0090 DONA TIC

L’Àurea Rodríguez presenta El lideratge de les formigues, un llibre que analitza el poder de la intel·ligència artificial des d’una perspectiva humanista i geopolítica.L’autora proposa una revolució digital on Europa i les petites empreses siguin actors clau davant del domini dels Estats Units i la Xina.
En un context en què la intel·ligència artificial redefineix l’equilibri global, la divulgadora científica Àurea Rodríguez ha publicat el seu tercer llibre sobre el tema: El lideratge de les formigues (Tibidabo Edicions). Presentat a la Llibreria Hispano Americana de Barcelona, l’obra utilitza la metàfora de les formigues per explicar com petites entitats poden unir-se i desafiar els gegants tecnològics.
Rodríguez defensa que la revolució tecnològica no ha d’estar exclusivament en mans dels Estats Units i la Xina. En el seu llibre, planteja que, si les petites empreses, els ecosistemes d’innovació i Europa treballen conjuntament, poden convertir-se en una força poderosa dins el panorama digital. “No podem esperar que els americans o els xinesos ens arreglin les coses”, subratlla.
L’autora adverteix sobre la necessitat de tenir més consciència digital i control dels actius tecnològics. Segons ella, és fonamental que la ciutadania entengui com les decisions tecnològiques impacten en les seves vides i que exigeixi més transparència i regulació en l’ús de la intel·ligència artificial.
A la presentació del llibre també va participar Marcos Urarte, expert en geoestratègia, que va destacar que l’única manera de tenir una opinió informada en l’era digital és llegir diverses fonts i contrastar la informació. Per la seva banda, Antoni Comas, CEO de Tibidabo Edicions, va elogiar la capacitat de Rodríguez per fer accessibles temes complexos de ciència i tecnologia.
El llibre no és només una faula sobre la intel·ligència artificial i la geopolítica, sinó també una crida a l’acció perquè Europa i les petites empreses assumeixin un paper més actiu en la revolució digital.

“Podrà Europa desenvolupar el seu propi model d’intel·ligència artificial sense dependre dels Estats Units i la Xina?”

El passat dijous 29 d maig es va presentar al Palau Robert de Barcelona l’informe del Baròmetre Digital de la DonaTIC 2024, i aquest n’és el resultat més rellevant i preocupant a parts iguals.
El Baròmetre DonaTIC, impulsat pel Cercle Tecnològic, la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat i l’organització DigitalFems, radiografia l’estat actual de la presència femenina en el sector tecnològic a Catalunya. L’informe ofereix dades rigoroses i contrastades, però sobretot revela una realitat que, tot i les millores puntuals, continua sent estructuralment desigual. El document vol ser una eina per a la transformació i una crida a l’acció coordinada entre governs, empreses i institucions educatives.

DADES CLAU A CATALUNYA

Indicador
Valor

Dones al sector TIC
31,88%

Càrrecs directius ocupats per dones (TIC)
20,8%

Empreses sense cap dona al consell
19%

Presència femenina en graus TIC
17,2%

Graduacions TIC corresponents a dones
12,7%

Empreses TIC amb pla d’igualtat
61,6%

Diferències salarials reconegudes
43,4%

Dones que abandonen abans dels 35 anys
50%

Tot i representar gairebé un terç de la força laboral TIC, les dones tenen una presència minoritària en rols de responsabilitat i lideratge, i troben grans barreres d’accés i promoció dins de les empreses. El 26,4% dels rols de lideratge tecnològic estan ocupats per dones, però aquesta proporció disminueix a mesura que augmenta el rang jeràrquic, i només el 10% de les noves contractacions a empreses TIC assoleixen la paritat.
En l’àmbit educatiu, l’informe alerta de la poca presència de dones als graus TIC i també als estudis de formació professional. Malgrat la millora dels últims anys, encara estem lluny de la mitjana europea. El 12,2% de les matriculacions en FP TIC són dones, i només el 5,49% de les estudiants són la primera generació de la seva família a triar aquests estudis, davant d’un 26,92% en el cas dels homes. Això demostra que el biaix de gènere també es transmet familiarment i culturalment.
Un dels punts més alarmants del baròmetre és la retenció del talent femení. La meitat de les dones que accedeixen al sector TIC l’abandonen abans dels 35 anys. Les causes són múltiples: dificultats per conciliar, la cultura laboral androcèntrica (la coneguda “cultura brogrammer”), la manca de promoció i una escassa xarxa de suport professional. Aquesta sortida anticipada suposa una pèrdua de talent i una ineficiència sistèmica per al teixit econòmic.
El baròmetre també posa el focus en l’ecosistema emprenedor. A Barcelona, el 20,8% de les fundadores de startups són dones, una xifra positiva respecte a la mitjana europea, però que contrasta amb la realitat del finançament: només el 3% del capital risc es destina a equips formats exclusivament per dones. Aquesta desigualtat estructural en l’accés als recursos limita seriosament la capacitat de creixement i d’impacte de les dones emprenedores en l’àmbit digital.

