0057 ENT MARTA CLUA

Publicada fa més de 50 anys, aquesta novel·la d’Ira Levin ens transporta a Estemfor, una aparentment idíl·lic a la comunitat on les dones semblen tenir vides perfectes: sempre impecables, amables i totalment dedicades a la llar. La història segueix la Joan, una fotògrafa ambiciosa que s’hi trasllada amb el seu marit i els seus dos fills buscant una vida més tranquil·la i temps per impulsar la seva carrera.
Aviat, la protagonista comença a adonar-se que hi ha alguna cosa estranya en les dones del lloc. El seu comportament és massa uniforme, gairebé mecànic, i totes comparteixen el mateix somriure submís. Juntament amb dues noves amigues, la Bobby i la Sherman, sospita que els homes del club exclusiu d’Estemfor amaguen un secret fosc. Però a mesura que els dies passen, fins i tot les seves aliades comencen a canviar, fent créixer la por que ella sigui la següent víctima d’aquesta misteriosa transformació.
Amb un estil senzill però profundament inquietant, Levin construeix un malson disfressat de felicitat suburbana. L’obra barreja suspens i ciència-ficció per denunciar el control sobre les dones i la seva reducció a estereotips de submissió. De fet, el terme “Stepford Wives” encara s’utilitza avui per descriure dones que accepten acríticament un rol imposat. Aquesta lectura, tot i el pas dels anys, continua sent una poderosa crítica social amb ecos de terror psicològic i tecnològic.

Aquest llibre d’Aurea Rodríguez ens convida a reflexionar sobre la presència cada cop més gran de la intel·ligència artificial en tots els àmbits de la nostra vida. L’autora, una veu destacada en innovació, aborda des dels orígens de la IA fins a les seves implicacions més humanes, revelant que aquesta tecnologia no és tan nova com sovint es creu, però sí més potent i accelerada en el seu desenvolupament actual.
Rodríguez dedica part del llibre a la necessitat d’educar-nos sobre la IA per fer-ne un ús ètic i responsable, il·lustrant com les grans empreses tecnològiques la integren en les seves estratègies. Un dels punts més destacats és la seva reivindicació del feminisme algorítmic, que posa el focus en els biaixos existents i en com aquests poden agreujar la bretxa de gènere. Lluny de victimitzar, l’autora ho presenta com una oportunitat per empoderar les dones i construir un futur més just.
Amb un estil àgil, clar i ple d’ironia, el llibre combina teoria, exemples reals i comentaris d’experts convidats que aporten un valor afegit a cada capítol. Antes muerta que sin IA és una lectura imprescindible per a tothom que vulgui comprendre els riscos i les oportunitats de la tecnologia que ja modela el nostre present i marcarà el nostre futur.

Amb aquesta obra fundacional de la ciència-ficció, Mary Shelley ens convida a explorar les conseqüències de l’ambició desmesurada i la recerca del poder científic sense límits morals. La història segueix el doctor Victor Frankenstein, obsessionat amb crear vida a partir de la mort, i la seva creació, un ésser que desperta la por i el rebuig de la societat.
A través d’una narrativa gòtica i carregada d’emoció, la novel·la planteja grans qüestions ètiques que encara avui ressonen: què significa ser humà?, fins on pot arribar la ciència?, som responsables de les nostres creacions? Frankenstein no és només un relat de terror, sinó també una profunda reflexió sobre la naturalesa de l’home i les ombres del progrés tecnològic.

En aquesta novel·la, William Katz ens atrapa amb una història on la tecnologia esdevé un arma de doble tall. Ambientada en un futur pròxim, la trama segueix un grup de personatges que, des de camps oposats, es veuen involucrats en una xarxa de conspiracions al voltant d’un sistema d’intel·ligència artificial capaç de decidir el destí de milions de persones.
La narració ens porta a qüestionar el poder de la tecnologia quan s’escapa del control humà, plantejant dilemes ètics sobre la llibertat, el progrés i els límits del coneixement científic. Amb un ritme àgil i escenes carregades de tensió, El dia ofereix una història plena de girs inesperats que deixa al lector amb més preguntes que respostes.

