Nombre del autor:alex

Situada en un futur proper devastat per un virus mortal que provoca danys neurològics irreversibles, La memòria dels animals de Claire Fuller ens endinsa en un thriller psicològic amb tocs de ciència-ficció i drama humà. La protagonista, la Neffy, és una biòloga marina de 27 anys que, ofegada pels deutes i sense motivació professional, s’inscriu com a voluntària en un assaig clínic experimental per trobar una possible vacuna. Tancada en un centre amb quatre participants més, tot canvia quan el personal mèdic desapareix misteriosament, deixant-los completament sols enmig del caos apocalíptic que es viu a Londres.
En aquest escenari claustrofòbic, apareix una tecnologia controvertida, capaç de fer reviure records passats amb una intensitat sensorial aclaparadora. A través d’aquest procés, la Neffy torna a enfrontar-se als episodis més dolorosos de la seva vida, des de la separació dels pares fins a la malaltia del seu pare, mentre la seva obsessió pels pops li serveix d’ancora emocional. Alhora, les relacions entre els cinc voluntaris es van transformant, posant a prova la confiança, la supervivència i els límits morals de cadascun.
Fuller construeix un relat que, més enllà de la trama distòpica, reflexiona sobre la memòria, la responsabilitat col·lectiva i fins on seríem capaços d’arribar per prioritzar el bé comú davant la pròpia por. Un llibre que ressona inevitablement amb les experiències recents de pandèmia, però que ofereix una mirada original i colpidora sobre la condició humana.

En aquesta obra, Joana Barbany, una de les veus més reconegudes en l’àmbit de la tecnologia al nostre país, ens convida a reflexionar sobre com la transformació digital ha transformat les nostres vides i les nostres relacions. Amb una llarga trajectòria professional tant en el sector públic com en el privat, l’autora reuneix tretze capítols plens de reflexions clares i directes sobre els reptes i els riscos d’una societat cada cop més hiperconnectada.
El llibre aborda qüestions com la deshumanització provocada per l’ús constant de pantalles, la necessitat de connectar-nos més en directe i menys en format virtual, la importància d’educar els joves en un ús conscient de les tecnologies i la manera com les empreses haurien d’humanitzar els seus processos de digitalització. Barbany també introdueix el concepte de “digitalcràcia”, una nova forma de governança per a una societat digitalitzada, amb l’objectiu de garantir que la tecnologia sigui una eina al servei de les persones i no a l’inrevés.
Amb un llenguatge proper i sense artificis, Rehumanitzant la tecnologia és una lectura que sacseja consciències i ens empeny a ser crítics, a no deixar-nos abduir pel ritme trepidant de les màquines i a preservar la nostra essència humana enmig d’una era marcada per la velocitat i la hiperconnexió.

Situada en un futur proper, aquesta novel·la de John Marrs ens introdueix en un món on la ciència ha trobat la manera d’identificar la teva parella ideal mitjançant un senzill test genètic. Quan dues persones comparteixen un gen únic, la connexió és immediata i es considera que són ànimes bessones predestinades a estar juntes.
A partir d’aquesta premissa, la història es desplega a través de cinc protagonistes amb vides molt diferents. Coneixem la Lelly, fundadora de l’empresa que comercialitza el test i que creu haver trobat l’amor perfecte; la Mandi, que després d’un matrimoni fallit busca la seva ànima bessona però descobreix que ha mort; en Christopher, un assassí en sèrie que s’enamora d’una agent de policia; la Jait, que viatja fins a l’altra punta del món per conèixer la seva parella ideal amb resultats inesperats; i en Nick, que a punt de casar-se descobreix que el seu destí és amb un home.
La novel·la planteja una pregunta universal: és suficient una compatibilitat genètica per assegurar la felicitat eterna? Amb un estil àgil i capítols curts que alternen les diferents trames, Marrs ofereix un thriller absorbent que reflexiona sobre l’amor, la llibertat d’elecció i els límits de la ciència en les relacions humanes.

Ambientada en un futur distòpic on la baixa fertilitat ha capgirat les regles de la societat, Mammàlia de Lizanda Sulsona ens proposa una reflexió profunda sobre els processos de reproducció assistida, la maternitat imposada i el pes de les decisions preses en nom de la supervivència humana. Publicada per l’editorial Les Males Herbes, la novel·la combina misteri, poesia i crítica social en un relat que sacseja consciències.
La història s’inicia amb la Cora, una nena de vuit anys que, durant una excursió en bicicleta, queda atrapada en una tempesta i es refugia dins d’una cova. Allà descobreix unes pintures rupestres que li resulten inquietantment familiars i que desperten en ella el desig d’entendre els seus orígens. Adoptada als tres anys pel seu pare, mai ha tingut respostes clares sobre el seu naixement ni sobre la desaparició sobtada de la Sara, la parella del seu pare, pocs dies després d’aquell moment crucial.
La trama avança com un trencaclosques que es va revelant peça a peça, portant-nos a qüestionar els límits ètics dels tractaments de fertilitat, la violència obstètrica i el paper real de les mares en processos que, massa sovint, prioritzen la ciència per damunt dels vincles humans. Amb un estil íntim i captivador, Sulsona ens endinsa en un món on identitat, família i tecnologia es troben en un equilibri fràgil, convidant-nos a reflexionar sobre com definim la vida, la maternitat i els nostres propis orígens.