RECOMANACIONS ESTRATÈGIQUES
L’informe proposa accions concretes i urgents:

Impulsar la contractació de perfils diversos, incloent formacions alternatives i no universitàries.

Implantar sistemes de transparència salarial i de promoció dins les empreses.

Estendre l’obligatorietat dels plans d’igualtat a tot el sector TIC.

Incorporar la programació i el pensament computacional a l’educació obligatòria amb referents femenins visibles.

Crear programes de mentoria i orientació per joves noies, especialment en barris i zones amb menys accés.

A més, es recomana millorar el monitoratge amb dades desagregades per sexe i impulsar campanyes de sensibilització a través dels mitjans per trencar estereotips.
El Baròmetre DonaTIC 2024 demostra que el talent femení és essencial per al futur digital del país, però continua infrarepresentat, infravalorat i infrafinançat. Per assolir una economia tecnològica justa, competitiva i sostenible, cal actuar ara, amb lideratge públic i corresponsabilitat privada.
«Quines polítiques públiques i compromisos empresarials poden revertir definitivament la infrarepresentació de les dones en el sector TIC?»
.
DESCARREGAR PDF
.

La presència femenina en el sector tecnològic a Catalunya ha augmentat en 7 punts fins a arribar al 32% del total, però el Govern treballa igualment en un Pacte Nacional pel Talent Digital que acceleri aquesta taxa, segons un article publicat al diari.cat. Malgrat aquest augment, la mitad de les dones que comencen la seva carrera en aquest sector abandonen abans dels 35 anys, un percentatge molt més alt que en altres àmbits. Això es deu, segons diferents col·lectius, a la naturalesa laboralment més exigent de la indústria tecnològica o a la cultura de la masculinitat tòxica i el masclisme en aquesta indústria.
El 50% de les dones que treballen en empreses tecnològiques a Catalunya són especialistes en tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), però només representen el 26,4% de les que desenvolupen tecnologia o programen. El Govern de Catalunya i el Cercle Tecnològic han presentat el Baròmetre DonaTIC, que mostra aquestes dades i han anunciat un Pacte Nacional pel Talent Digital per reduir la bretxa entre l’oferta i la demanda de professionals tecnològics i augmentar la presència femenina en aquest àmbit.
El baròmetre també posa de manifest que només el 17% de les persones matriculades en estudis STEAM són dones, i que només el 12% de les matriculacions en Formació Professional són femenines. A més, es destaca que el 40% de les empreses no tenen un pla d’igualtat, fet que podria ser clau per corregir les bretxes de gènere en el mercat laboral en general. El Pacte Nacional pel Talent Digital busca duplicar el nombre de treballadors tecnològics a Catalunya, amb l’objectiu que la meitat de les noves incorporacions siguin dones.
Font: https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20220701/la-mitad-de-las-mujeres-que-se-dedican-a-la-tecnologia-abandonan-la-industria-antes-de-los-35-12095377

