificial aplicada, Lorena Fernández Álvarez, va alertar que la IA no és una tecnologia neutra, i que pot reflectir i fins i tot accentuar els biaixos socials existents, com el masclisme, el racisme o l’edatisme.
Durant la seva intervenció al congrés “Intel·ligència artificial i educació”, organitzat per la Xunta de Galícia, Fernández va destacar que els joves han nascut envoltats de tecnologia, però no disposen d’una formació crítica sobre el seu ús ni el seu origen. Va remarcar que la IA es dissenya amb intencions i des de posicions determinades, i que per això cal ensenyar a qüestionar-la des de les aules.
També va criticar la manca de control en el desenvolupament d’aquestes tecnologies, recordant que fins i tot objectes quotidians com una cadira passen per més regulacions que els algorismes de la IA. Va rebutjar el discurs que diu que regular la IA deixarà Europa enrere respecte als EUA o la Xina, i va alertar sobre el “saqueig de l’atenció i del temps” que exerceixen les grans tecnològiques sobre la ciutadania.
En l’àmbit educatiu, va rebutjar la idea de prohibir la tecnologia a les aules. Ben al contrari, va defensar incorporar-la de manera transversal al currículum escolar, per evitar que només els alumnes de famílies benestants adquireixin competències digitals i tinguin accés a millors oportunitats laborals.
Lorena Fernández va destacar la importància d’ensenyar pensament crític, tant per avaluar la veracitat de la informació que ofereix la IA com per detectar-ne els possibles biaixos. Va afegir que també és fonamental fomentar referents femenins a les carreres STEM, on les dones continuen sent minoria, sovint per manca de confiança inculcada des de petites.
Va insistir que la IA replica els prejudicis del món real perquè aprèn d’ell, i que els grans exclosos dels desenvolupaments tecnològics són precisament aquells col·lectius que han estat històricament marginats de l’entorn digital.

“Quina societat estem entrenant quan deixem que la intel·ligència artificial reprodueixi sense filtre els nostres biaixos més arrelats?”

Aquest és un resum comentat, basat en l’article:««Si tenemos una sociedad machista, esto se va a ver reflejado y acrecentado por IA»»de Belén Teiga, publicat a El Correo Gallego el 24 de març de 2025.

Des d’avui i fins al 30 d’abril, les candidates poden presentar-se als Premis DonaTIC 2025, que busquen reconèixer el talent femení en l’àmbit digital. La Generalitat de Catalunya impulsa aquests guardons per fomentar la presència de dones en tecnologia i promoure referents en ciència, enginyeria i matemàtiques.
La Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball ha obert la convocatòria de l’11a edició dels Premis DonaTIC, destinats a reconèixer el paper de les dones en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). L’objectiu és no només destacar la seva contribució en els àmbits professional, empresarial i acadèmic, sinó també inspirar noves generacions a seguir carreres tecnològiques.
Els premis estan estructurats en 12 distincions repartides en 8 categories agrupades en tres àmbits principals: professional, acadèmic i de divulgació. Entre elles destaquen Emprenedora, Empresària, Investigadora, Divulgadora i Estudiant TIC, que al seu torn es divideix en quatre subcategories per incloure universitàries, estudiants de formació professional, doctorandes i dones en reorientació professional. A més, s’inclouen mencions especials en Ciberseguretat, Aeroespacial i Cultura Digital, en col·laboració amb diferents entitats públiques i privades.
Cada candidatura només pot presentar-se en una categoria i pot ser proposada tant per la pròpia candidata com per tercers. Un jurat mixt, compost per professionals del sector tecnològic de diversos àmbits acadèmics, empresarials i institucionals, avaluarà les propostes després del tancament d’inscripcions el 30 d’abril a les 14:00 h.
Els Premis DonaTIC formen part del Pla DonaTIC, una estratègia del Govern per augmentar la participació de dones en el món digital i fomentar el seu lideratge en el sector. Compten amb el suport de l’Institut Català de les Dones, l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’associació Tertúlia Digital.
Des de la seva creació el 2015, els Premis DonaTIC han rebut 777 candidatures i s’han consolidat com un referent en la promoció del talent femení en tecnologia.
«Com poden iniciatives com els Premis DonaTIC ajudar a reduir la bretxa de gènere en el sector tecnològic?»
. ..
Convocatòria: AQUÍ
Pots presentar la candidatura: AQUÍ.
.
.
.
.
.
.

Microsoft i Founderz llancen AI Skills 4 Women, un programa de formació gratuïta en intel·ligència artificial adreçat a dones a Europa i l’Orient Mitjà, amb l’objectiu de reduir la bretxa de gènere en el sector tecnològic.
Tot i el creixement de la IA, la representació femenina en aquest àmbit continua sent baixa: només el 22 % dels professionals, el 12 % dels investigadors i el 16 % del professorat especialitzat són dones. Per revertir aquesta situació, Microsoft i Founderz han creat AI Skills 4 Women, una iniciativa que ofereix formació gratuïta sense exigir experiència prèvia.
Característiques del programa:

Accés a formació en IA per a dones amb diferents nivells d’experiència.