En aquesta novel·la de ciència-ficció, Lauren Beukes ens convida a explorar els límits del temps, l’espai i les decisions que marquen una vida. La història segueix la Brit Hittinger, una jove de 25 anys que encara arrossega el dol per la mort sobtada de la seva mare, una brillant neurocientífica. Incapaç d’entendre per què la seva mare no la va avisar quan el càncer va recaure, Brit es veu immersa en un mar de preguntes sense resposta.
Tot canvia quan descobreix a la casa materna un objecte misteriós anomenat “el cuc dels somnis”, una creació amb la qual la seva mare li havia promès de petita viatjar a altres mons. El que en la infància semblava fantasia es revela com una porta real a múltiples universos, on decisions diferents han creat versions alternatives de la seva pròpia vida i potser, una realitat on la seva mare segueix viva.
Amb l’ajuda del seu millor amic Dom i d’un jove col·laborador de la seva mare, Brit inicia un viatge trepidant a través del multivers, en una recerca plena de misteri, acció i descobriments sorprenents. Beukes combina magistralment el suspens amb la ciència-ficció per construir un relat addictiu, que reflexiona sobre les relacions entre mares i filles, el pes de les nostres eleccions i les infinites possibilitats que pot oferir el destí.

Publicada fa més de 50 anys, aquesta novel·la d’Ira Levin ens transporta a Estemfor, una aparentment idíl·lic a la comunitat on les dones semblen tenir vides perfectes: sempre impecables, amables i totalment dedicades a la llar. La història segueix la Joan, una fotògrafa ambiciosa que s’hi trasllada amb el seu marit i els seus dos fills buscant una vida més tranquil·la i temps per impulsar la seva carrera.
Aviat, la protagonista comença a adonar-se que hi ha alguna cosa estranya en les dones del lloc. El seu comportament és massa uniforme, gairebé mecànic, i totes comparteixen el mateix somriure submís. Juntament amb dues noves amigues, la Bobby i la Sherman, sospita que els homes del club exclusiu d’Estemfor amaguen un secret fosc. Però a mesura que els dies passen, fins i tot les seves aliades comencen a canviar, fent créixer la por que ella sigui la següent víctima d’aquesta misteriosa transformació.
Amb un estil senzill però profundament inquietant, Levin construeix un malson disfressat de felicitat suburbana. L’obra barreja suspens i ciència-ficció per denunciar el control sobre les dones i la seva reducció a estereotips de submissió. De fet, el terme “Stepford Wives” encara s’utilitza avui per descriure dones que accepten acríticament un rol imposat. Aquesta lectura, tot i el pas dels anys, continua sent una poderosa crítica social amb ecos de terror psicològic i tecnològic.

Aquest llibre d’Aurea Rodríguez ens convida a reflexionar sobre la presència cada cop més gran de la intel·ligència artificial en tots els àmbits de la nostra vida. L’autora, una veu destacada en innovació, aborda des dels orígens de la IA fins a les seves implicacions més humanes, revelant que aquesta tecnologia no és tan nova com sovint es creu, però sí més potent i accelerada en el seu desenvolupament actual.
Rodríguez dedica part del llibre a la necessitat d’educar-nos sobre la IA per fer-ne un ús ètic i responsable, il·lustrant com les grans empreses tecnològiques la integren en les seves estratègies. Un dels punts més destacats és la seva reivindicació del feminisme algorítmic, que posa el focus en els biaixos existents i en com aquests poden agreujar la bretxa de gènere. Lluny de victimitzar, l’autora ho presenta com una oportunitat per empoderar les dones i construir un futur més just.
Amb un estil àgil, clar i ple d’ironia, el llibre combina teoria, exemples reals i comentaris d’experts convidats que aporten un valor afegit a cada capítol. Antes muerta que sin IA és una lectura imprescindible per a tothom que vulgui comprendre els riscos i les oportunitats de la tecnologia que ja modela el nostre present i marcarà el nostre futur.

Amb aquesta obra fundacional de la ciència-ficció, Mary Shelley ens convida a explorar les conseqüències de l’ambició desmesurada i la recerca del poder científic sense límits morals. La història segueix el doctor Victor Frankenstein, obsessionat amb crear vida a partir de la mort, i la seva creació, un ésser que desperta la por i el rebuig de la societat.
A través d’una narrativa gòtica i carregada d’emoció, la novel·la planteja grans qüestions ètiques que encara avui ressonen: què significa ser humà?, fins on pot arribar la ciència?, som responsables de les nostres creacions? Frankenstein no és només un relat de terror, sinó també una profunda reflexió sobre la naturalesa de l’home i les ombres del progrés tecnològic.

En aquesta novel·la, William Katz ens atrapa amb una història on la tecnologia esdevé un arma de doble tall. Ambientada en un futur pròxim, la trama segueix un grup de personatges que, des de camps oposats, es veuen involucrats en una xarxa de conspiracions al voltant d’un sistema d’intel·ligència artificial capaç de decidir el destí de milions de persones.
La narració ens porta a qüestionar el poder de la tecnologia quan s’escapa del control humà, plantejant dilemes ètics sobre la llibertat, el progrés i els límits del coneixement científic. Amb un ritme àgil i escenes carregades de tensió, El dia ofereix una història plena de girs inesperats que deixa al lector amb més preguntes que respostes.

Aquesta novel·la utilitza un to irònic i fresc per explorar com la tecnologia ha transformat les nostres vides quotidianes. A través d’una narració àgil, l’autora planteja situacions habituals del món digital: la dependència del mòbil, l’impacte de les xarxes socials en les relacions personals i la necessitat constant d’estar connectats.
Amb personatges que viuen envoltats de dispositius i rutines digitals, Antes muerta que analógica convida a reflexionar sobre fins a quin punt la tecnologia ens domina, i si realment sabríem viure sense ella. La novel·la barreja sàtira tecnològica, crítica social i moments divertits que ens fan qüestionar l’equilibri entre la vida analògica i la digital.