0058 ENT RADIO

En aquest episodi d’El món és digital, l’experta en ciberseguretat Eva Roura alerta sobre l’augment exponencial dels fraus digitals, que afecten tant particulars com empreses de diferents sectors. Roura descriu com els ciberdelinqüents utilitzen tècniques cada cop més sofisticades, des del phishing clàssic fins a estafes basades en intel·ligència artificial capaç d’imitar veus i imatges reals.
Durant la conversa, analitza casos recents que han tingut gran repercussió, incloent-hi fraus bancaris massius i atacs dirigits a petites empreses. També ofereix consells pràctics per minimitzar riscos, com verificar la procedència dels missatges, evitar clicar enllaços sospitosos i utilitzar sistemes d’autenticació de doble factor.
Roura insisteix en la importància de la formació ciutadana i empresarial per reconèixer senyals d’alerta i actuar amb rapidesa davant intents d’estafa. A més, remarca el paper dels governs i les entitats financeres en la implementació de mesures de protecció més eficients. El seu missatge final és contundent: la seguretat digital és una responsabilitat compartida i només una societat ben informada pot frenar l’onada creixent de delictes informàtics.

En aquest episodi d’El món és digital, Mari Carmen Fernández, especialista en telecomunicacions, parla sobre les possibilitats i reptes que obre la tecnologia 5G i les xarxes d’última generació. Fernández explica com aquesta connectivitat ultraràpida i de baixa latència transformarà sectors com la indústria, la medicina i la mobilitat urbana, fent possibles aplicacions com la conducció autònoma, les cirurgies remotes i les ciutats intel·ligents.
La conversa també aborda els dubtes i els debats socials que genera la implantació del 5G, des de qüestions de seguretat fins a l’impacte mediambiental de les noves infraestructures. Fernández defensa que la clau és avançar amb una regulació sòlida, garantint un desplegament equilibrat i sostenible.
Finalment, subratlla la necessitat de reduir la bretxa digital perquè els avantatges d’aquesta tecnologia arribin a tots els territoris i col·lectius, especialment en zones rurals on la cobertura encara és limitada. Segons Fernández, el 5G és una peça clau per al desenvolupament econòmic i social dels pròxims anys, però cal planificar-lo amb responsabilitat i visió de futur.

En aquest episodi d’El món és digital, Clàudia Mateo, especialista en telecomunicacions i tecnologia d’emergències, analitza l’impacte de la gran apagada digital del passat mes de juny, un incident que va deixar sense serveis bàsics milions d’usuaris arreu del món. Mateo exposa com la dependència absoluta d’una sola infraestructura de connexió terrestre va provocar un efecte en cadena que va afectar transport, sanitat, empreses i administracions públiques, posant de manifest la fragilitat dels sistemes actuals.
Durant la conversa, Mateo explica que la tecnologia satelital podria haver actuat com a xarxa de suport per mantenir la connectivitat en situacions extremes, especialment en serveis crítics com hospitals, aeroports i cossos d’emergència. També destaca que aquesta opció és viable, cada cop més accessible, i que els governs i les empreses haurien de valorar-la com a part d’una estratègia de redundància imprescindible davant futures crisis.
A més, Mateo reflexiona sobre la necessitat d’invertir en infraestructures resilients i de conscienciar la ciutadania sobre la importància de tenir plans alternatius de comunicació. La seva conclusió és clara: cal avançar cap a un ecosistema digital més diversificat i segur, on la connexió per satèl·lit esdevingui una peça clau per evitar que un sol error torni a paralitzar el món.

En aquest episodi d’El Món és Digital, Núria Castell, Josep Ramon Ferrer i Ramon Palacios reflexionen sobre els grans reptes i oportunitats que afronta el sector TIC en plena expansió de la intel·ligència artificial. La conversa posa èmfasi en la necessitat de fer créixer el talent femení dins de l’àmbit tecnològic, destacant com la falta de dones continua sent una assignatura pendent malgrat els avenços dels darrers anys.
Els participants analitzen el projecte GWiT Barcelona, una iniciativa que busca fomentar vocacions digitals entre les dones i donar visibilitat al talent femení en el món de la tecnologia i les dades. Núria Castell recorda com, històricament, les opcions laborals per a les dones en el camp TIC eren molt reduïdes, i com la IA pot obrir noves oportunitats si s’utilitza amb una perspectiva inclusiva i sense biaixos.
Durant el debat també es tracten altres punts clau: la importància dels referents femenins per atraure noves generacions, la necessitat d’adaptar la formació al ritme accelerat dels canvis tecnològics, la creació de xarxes de suport professional i el paper fonamental de la diversitat per dissenyar solucions més justes i eficaces. Els tres convidats coincideixen que el futur digital només serà realment transformador si garanteix la igualtat d’oportunitats i integra visions diverses en tots els nivells de decisió.