Classes impartides per expertes líders del sector.

150 beques valorades en 950 € cadascuna per aprofundir en la seva formació.

Anna Cejudo, co-CEO i cofundadora de Founderz, destaca que l’objectiu és proporcionar a les dones eines, coneixement i confiança per liderar la revolució de la IA. Microsoft també remarca la importància de tenir equips diversos per garantir un desenvolupament tecnològic amb impacte positiu en la societat.
L’accés gratuït a una formació de qualitat no només impulsa la inclusió femenina en la IA, sinó que també obre oportunitats laborals i enforteix un ecosistema tecnològic més equitatiu.
Les participants poden inscriure’s a AI Skills 4 Women i sumar-se a aquesta iniciativa que pretén transformar el futur de la tecnologia amb més diversitat i igualtat.
Com impactarà una major inclusió de dones en la IA en la innovació i el desenvolupament tecnològic del futur?
…
.
..

El Doodle de Google conmemora el Día Internacional de la Mujer resaltando la importancia de las mujeres en las carreras CTIM (ciencia, tecnología, ingeniería y matemáticas). La ilustración destaca figuras relacionadas con la física, química, biología, paleontología y ciencias espaciales, en un intento por visibilizar el papel de las mujeres en estos campos del conocimiento. A lo largo de los años, el 8 de marzo ha sido una fecha de reflexión sobre la igualdad de género y los avances logrados en este ámbito.
A pesar de los esfuerzos por promover la participación femenina en las carreras CTIM, los estudios han señalado que las mujeres todavía enfrentan barreras estructurales, como la brecha salarial, la falta de referentes femeninos y la subrepresentación en puestos de liderazgo. Según datos de la UNESCO, solo el 33% de los investigadores en el mundo son mujeres, y en algunos países la proporción es aún menor. Por ello, se hace necesario promover políticas de inclusión y fomentar el acceso de niñas y jóvenes a estas disciplinas desde la educación básica.
El Doodle conmemorativo de Google se enmarca en un contexto más amplio de iniciativas que buscan reducir la brecha de género en las carreras CTIM y promover la equidad en el acceso a oportunidades laborales y educativas. A través de programas de becas, mentorías y espacios de capacitación, la empresa ha expresado su interés en fomentar la participación femenina en estos campos. A pesar de los avances logrados en las últimas décadas, la brecha de género persiste en muchas regiones y aún se requieren esfuerzos para lograr la paridad.
En conclusión, el Doodle de Google en conmemoración del Día Internacional de la Mujer destaca la importancia de las mujeres en las carreras CTIM y busca visibilizar los desafíos que enfrentan en estos campos del conocimiento. A través de esta iniciativa, se busca inspirar a nuevas generaciones a incorporarse en áreas tradicionalmente dominadas por hombres y promover la igualdad de género en el ámbito científico y tecnológico.
FUENTE: Infobae. Título original: Google conmemora el Día Internacional de la Mujer con doodle de ciencia, tecnología y matemática. URL: https://www.infobae.com/america/tecno/2025/03/08/google-conmemora-el-dia-internacional-de-la-mujer-con-doodle-de-ciencia-tecnologia-y-matematica/

Tres dones directives destacades del sector tecnològic coincideixen en que comprendre als clients és clau per determinar quins serveis i productes oferir. Sostenen que la innovació no ha de respondre a tendències, sinó a necessitats reals
La revista Time va organitzar un debat amb tres dones directives que ocupen càrrecs de lideratge en la indústria dels negocis i la tecnologia, amb l’objectiu d’analitzar com guien els seus equips i empreses en un context on la intel·ligència artificial està redefinint el panorama empresarial. Les directives que van participar en la discussió van ser: Debby Soo, CEO de OpenTable i membre de la junta directiva de KraftHeinz. Leslie Cafferty, vicepresidenta sènior i directora de comunicacions de Booking Holdings. Padmasree Warrior, fundadora i CEO de Fable.
Es va parlar sobre com adopten la intel·ligència artificial als seus negocis, Debby Soo, que lidera OpenTable, empresa de reserves de restaurants, va destacar la importància d’adaptar-se a la tecnologia per mantenir-se competitiu. «Si no l’adoptes, et pots quedar enrere», va instar. Va explicar que la seva companyia avalua la tecnologia des de diverses perspectives, però el seu enfocament principal és millorar l’eficiència dels restaurants als quals serveixen.
Per la seva banda, Leslie Cafferty, que treballa a l’empresa de tecnologia de viatges Booking Holdings, va compartir una experiència que il·lustra la importància d’avaluar el valor real de les noves eines tecnològiques. Va explicar que l’empresa on treballa va llançar un producte basat en IA per millorar l’experiència del client, però l’adopció va ser baixa. «Els nostres clients ens van dir que el producte que ja teníem era suficient i que la nova eina no els resultava tan útil», va explicar.
Padmasree Warrior, CEO de Fable, va reflexionar sobre el cicle de vida de la tecnologia. Va explicar que, en les seves primeres etapes, les innovacions generen gran entusiasme, el que en la indústria tecnològica es coneix com el «hype cycle». «Tothom en parla, tothom vol provar-ho, però en aquesta fase inicial també hi ha riscos», va advertir. Amb el temps, la tecnologia madura i esdevé realment útil, permetent la seva integració efectiva en els negocis.
El panell va deixar clar que, si bé la intel·ligència artificial és una eina poderosa, la seva adopció ha d’estar guiada pel valor que aporta als clients, socis i negocis, en lloc de ser implementada simplement per tendència.
FUENTE: Infobae, https://www.infobae.com/america/mundo/2025/07/06/como-las-mujeres-poderosas-lideran-con-las-nuevas-tecnologias-en-los-negocios-la-ia-redefine-todo/