Aquesta novel·la utilitza un to irònic i fresc per explorar com la tecnologia ha transformat les nostres vides quotidianes. A través d’una narració àgil, l’autora planteja situacions habituals del món digital: la dependència del mòbil, l’impacte de les xarxes socials en les relacions personals i la necessitat constant d’estar connectats.
Amb personatges que viuen envoltats de dispositius i rutines digitals, Antes muerta que analógica convida a reflexionar sobre fins a quin punt la tecnologia ens domina, i si realment sabríem viure sense ella. La novel·la barreja sàtira tecnològica, crítica social i moments divertits que ens fan qüestionar l’equilibri entre la vida analògica i la digital.

En aquesta novel·la, Enric Senabre ens transporta a una Barcelona del futur pròxim marcada pel canvi climàtic, la crisi energètica i un règim dictatorial que controla la societat amb mà de ferro. La trama es mou entre dos fils temporals: el 2025, moment en què esclata una guerra contra una guerrilla anomenada La Resistència, i el 2045, quan en Mickey Batalla, un periodista que sobreviu com pot en un món devastat, es retroba amb la seva exparella Clara, ara membre d’aquest moviment rebel. Una trobada inesperada i un codi misteriós desencadenen una successió d’esdeveniments que obliguen el protagonista a reviure el seu passat i a enfrontar-se amb un present incert.
L’autor combina amb habilitat la crítica social, la reflexió sobre l’ús de la tecnologia i la lluita per les energies renovables en un planeta al límit. Amb un estil àgil, un ritme constant i una dosi d’ironia subtil, la novel·la ens interpel·la sobre quin futur volem construir i quina responsabilitat compartida tenim en les decisions tecnològiques i polítiques del nostre món.

En aquesta novel·la breu, Vanessa Onwuemezi ens transporta a un futur incert a bord de la nau 6.000, que orbita un nou planeta recentment descobert. La tripulació està formada per humans i humanoides amb aparença gairebé idèntica, cosa que difumina les fronteres entre l’orgànic i l’artificial. Tot canvia quan, arran d’una exploració, apareixen uns objectes estranys a la nau que desencadenen reaccions inesperades en tots els seus membres.
La narració, presentada en format epistolar a partir de declaracions anònimes dels tripulants, construeix una atmosfera inquietant i enigmàtica. A mesura que la trama avança, emergeixen els dubtes sobre l’ordre establert, les relacions laborals, el control i la confiança dins l’entorn de treball, i el que realment ens defineix com a éssers humans.
Amb poc més de 150 pàgines, La plantilla aconsegueix provocar una profunda reflexió sobre la deshumanització en els sistemes laborals moderns, l’eficiència portada a l’extrem i l’impacte emocional de viure en una jerarquia rígida i tecnificada. Una lectura breu però colpidora, que convida a pensar-hi molt temps després de tancar el llibre.

En «Mare», premi Imperdible 2023, Isabel del Río ens transporta a un futur on la Terra és inhabitable i dones i infants són enviats a l’espai per preservar l’espècie. Penélope viu amb el seu fill adolescent, Luc, en una rutina marcada per la supervivència i la solitud. Quan Luc és reclutat per una missió de la qual ningú torna, la protagonista afronta la por de perdre’l i la impotència davant un sistema que decideix el destí de les noves generacions. Amb un estil claustrofòbic i poètic, la novel·la explora la maternitat, el sacrifici i la fragilitat humana en un univers governat per la tecnologia.

En un futur pròxim, un immigrant ha de passar una prova psicotècnica per obtenir la ciutadania britànica. El test, aparentment senzill, esdevé un malson que qüestiona els valors democràtics, el racisme institucional i els límits de la moralitat. Neuvel ofereix una història breu però impactant que deixa una empremta profunda.

Ambientada en un poble costaner amenaçat per l’erosió del mar, la novel·la segueix diverses generacions d’una família que afronta la pèrdua de la seva llar i de les seves arrels. Amb un estil íntim i poètic, Ada Castells connecta la destrucció ambiental amb les emocions humanes, mostrant com la memòria i el territori són indestriables.