Àurea Rodríguez reflexiona sobre el futur laboral mixt, on humans i IA col·laboren per augmentar talent, lideratge i sentit en un entorn cada cop més automatitzat.
Tomás: Àurea, he llegit a Disruptores un article teu molt interessant titulat “Ara la feina és mixta: humà + IA” i m’ha semblat una crida clara a repensar la feina des d’un altre angle. Per començar aquesta entrevista, què vols dir exactament quan afirmes que la feina ja no és híbrida, sinó mixta?
Àurea Rodríguez: Significa que la transformació va més enllà de decidir si treballem des de casa o des de l’oficina. El veritable canvi és que ara col·laborem amb intel·ligències artificials. Ja no som només humans amb eines, sinó humans treballant amb intel·ligències que generen contingut, aprenen i ens ofereixen alternatives. És un nou model de col·laboració.
Tomás: Dius que la IA no substitueix, sinó que amplia. Pots explicar-ho en termes pràctics?
Àurea: És clar. La IA allibera les persones de tasques repetitives i ens deixa espai per pensar, crear i decidir millor. No és només automatització; és augmentació. La clau és com utilitzem el que genera la IA. Ens exigeix noves habilitats: saber preguntar, interpretar, sintetitzar i, sobretot, integrar lògica amb ètica.
Tomás: Quin paper juguen les noves intel·ligències humanes que menciones —emocional, existencial, contextual— en aquest entorn augmentat?
Àurea: Un paper fonamental. Són dimensions que no es poden programar i que marquen la diferència en un món on la lògica ja no és exclusiva dels humans. Saber combinar diferents tipus d’intel·ligència és el que dona sentit i valor a la feina, especialment en contextos complexos o ambigus.
Tomás: També parles d’un “Índex de Talent Interior Brut”. Ens pots explicar aquest concepte?
Àurea: És una manera de valorar allò que farà diferencial una regió o una empresa en aquesta economia augmentada. No es mesura només el que saps fer, sinó la teva capacitat per aprofitar el coneixement generat per la IA i combinar-los per aportar sentit. És talent més enllà de l’eficiència: amb criteri, impacte i propòsit.
Tomás: Com ha de ser aquest nou lideratge que proposes per a aquest entorn mixt?
Àurea: Un lideratge augmentat, sí, però amb valors. No n’hi ha prou amb saber de tecnologia. Cal saber integrar-la sense perdre el nord humà. Un bon líder no es deixa enlluernar pels algoritmes: els interroga. Dissenya entorns on humans i IA es potenciïn, fomenta el pensament crític i protegeix la diversitat.
Tomás: I les organitzacions? Què defineix una organització realment resilient avui dia?
Àurea: No són les més digitalitzades, sinó les que saben integrar el factor humà i l’artificial amb sentit. Les que entenen que el coneixement pot ser compartit amb la IA, però que l’impacte continua depenent de la nostra interpretació, empatia i acció ètica.
Tomás: Per acabar, què diries a aquells que temen que la IA els prengui la feina?
Àurea: Que el futur no es treballa, s’interpreta. No es tracta de competir amb la IA, sinó d’aprendre a treballar-hi sense cedir el nostre criteri. L’avantatge no serà saber més, sinó saber millor. I això continua sent profundament humà.
Tomás: Gràcies, Àurea, per aquesta conversa tan clara i necessària. Em quedo amb una idea: el futur de la feina no el decidirà la tecnologia, sinó la qualitat humana amb què sapiguem integrar-la. I com dius, alerta amb els tòxics i envoltem-nos de sinergents. Aquí hi ha la clau.