En aquest episodi d’El Món és Digital, Tomás Cascante conversa amb Belén Arribas, advocada experta en dret digital i presidenta de Nàtic, per abordar els reptes legals que planteja l’ús de la intel·ligència artificial (IA) a les empreses. La col·laboradora explica que, tot i que el Reglament Europeu de la IA encara és recent i amb períodes d’adaptació de fins a dos anys, les empreses ja es veuen obligades a preparar-se per complir les noves exigències legals.
Durant la conversa, s’analitzen els casos d’ús de la IA amb més riscos, com la selecció de personal, la gestió de dades sensibles, la identificació biomètrica o els sistemes vinculats a infraestructures crítiques i serveis públics. Belén Arribas detalla les obligacions de transparència, explicabilitat, registre de dades i formació d’equips, així com l’avaluació d’impacte i la governança de les dades per evitar biaixos i discriminacions en els algoritmes.
L’advocada subratlla la importància d’una adopció responsable de la IA: escollir la tecnologia adequada, revisar les condicions d’ús, garantir la confidencialitat de les dades i establir protocols interns de seguiment i control. A més, recorda que les sancions per incompliment poden arribar als 30 milions d’euros. Finalment, destaca que la clau per aprofitar la IA sense riscos és combinar innovació, coneixement legal i formació contínua dins les organitzacions.

En aquest episodi d’El Món és Digital, Tomás Cascante conversa amb Montse i Jordi sobre com la intel·ligència artificial està transformant el mercat laboral actual i futur. Els convidats analitzen l’impacte de la IA en feines que impliquen classificació de dades, programació, generació de contingut escrit o visual i fins i tot la recerca científica. Parlen de com les eines generatives poden substituir certes tasques rutinàries, però també obrir nous espais per a la creativitat i la innovació, sempre que les persones sàpiguen fer les preguntes adequades i dirigir-ne l’ús.
La conversa aborda el canvi de model laboral cap a formats més flexibles, basats en resultats i projectes, i com la IA reforça aquesta tendència. També es debat sobre les possibles desigualtats socials i territorials que pot generar aquesta tecnologia, així com la necessitat de repensar polítiques públiques, com la renda bàsica universal o altres sistemes de compensació, per protegir els treballadors més vulnerables. Finalment, es reflexiona sobre les professions emergents, especialment aquelles dedicades a integrar la IA en processos productius i a analitzar dades en sectors com la medicina, l’agricultura o la indústria. Els participants coincideixen que, tot i els reptes, la IA és sobretot una eina potent que, ben utilitzada, pot ampliar les capacitats humanes més que substituir-les.

En aquest programa d’»El Món és Digital», Tomàs Cascante reuneix Montse Guardia, Ramon Palacio i Sergio Colado per analitzar l’arribada de l’euro digital i les seves possibles implicacions. La conversa parteix d’un repàs a l’evolució històrica dels diners, des del bescanvi fins a les targetes de crèdit, per contextualitzar la nova etapa que obriria aquesta moneda digital impulsada pel Banc Central Europeu (BCE).
Els convidats expliquen que l’euro digital seria una versió electrònica dels diners físics, emesa directament pel BCE, amb la promesa de garantir transaccions més segures, ràpides i independents dels intermediaris bancaris actuals. Es destaquen possibles avantatges com una major resiliència de les infraestructures de pagament i un control europeu sobre el valor econòmic dins del mercat digital global, actualment dominat per plataformes tecnològiques estrangeres.
Tanmateix, el debat també exposa dubtes i riscos: com afectarà la banca comercial, quins límits podrien establir-se en l’ús de l’euro digital, i fins a quin punt la privacitat dels ciutadans estarà garantida en un sistema completament traçable. La conversa tanca amb perspectives sobre el calendari previst: finals de 2025 podria ser la data clau perquè el Consell de Govern europeu decideixi si el projecte es converteix en realitat. Mentrestant, el debat continua obert entre oportunitat i risc per al futur dels pagaments a Europa.