0090 NOTICIA DONA TIC

La directora general d’INETUM Catalunya, Susana Prado García, ha estat reconeguda als Microsoft Power Women Awards 2025 EMEA com una de les 20 líders tecnològiques més influents, destacant el seu compromís amb la digitalització, la innovació, la inclusió femenina STEM i la connexió entre el món acadèmic i empresarial.
Susana Prado García, enginyera informàtica i directora general d’INETUM Catalunya, ha estat una de les 20 guanyadores del Power Women Awards 2025 de Microsoft per a la regió EMEA, seleccionada entre 368 candidatures procedents de 20 països.  Aquests premis reconeixen les dones que lideren la innovació tecnològica i promouen una visió inclusiva de les tecnologies STEM.
Microsoft destaca la necessitat de reduir la bretxa de gènere en àmbits científics i tecnològics, valorant la diversitat com a motor d’innovació i creixement. La presidenta del grup Women a Microsoft Espanya, Carolina Castillo, va assenyalar que “estem orgullosos de reconèixer a dones inspiradores com Susana Prado”.
A més del reconeixement, les premiades participaran al programa de lideratge femení de Microsoft a INSEAD, dirigit per la professora Jennifer Petriglieri, per reforçar la connexió, el creixement estratègic i l’impacte a llarg termini de les seves iniciatives.
La trajectòria de Prado és un exemple: és experta en digitalització i transformació de processos, i ha liderat projectes amb tecnologia Microsoft, com “My Health”, “Plataforma de Gestió de l’Aigua” o la “Comissaria Virtual” de la Policia Catalana amb l’avatar MIA, ara adaptada a la Regió Est amb més de 2.000 professionals.
També és molt activa en l’ecosistema associatiu català: presideix 22@Network Barcelona i participa a CTECNO, CCFB, 50a50 i el Clúster TIC Catalunya Sud. A més, és conferenciant, mentora de dones en tecnologia i professora universitària, compromesa a reduir la distància entre l’acadèmia i l’empresa.
Aquest premi consolida la seva trajectòria, que es defineix per la fusió entre lideratge, innovació, inclusivitat i impacte social, reforçant la seva visió de la tecnologia com a eina per transformar la societat i empoderar talents femenins en STEM.
“La tecnologia és la meva passió per la seva capacitat per transformar i millorar la vida de les persones i el planeta.”
r“Com podem aprofitar exemples com el de Susana Prado per accelerar la presència femenina en llocs de lideratge tecnològic?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “La espanyola Susana Prado García, guanyadora dels Premis Power Women 2025 EMEA de Microsoft” DE MICROSOFT PRESS, PUBLICAT EL 24 i 25 DE JUNY DE 2025

La inteligencia artificial (IA) no es neutral y refleja y amplifica los sesgos de quienes la diseñan, lo que puede dar lugar a nuevas formas de discriminación si no se regula adecuadamente. Esto se evidencia en el despido de cuatro recepcionistas de un centro de salud que fueron reemplazadas por un sistema de IA. Este fenómeno está afectando especialmente a las mujeres, ya que ocupan la mayoría de empleos administrativos, de atención y soporte, los más expuestos a la IA, según el FMI. Las mujeres son más vulnerables que los hombres a la pérdida de empleo debido a la automatización y la IA, según la Organización Internacional del Trabajo (OIT). La presencia femenina en el sector tecnológico sigue siendo baja, lo que agrava la brecha de género. La IA está reforzando patrones de desigualdad existentes, ya que las tareas automatizadas primero suelen ser menos valoradas socialmente. Para lograr una equidad en el campo de la IA, es necesario contratar más mujeres en el desarrollo de herramientas de IA y reentrenar a las trabajadoras en riesgo de automatización. Además, es fundamental implementar políticas de IA responsables que promuevan la igualdad, la inclusión y la representación. El uso indiscriminado de la IA podría aumentar la brecha de género en el mundo empresarial.
FUENTE: ComputerHoy
TÍTULO ORIGINAL: La IA amenaza el 79% de los trabajos donde predominan las mujeres: «Nos pidieron que ayudáramos a configurar el sistema que nos sustituiría»
URL DE LA NOTICIA ORIGINAL: https://computerhoy.com/noticias/tecnologia/ia-amenaza-79-trabajos-donde-predominan-mujeres-nos-pidieron-ayudaramos-configurar-sistema-nos-sustituiria-101459