A Catalunya, només el 22 % dels professionals en ciberseguretat són dones, tot i que la seva presència creix en formació i càrrecs directius, segons un estudi de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. L’informe, basat en dades de 250 milions de perfils i 70 empreses locals, mostra que les dones es concentren en rols menys remunerats, com la gestió de riscos (31 %), mentre que en àrees tècniques com la intel·ligència d’amenaces (11 %) o les proves de penetració (12 %) són poc presents.
Malgrat això, el talent femení avança: les dones en càrrecs directius arriben al 24,7 % (un augment de 2,6 punts) i les estudiants de màsters en ciberseguretat arriben al 20,1 %, en comparació amb el 7 % en cicles formatius.
El sector, amb 516 empreses i 9.500 llocs de treball a Catalunya, creix arran de l’augment dels ciberatacs —més de 5.000 milions el 2023—. Tanmateix, la bretxa de gènere persisteix: el 78 % dels llocs estan ocupats per homes, i tant la mitjana europea (24 %) com l’espanyola (26 %) superen la catalana.
L’Agència impulsa mesures com plans d’igualtat (el 44 % de les empreses) i accions per captar talent femení (57 %), però reconeix que caldrien 8.000 dones més per equilibrar el sector. Laura Caballero, directora de l’entitat, destaca els avenços en lideratge i formació, però insisteix en la importància d’inspirar vocacions entre les joves.
La ciberseguretat és clau en l’economia digital, amb una facturació de 1.244 milions d’euros el 2022. Tot i la seva menor presència, les dones aporten diversitat a un àmbit crític davant amenaces com el ransomware o el phishing. El repte és accelerar la seva incorporació en rols tècnics i estratègics, alineant innovació i equitat.
Com podem accelerar la incorporació de dones en rols tècnics de ciberseguretat per enfortir el sector?
Resum basat en l’article “Dones en ciberseguretat a Catalunya”, Agència de Ciberseguretat de Catalunya, 6 de març de 2025.

La presència de dones en tecnologia continua sent minoritària: entre el 19 % i el 22 % segons diverses fonts. La bretxa comença en l’educació i s’estén fins al lideratge. Per revertir la situació calen accions conjuntes: més referents, polítiques d’inclusió, mentoria i accés igualitari a oportunitats emergents.
La participació femenina al sector de les tecnologies de la informació és encara molt limitada. A Espanya, només el 19,5 % dels professionals TIC són dones, i a escala europea la xifra ronda el 22 % de doctorades en l’àmbit. Malgrat avenços puntuals, les dades reflecteixen un escenari lluny de la igualtat.
La bretxa comença en les primeres etapes educatives. Només un 13 % de les estudiants d’informàtica a Espanya són dones, un percentatge baix que s’arrossega des de l’educació primària, on els estereotips socials influeixen negativament en la percepció que tenen les nenes del món digital. Aquesta manca de representació es trasllada després a l’àmbit professional, especialment en posicions directives i en camps emergents com la ciberseguretat o la intel·ligència artificial.
A això s’hi afegeixen altres barreres: biaixos en els processos de contractació, manca de models femenins en els equips STEM, entorns laborals poc inclusius, i dificultats per compatibilitzar maternitat i carrera professional. També és preocupant que les dones estiguin més exposades a feines rutinàries que poden ser automatitzades.
Tot i aquest panorama, hi ha iniciatives positives que impulsen el canvi. Organitzacions com Adalab formen dones en programació i dades amb una taxa d’ocupació propera al 90 %. Entitats internacionals com AnitaB.org o Women4Cyber treballen per visibilitzar dones al sector i fomentar xarxes de suport. També les empreses tecnològiques comencen a implementar polítiques d’inclusió més actives, com ara processos de selecció neutrals i mentors femenins.
El futur de la dona en tecnologia passa per dues vies: reformar el sistema educatiu per captar talent femení des de la base, i aplicar polítiques corporatives concretes que assegurin igualtat d’oportunitats i visibilització. Només així s’assolirà un ecosistema tecnològic més ric, inclusiu i innovador.
“Com podem construir una indústria tecnològica inclusiva i diversa que lideri el canvi social i econòmic?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “EL FUTURO DE LA MUJER EN EL SECTOR ‘TECH’” DE COMPUTERWORLD, PUBLICAT EL 15 DE MARÇ DE 2025.