A Catalunya, les dones ja representen el 31,9 % del sector TIC però només el 20,8 % en posicions directives. Tot i l’increment d’un punt en especialistes tècniques (26,4 %) i el creixement en matrícules universitàries d’Enginyeria (fins al 17,3 %), la bretxa salarial, la manca de plans d’igualtat i l’abandonament prematur limiten la igualtat.
Segons el II Baròmetre de la Dona TIC a Catalunya, el pes de les dones al sector tecnològic català és del 31,88 % el 2023, per sota de la mitjana europea (37 %) i mundial (35 %) elperiodico.com+4viaempresa.cat+4twitter.com+4. Aquest percentatge es manté modest en llocs de decisió: només el 20,8 % ocupa càrrecs directius, una dada que il·lustra una “bretxa molt acusada”, segons Maria Galindo, secretària de Polítiques Digitals viaempresa.cat.
En comparativa amb l’any anterior, hi ha una millora modesta en la proporció de dones tècniques: del 25,4 % al 26,4 %, i s’hi sumen l’estat espanyol amb un 27,6 %, posicions directives del 17 %, i tècniques del 19,6 % . Tot i això, l’abandonament és alarmant: el 50 % de les dones abandonen el sector abans dels 35 anys, gairebé el doble que la mitjana del 20 % en altres sectors, segons l’estudi «Resetting Tech Culture» d’Accenture viaempresa.cat.
Els plans d’igualtat també són insuficients: només el 61,6 % de les empreses TIC catalanes els tenen implementats. Només el 10 % van aconseguir paritat en noves contractacions el 2023, mentre que el 40 % no arribava ni al 10 % de dones entre els nous ingressos elpais.com+4viaempresa.cat+4x.com+4.
El problema comença abans: en l’educació STEM les dones representen només un 17,25 % dels estudiants tecnològics universitaris (2023‑24), fet que descendeix des del 12,9 % de fa dos anys, encara per sota de la mitjana europea del 19,5 % viaempresa.cat. En titulacions professionals, la proporció femenina cau al 12,2 ‑ 12,7 %.
Un altre obstacle és la manca de referents familiars: només el 5,49 % de les dones en Informàtica són la primera generació d’estudiantes TIC a casa (frente al 26,92 % d’homes) viaempresa.cat. Això reforça l’efecte de “canal que s’escapa” en aquest àmbit.
Per avançar, és imprescindible actuar des de l’educació amb vocació STEM, potenciar plans d’igualtat i contractació inclusiva, i crear entorns laborals que evitin l’abandonament precoç. Sense aquests esforços, les dones seguiran sent minoria en els llocs on es decideix el futur tecnològic.
“Com revertir l’efecte de canal que s’escapa i retenir talent femení en el sector tecnològic català?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “MÁS, PERO NO SUFICIENTE: LAS MUJERES YA REPRESENTAN EL 32 % DEL SECTOR TECNOLÓGICO CATALÁN” DE MARC VILAJOSANA, PUBLICAT A VIA EMPRESA EL 29 DE MAIG DE 2025.

Un informe de l’ONU adverteix que la intel·ligència artificial (IA) posa en risc més les feines ocupades per dones que les dels homes, especialment en països d’alta renda. L’automatització podria substituir fins a un 10% dels llocs de treball femenins, en comparació amb un 3,5% dels ocupats per homes, ampliant així la bretxa laboral de gènere.
Un informe conjunt de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Institut Nacional d’Investigació del Ministeri d’Afers Digitals (NASK) de Polònia, publicat per l’ONU, destaca que la intel·ligència artificial (IA) representa una amenaça significativa per a les feines femenines, sobretot en països d’alta renda. L’estudi assenyala que fins a un 10% dels llocs de treball ocupats per dones podrien ser automatitzats, enfront d’un 3,5% dels ocupats per homes. Aquesta disparitat és més accentuada en economies desenvolupades, on el 41% de les feines femenines estan exposades a l’automatització per IA, en comparació amb el 28% de les masculines. A regions com Europa i Àsia Central, el 39% dels llocs de treball femenins podrien veure’s afectats, enfront del 26% dels masculins.
Aquesta vulnerabilitat es deu a la concentració de dones en sectors com l’administració, els serveis i el suport, que són més susceptibles a l’automatització. A més, la manca de representació femenina en el desenvolupament de tecnologies d’IA contribueix a perpetuar biaixos de gènere en els algorismes, agreujant les desigualtats existents.
L’informe subratlla la necessitat urgent d’implementar polítiques que promoguin l’equitat de gènere en l’àmbit laboral i tecnològic. Això inclou inversions en programes d’educació i capacitació per a dones en àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), així com la promoció de la diversitat en els equips de desenvolupament d’IA. També es recomana la creació de xarxes de seguretat social sòlides per donar suport a les treballadores afectades per l’automatització, facilitant la seva transició cap a nous rols laborals. La inclusió de dones en el disseny i la implementació de tecnologies emergents és essencial per garantir que la IA beneficiï tota la societat i no ampliï les bretxes existents.
En conclusió, la intel·ligència artificial, tot i oferir oportunitats per millorar l’eficiència i la productivitat, també planteja desafiaments significatius en termes d’equitat de gènere. Abordar aquests reptes requereix un enfocament integral que combini polítiques inclusives, educació i una representació equitativa en el desenvolupament tecnològic.