La participació femenina en tecnologia és mínima: només el 19,4 % dels especialistes digitals són dones, fet que perpetua biaixos i limita la diversitat i la innovació. Tot i la presència de líders femenines, els homes dominen els espais de decisió. Cal visibilitzar referents, reformar titulacions STEM i aplicar la perspectiva de gènere.
La presència de dones en el sector tecnològic és escassa: segons dades de l’ONTSI, només el 19,4 % dels especialistes en tecnologies digitals són dones, és a dir, menys d’una cinquena part del total. Aquesta subrepresentació persisteix especialment en els càrrecs de decisió, on els homes continuen sent majoria, cosa que limita tant l’equitat com la diversitat de pensament i la capacitat innovadora del sector.
Aquest desequilibri es reflecteix també en les etapes educatives. Les dones representen una proporció reduïda de l’alumnat en carreres STEM, fet que anticipa un futur laboral menys divers i amb menys veus femenines en enginyeria, ciència i tecnologia. Si aquest patró es manté, el sector digital podria repetir errors antics en la recollida de dades, el desenvolupament d’algoritmes i el disseny d’espais tecnològics.
Visibilitzar referents femenins és clau per animar les joves. L’autora de l’article destaca que les referències positives ajuden les noies a reconèixer que també poden triomfar en tecnologia. Així mateix, es posa l’èmfasi en la necessitat de missatges inclusius a les ofertes laborals: expressions com “es busca personal tècnic” en comptes de “tècnics” poden canviar la percepció d’accés per a les dones.
Adoptar una perspectiva de gènere permet detectar biaixos culturals subtils —com els espais laborals, aules o descripcions de rols— que desincentiven la participació femenina. A les xarxes socials, per exemple, els filtres de bellesa reforcen estereotips i amplien la bretxa digital de gènere en termes d’ús i consum.
L’article recorda també que moltes pioneres de la tecnologia han estat ocultades a la història: Ada Lovelace, Grace Hopper o les programadores de l’ENIAC van ser clau en els inicis de la informàtica. Reconèixer aquest llegat pot inspirar noves generacions i reforçar la narrativa que la tecnologia també és cosa de dones.
La conclusió és clara: per tancar la bretxa de gènere en tecnologia cal un enfocament múltiple: reformes educatives, inclusió en els processos de selecció, visibilització de models femenins i ús conscient del llenguatge inclusiu en la indústria digital.
“Com transformar una indústria tecnològica dominada per homes en un ecosistema inclusiu que fomenti la innovació col·lectiva?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “DONES I TECNOLOGIA: EL REPTE DE L’EQUITAT EN L’ERA DIGITAL” DE VERÓNICA ARTEAGA, PUBLICAT A EL ESPANYOL EL 15 DE JUNY DE 2025

La jornada “Mujer e Industria” a Burgos reivindica la importància del talent femení i reclama més agilitat institucional per consolidar la digitalització, sostenibilitat i l’avenç tecnològic al sector industrial.
En la seva tercera edició, la trobada celebrada a Burgos, organitzada per POLO positivo i l’Ajuntament de Burgos a través de ProBurgos, ha reunit dirigents i experts per abordar els reptes clau de la indústria: digitalització, sostenibilitat, captació de talent i transformació tecnològica eleconomista.es+4eleconomista.es+4eleconomista.es+4poluxweb.com+2eleconomista.es+2arin-innovation.com+2.Rafael Barbero, director de la Fundación Caja de Burgos i cofundador de POLO positivo, ha destacat l’acte com a motor per visibilitzar referents femenins i afrontar reptes del sector des del lideratge femení eleconomista.es. La regidora Cristina Ayala ha emfatitzat el potencial de la indústria burgalesa, alhora que ha exigit un compromís institucional més decidit per consolidar-la .
La jornada s’ha articulat al voltant de tres eixos: la situació present i futura del sector, la captació de talent i la tecnologia. En una intervenció conjunta, Cristina Blanco (Antolin) i Bibiana Nicolás‑Correa (Grupo Correa) han identificat la digitalització, la transició energètica i la incertesa geopolítica com a grans desafiaments inevitables eleconomista.es.
La necessitat d’atraure vocacions des de joves ha marcat la taula rodona “El motor humà de la indústria”. Directives com Verónica Pascual (Fundación ASTI), Sonia Fajardo (Skretting), Maite Castrillejo (Hiperbaric) i Pilar Merino (Constantia Tobepal) han reivindicat el vincle amb estudiants i famílies per despertar interès per estudis STEM eleconomista.es.
En l’espai “Tecnologia amb propòsit”, representants d’empreses com ABB, Edscha, Adisseo i Antolin han compartit com la digitalització, l’automatització i la intel·ligència artificial estan transformant els seus processos. Lorena Gil (Antolin) ha avisat que la computació quàntica representarà una nova revolució i ha exigit més suport públic per no perdre ritme en innovació eleconomista.es.
El col·loqui ha tancat amb la intervenció de Cristina Ayala, ressaltant Burgos com a referent industrial i reclamant una visió del sector “sense etiquetes, amb majúscula” eleconomista.es.
“Com podem garantir que les institucions s’adaptin amb prou agilitat per potenciar el talent femení i liderar la revolució tecnològica en igualtat?”…
RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “LA III EDICIÓN DE ‘MUJER E INDUSTRIA’ RECLAMA MÁS TALENTO Y AGILIDAD INSTITUCIONAL PARA LIDERAR LA TRANSFORMACIÓN TECNOLÓGICA” DE ÁNGELA CORAO, PUBLICAT A EL ECONOMISTA. 18/06/2025

Kay Firth-Butterfield, directora d’Ètica a SingularityNET, una plataforma d’intel·ligència artificial, destaca la importància de reflexionar sobre la relació que volem establir amb aquesta tecnologia.
En una entrevista, remarca la necessitat de considerar com la intel·ligència artificial pot afectar la societat i com podem garantir-ne un ús ètic.
Firth-Butterfield assenyala que la IA pot tenir un impacte significatiu en diversos àmbits, des de la presa de decisions fins a la privacitat de les persones. Per això, cal establir normes i regulacions clares que guiïn el seu desenvolupament i aplicació.
També subratlla la importància de la transparència perquè la ciutadania entengui com es prenen les decisions i sàpiga fins a quin punt pot confiar en aquesta tecnologia. A més, posa en valor la necessitat de fomentar la diversitat i la inclusió en el desenvolupament d’algoritmes, per evitar-hi biaixos i discriminacions.
En resum, Kay Firth-Butterfield planteja la importància de reflexionar sobre el paper que volem que tingui la intel·ligència artificial a la nostra societat i com garantir-ne un ús ètic i responsable.
Punt final.
«El món digital: on les màquines pensen per nosaltres i nosaltres pensem a comprar més màquines.»
Resum adaptat de l’article original llegit a:  https://consent.google.com/ml?

Títol original: Inteligencia artificial y sesgos: cómo una IA puede reflejar ideas sexistas y racistas y provocar desinformación con los sesgos de equidistancia y automatización
Font: Maldita Tecnología (https://maldita.es/malditatecnologia/2025/06/24/inteligencia-artificial-sesgos-sexistas-racistas-desinformacion/)
Els models d’intel·ligència artificial poden heretar els prejudicis dels seus desenvolupadors i de les seves dades d’entrenament, la qual cosa pot generar desinformació, discriminació i posar en risc a les persones. Aquests models poden reflectir prejudicis de gènere i racistes, perpetuant estereotips danyosos, així com tenir un biaix d’adulació o d’equidistància artificial. Els usuaris també poden confiar excessivament en les respostes dels models d’IA, malgrat que poden cometre errors i no són fonts fiables d’informació. Desfer-se dels biaixos no és fàcil, però les expertes en IA destaquen la importància de fomentar la diversitat en els equips, les dades i les auditories, a més de la legislació i el pensament crític dels usuaris.
Els prejudicis de gènere i racistes poden manifestar-se en les respostes dels models d’IA, reproduint idees sexistes i discriminatories. Això pot tenir repercussions en àmbits com la salut, on la manca de representació de persones racialitzades en les dades d’entrenament pot portar a errors en el diagnòstic de malalties com el càncer de pell. Els usuaris també poden caure en el biaix de la automatització, confiant massa en les recomanacions dels algoritmes sense tenir en compte la seva possible inexactitud.
Per combatre aquests biaixos, es recomana promoure la diversitat en els equips de desenvolupament, les dades i les auditories dels models d’IA, així com fomentar el pensament crític dels usuaris i la legislació en aquest àmbit. La transparència i la explicabilitat de la IA també són claus per identificar i corregir els biaixos presents en aquests sistemes.

L’Àurea Rodríguez presenta El lideratge de les formigues, un llibre que analitza el poder de la intel·ligència artificial des d’una perspectiva humanista i geopolítica.L’autora proposa una revolució digital on Europa i les petites empreses siguin actors clau davant del domini dels Estats Units i la Xina.
En un context en què la intel·ligència artificial redefineix l’equilibri global, la divulgadora científica Àurea Rodríguez ha publicat el seu tercer llibre sobre el tema: El lideratge de les formigues (Tibidabo Edicions). Presentat a la Llibreria Hispano Americana de Barcelona, l’obra utilitza la metàfora de les formigues per explicar com petites entitats poden unir-se i desafiar els gegants tecnològics.
Rodríguez defensa que la revolució tecnològica no ha d’estar exclusivament en mans dels Estats Units i la Xina. En el seu llibre, planteja que, si les petites empreses, els ecosistemes d’innovació i Europa treballen conjuntament, poden convertir-se en una força poderosa dins el panorama digital. “No podem esperar que els americans o els xinesos ens arreglin les coses”, subratlla.
L’autora adverteix sobre la necessitat de tenir més consciència digital i control dels actius tecnològics. Segons ella, és fonamental que la ciutadania entengui com les decisions tecnològiques impacten en les seves vides i que exigeixi més transparència i regulació en l’ús de la intel·ligència artificial.
A la presentació del llibre també va participar Marcos Urarte, expert en geoestratègia, que va destacar que l’única manera de tenir una opinió informada en l’era digital és llegir diverses fonts i contrastar la informació. Per la seva banda, Antoni Comas, CEO de Tibidabo Edicions, va elogiar la capacitat de Rodríguez per fer accessibles temes complexos de ciència i tecnologia.
El llibre no és només una faula sobre la intel·ligència artificial i la geopolítica, sinó també una crida a l’acció perquè Europa i les petites empreses assumeixin un paper més actiu en la revolució digital.