Com podem garantir que l’avanç de la intel·ligència artificial no aprofundeixi les desigualtats de gènere en el mercat laboral?

Resum basat en l’article: “Les dones són tres vegades més vulnerables que els homes a perdre la feina per la IA, segons un estudi” d’Anna Desmarais, publicat a Euronews el 24 de maig de 2025.

WiDS-Barcelona 2025 reunirà el 21 de maig referents femenines en ciència de dades, indústria i start-ups, amb l’objectiu de visibilitzar el lideratge de les dones en tecnologia i impulsar una comunitat diversa i connectada a escala global des de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (UPC).
L’edició 2025 de l’esdeveniment Women in Data Science (WiDS) tindrà lloc el dimecres 21 de maig a la Sala d’Actes Manuel Martí Recober de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB). Aquest acte s’emmarca dins del moviment global nascut a Stanford el 2015, amb la missió d’inspirar i educar professionals de dades de tot el món, independentment del seu gènere, i promoure el lideratge femení en aquest àmbit.
La benvinguda institucional anirà a càrrec d’Anna Rio Doval, degana de la FIB; Lídia Montero, vicedegana i professora de la UPC; i les ambaixadores Karina Gibert i Núria Castell, impulsores locals de WiDS. Tot seguit, es durà a terme un panell sobre «El paper de les dades a la indústria», moderat per Karina Gibert, amb professionals de HP, Schneider Electric i Grup Julià, que debatran sobre reptes i aplicacions reals de la ciència de dades en entorns empresarials.
Després d’una connexió internacional amb Nova York, tindrà lloc la conferència «Start-ups intensives en dades a banda i banda de l’Atlàntic», a càrrec de Maria J. Martí, CEO de ZeroError.ai, moderada per Núria Castell. L’acte es clourà amb la intervenció de Maria Galindo, secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat.
La jornada finalitzarà amb un sopar-networking als jardins de l’edifici Vèrtex. Organitzat per IDEAI-UPC i la xarxa Top Rosies Talent, WiDS-Barcelona 2025 aposta per la formació, visibilització i connexió del talent femení en l’àmbit de les dades, amb el suport del COEINF i diverses entitats del sector tecnològic.
«Com pot transformar la inclusió de talent femení l’ecosistema de ciència de dades a nivell global?»..
PROGRAMA OFICIAL – WiDS-Barcelona 2025
📅 Data: Dimecres, 21 de maig de 2025🕟 Horari: De 16:30 h a 20:00 h📍 Ubicació: Sala d’Actes Manuel Martí Recober, Facultat d’Informàtica de Barcelona (UPC)🎟️ Accés: Gratuït amb registre previ | Sopar-networking: 35 €

16:30 – 16:45 h | Benvinguda institucional

Anna Rio Doval, Degana de la Facultat d’Informàtica de Barcelona

Lídia Montero, Vicedegana Cap d’Estudis de la FIB i professora de la UPC

Karina Gibert i Núria Castell, Ambaixadores WiDS-Barcelona 2025

16:45 – 18:15 h | Panell: “El paper de les dades a la indústria”
Moderadora:

Karina Gibert, Catedràtica d’IA a la UPC, Degana del COEINF

Participants:

Ana Oropesa, Big Data Engineer – HP

Paola Manteca, General Manager Modular Data Centers Europe – Schneider Electric

Sandra da Silva, IT Project Manager – Grup Julià

18:15 – 18:30 h | Pausa i connexió internacional

Connexió amb WiDS Nova York (streaming)

18:30 – 19:15 h | Conferència destacada
Títol: Start-ups intensives en dades a banda i banda de l’AtlànticPonent:

Maria J. Martí, CEO i fundadora de ZeroError.ai

Moderació:

Núria Castell, Exdegana de la FIB i vicedegana de presidència del COEINF

19:15 – 19:30 h | Cloenda institucional

Maria Galindo, Secretària de Polítiques Digitals – Generalitat de Catalunya

20:00 h | Sopar-networking

📍 Jardí de l’edifici Vèrtex, Campus Nord – UPC

Preu: 35 € (compra prèvia del tiquet)

🔗 Organitza

Ambaixadores WiDS-Barcelona 2025: Karina Gibert i Núria Castell

Amb el suport de l’IDEAI-UPC, COEINF i la xarxa Top Rosies Talent

La fundadora y CEO de la empresa Zero Error, María José Martí Gil, ha sido entrevistada por Anna Cler en el programa ‘Noms propis’ de RTVE Catalunya. Martí Gil es una ingeniera y emprendedora que ha recibido recientemente el premio Dona TIC a emprendedora del año de la Generalitat de Catalunya. En la entrevista, Martí Gil habla sobre su empresa, Zero Error, una plataforma de Inteligencia Artificial que detecta anomalías en los datos de las empresas de forma autónoma. Destaca la importancia de contar con buenos datos para tomar decisiones acertadas y mejorar la reputación de una empresa.
Nacida en Valderrobres, Martí Gil estudió ingeniería industrial en la UPC y ha acumulado más de 20 años de experiencia como ejecutiva en empresas multinacionales, donde se desempeñó como consultora resolviendo problemas. Su trayectoria profesional incluye una estancia en Estados Unidos, donde estudió un máster en la Universidad de Chicago y finalmente se estableció en Nueva York, donde fundó Zero Error después de la pandemia.
En la entrevista, Martí Gil reflexiona sobre la Inteligencia Artificial, señalando que, en su opinión, la IA «es ximple» porque puede realizar tareas pero no tiene la capacidad de realizar trabajos complejos. Destaca que su empresa se centra en detectar anomalías en los datos de las empresas para ayudarlas a mejorar su toma de decisiones.
La entrevista completa con María José Martí Gil se emitió en el programa ‘Noms propis’ de RTVE Catalunya y está disponible para ver en RTVE Play Catalunya.
FUENTE: RTVE Catalunya
TÍTULO ORIGINAL: L’empresària María José Martí Gil, a ‘Noms propis’
URL DE LA NOTICIA ORIGINAL: https://www.rtve.es/rtve/20250411/maria-jose-marti-gil-noms-propis/2301141.shtml

La catalana Agnès Arbat, directora executiva d’Oxolife, ha guanyat el Premi de la UE a les Dones Innovadores 2025 pels seus avenços en tractaments de fertilitat, consolidant-se com a referent europeu en biotecnologia. El guardó reconeix emprenedores que han dut la innovació al mercat i promou la diversitat i el lideratge femení a Europa.
La Comissió Europea, en el marc de la Cimera del Consell Europeu d’Innovació (EIC) celebrada a Brussel·les, va anunciar les guanyadores de l’11a edició del Premi de la UE a les Dones Innovadores. Aquest reconeixement distingeix dones fundadores d’empreses innovadores que han aconseguit introduir productes o serveis revolucionaris al mercat. La selecció va ser realitzada per un jurat independent d’experts.
El màxim reconeixement d’aquest any ha estat per a Agnès Arbat, cofundadora i CEO d’Oxolife, una empresa biotecnològica amb seu a Barcelona que desenvolupa tractaments per millorar la implantació embrionària i simplificar els procediments de fertilitat. Com a guanyadora en la categoria “Dones Innovadores”, Arbat rep una dotació de 100.000 euros.
Les altres dues finalistes en aquesta categoria van ser Rhona Togher (Irlanda), pel seu innovador material acústic SoundBounce, i Fanny Bardé (França/Bèlgica), per les seves bateries d’estat sòlid sostenibles desenvolupades mitjançant SOLiTHOR.
En la categoria “Innovadores Emergents”, adreçada a dones menors de 35 anys, la guanyadora va ser Camille Bouget (França), amb la seva plataforma d’IA per a malalties immunoinflamatòries. En la categoria EIT Women Leadership, el premi va ser per a Débora Andreia Campelo Campos (Portugal), creadora d’un procés de valorització de residus fruiters.
Aquest premi, gestionat des de 2023 per EISMEA i l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), té com a objectiu fomentar el paper de les dones com a motor d’innovació a la UE. Des de la seva creació, més de 30 emprenedores han estat premiades, convertint-se en referents per a les noves generacions.
Com pot Europa consolidar un ecosistema on la innovació tecnològica estigui liderada amb equitat de gènere?
. . .