“Podrà Europa desenvolupar el seu propi model d’intel·ligència artificial sense dependre dels Estats Units i la Xina?”

El passat dijous 29 d maig es va presentar al Palau Robert de Barcelona l’informe del Baròmetre Digital de la DonaTIC 2024, i aquest n’és el resultat més rellevant i preocupant a parts iguals.
El Baròmetre DonaTIC, impulsat pel Cercle Tecnològic, la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat i l’organització DigitalFems, radiografia l’estat actual de la presència femenina en el sector tecnològic a Catalunya. L’informe ofereix dades rigoroses i contrastades, però sobretot revela una realitat que, tot i les millores puntuals, continua sent estructuralment desigual. El document vol ser una eina per a la transformació i una crida a l’acció coordinada entre governs, empreses i institucions educatives.

DADES CLAU A CATALUNYA

Indicador
Valor

Dones al sector TIC
31,88%

Càrrecs directius ocupats per dones (TIC)
20,8%

Empreses sense cap dona al consell
19%

Presència femenina en graus TIC
17,2%

Graduacions TIC corresponents a dones
12,7%

Empreses TIC amb pla d’igualtat
61,6%

Diferències salarials reconegudes
43,4%

Dones que abandonen abans dels 35 anys
50%

Tot i representar gairebé un terç de la força laboral TIC, les dones tenen una presència minoritària en rols de responsabilitat i lideratge, i troben grans barreres d’accés i promoció dins de les empreses. El 26,4% dels rols de lideratge tecnològic estan ocupats per dones, però aquesta proporció disminueix a mesura que augmenta el rang jeràrquic, i només el 10% de les noves contractacions a empreses TIC assoleixen la paritat.
En l’àmbit educatiu, l’informe alerta de la poca presència de dones als graus TIC i també als estudis de formació professional. Malgrat la millora dels últims anys, encara estem lluny de la mitjana europea. El 12,2% de les matriculacions en FP TIC són dones, i només el 5,49% de les estudiants són la primera generació de la seva família a triar aquests estudis, davant d’un 26,92% en el cas dels homes. Això demostra que el biaix de gènere també es transmet familiarment i culturalment.
Un dels punts més alarmants del baròmetre és la retenció del talent femení. La meitat de les dones que accedeixen al sector TIC l’abandonen abans dels 35 anys. Les causes són múltiples: dificultats per conciliar, la cultura laboral androcèntrica (la coneguda “cultura brogrammer”), la manca de promoció i una escassa xarxa de suport professional. Aquesta sortida anticipada suposa una pèrdua de talent i una ineficiència sistèmica per al teixit econòmic.
El baròmetre també posa el focus en l’ecosistema emprenedor. A Barcelona, el 20,8% de les fundadores de startups són dones, una xifra positiva respecte a la mitjana europea, però que contrasta amb la realitat del finançament: només el 3% del capital risc es destina a equips formats exclusivament per dones. Aquesta desigualtat estructural en l’accés als recursos limita seriosament la capacitat de creixement i d’impacte de les dones emprenedores en l’àmbit digital.

RECOMANACIONS ESTRATÈGIQUES
L’informe proposa accions concretes i urgents:

Impulsar la contractació de perfils diversos, incloent formacions alternatives i no universitàries.

Implantar sistemes de transparència salarial i de promoció dins les empreses.

Estendre l’obligatorietat dels plans d’igualtat a tot el sector TIC.

Incorporar la programació i el pensament computacional a l’educació obligatòria amb referents femenins visibles.

Crear programes de mentoria i orientació per joves noies, especialment en barris i zones amb menys accés.

A més, es recomana millorar el monitoratge amb dades desagregades per sexe i impulsar campanyes de sensibilització a través dels mitjans per trencar estereotips.
El Baròmetre DonaTIC 2024 demostra que el talent femení és essencial per al futur digital del país, però continua infrarepresentat, infravalorat i infrafinançat. Per assolir una economia tecnològica justa, competitiva i sostenible, cal actuar ara, amb lideratge públic i corresponsabilitat privada.
«Quines polítiques públiques i compromisos empresarials poden revertir definitivament la infrarepresentació de les dones en el sector TIC?»
.
DESCARREGAR PDF
.