L’experta en ètica digital Lorena Fernández adverteix que la intel·ligència artificial pot amplificar els biaixos existents a la societat, com el masclisme, si no s’incorpora una mirada crítica en el seu desenvolupament i ús educatiu. Subratlla la necessitat urgent de regulació, inclusió i formació des de les primeres etapes educatives.
En una entrevista publicada a El Correo Gallego, la especialista en ètica de la digitalització i intel·ligència artificial aplicada, Lorena Fernández Álvarez, va alertar que la IA no és una tecnologia neutra, i que pot reflectir i fins i tot accentuar els biaixos socials existents, com el masclisme, el racisme o l’edatisme.
Durant la seva intervenció al congrés “Intel·ligència artificial i educació”, organitzat per la Xunta de Galícia, Fernández va destacar que els joves han nascut envoltats de tecnologia, però no disposen d’una formació crítica sobre el seu ús ni el seu origen. Va remarcar que la IA es dissenya amb intencions i des de posicions determinades, i que per això cal ensenyar a qüestionar-la des de les aules.
També va criticar la manca de control en el desenvolupament d’aquestes tecnologies, recordant que fins i tot objectes quotidians com una cadira passen per més regulacions que els algorismes de la IA. Va rebutjar el discurs que diu que regular la IA deixarà Europa enrere respecte als EUA o la Xina, i va alertar sobre el “saqueig de l’atenció i del temps” que exerceixen les grans tecnològiques sobre la ciutadania.
En l’àmbit educatiu, va rebutjar la idea de prohibir la tecnologia a les aules. Ben al contrari, va defensar incorporar-la de manera transversal al currículum escolar, per evitar que només els alumnes de famílies benestants adquireixin competències digitals i tinguin accés a millors oportunitats laborals.
Lorena Fernández va destacar la importància d’ensenyar pensament crític, tant per avaluar la veracitat de la informació que ofereix la IA com per detectar-ne els possibles biaixos. Va afegir que també és fonamental fomentar referents femenins a les carreres STEM, on les dones continuen sent minoria, sovint per manca de confiança inculcada des de petites.
Va insistir que la IA replica els prejudicis del món real perquè aprèn d’ell, i que els grans exclosos dels desenvolupaments tecnològics són precisament aquells col·lectius que han estat històricament marginats de l’entorn digital.

“Quina societat estem entrenant quan deixem que la intel·ligència artificial reprodueixi sense filtre els nostres biaixos més arrelats?”

Aquest és un resum comentat, basat en l’article:««Si tenemos una sociedad machista, esto se va a ver reflejado y acrecentado por IA»»de Belén Teiga, publicat a El Correo Gallego el 24 de març de 2025.

Des d’avui i fins al 30 d’abril, les candidates poden presentar-se als Premis DonaTIC 2025, que busquen reconèixer el talent femení en l’àmbit digital. La Generalitat de Catalunya impulsa aquests guardons per fomentar la presència de dones en tecnologia i promoure referents en ciència, enginyeria i matemàtiques.
La Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball ha obert la convocatòria de l’11a edició dels Premis DonaTIC, destinats a reconèixer el paper de les dones en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). L’objectiu és no només destacar la seva contribució en els àmbits professional, empresarial i acadèmic, sinó també inspirar noves generacions a seguir carreres tecnològiques.
Els premis estan estructurats en 12 distincions repartides en 8 categories agrupades en tres àmbits principals: professional, acadèmic i de divulgació. Entre elles destaquen Emprenedora, Empresària, Investigadora, Divulgadora i Estudiant TIC, que al seu torn es divideix en quatre subcategories per incloure universitàries, estudiants de formació professional, doctorandes i dones en reorientació professional. A més, s’inclouen mencions especials en Ciberseguretat, Aeroespacial i Cultura Digital, en col·laboració amb diferents entitats públiques i privades.
Cada candidatura només pot presentar-se en una categoria i pot ser proposada tant per la pròpia candidata com per tercers. Un jurat mixt, compost per professionals del sector tecnològic de diversos àmbits acadèmics, empresarials i institucionals, avaluarà les propostes després del tancament d’inscripcions el 30 d’abril a les 14:00 h.
Els Premis DonaTIC formen part del Pla DonaTIC, una estratègia del Govern per augmentar la participació de dones en el món digital i fomentar el seu lideratge en el sector. Compten amb el suport de l’Institut Català de les Dones, l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’associació Tertúlia Digital.
Des de la seva creació el 2015, els Premis DonaTIC han rebut 777 candidatures i s’han consolidat com un referent en la promoció del talent femení en tecnologia.
«Com poden iniciatives com els Premis DonaTIC ajudar a reduir la bretxa de gènere en el sector tecnològic?»
. ..
Convocatòria: AQUÍ
Pots presentar la candidatura: AQUÍ.
.
.
.
.
.
.