La intel·ligència emocional artificial està transformant la manera en què les marques interactuen amb els consumidors, utilitzant dades emocionals per influir en decisions de compra. A mesura que aquesta tecnologia avança, sorgeix la necessitat de reclamar la sobirania emocional i protegir la nostra intimitat en un món on cada gest es converteix en un dada.
L\’experta en innovació Àurea Rodríguez reflexiona sobre la seva recent experiència en un curs de tecnologies profundes a Harvard, on es va discutir com les grans marques utilitzen les nostres dades emocionals per influir en les nostres decisions de compra, vot o fins i tot en situacions més extremes com la guerra. La ponència va subratllar la importància de reclamar la sobirania emocional, advertint que les dades, si es porten a l\’extrem, poden convertir-se en eines de manipulació.
La intel·ligència artificial emocional, o emotional AI, està en auge, amb projeccions que aquest sector podria generar més de 90.000 milions de dòlars per l\’any 2030, segons la consultora Markets and Markets. Aquesta tecnologia és capaç d\’analitzar microexpressions, to de veu i ritme cardíac per identificar estats d\’ànim. Per exemple, un cotxe intel·ligent pot ajustar la música si detecta que el conductor està enfadat, o un anunci pot canviar el seu missatge si percep tristesa a la cara d\’un espectador. Tot això està dissenyat per fer que els consumidors se sentin comprimits i, per tant, més propensos a comprar.
La idea de la manipulació emocional també va ser abordada al TEDReus per l\’experta en neuromàrqueting Pilar Navarro, qui va destacar com les dades emocionals permeten a les marques guiar els consumidors cap a decisions de compra no racionals. La tecnologia ha avançat tant que ara, en alguns llocs, n\’hi ha prou amb un somriure per autoritzar una compra. A Xina, algunes escoles utilitzen sistemes de reconeixement facial per mesurar l\’atenció dels alumnes, analitzant les seves expressions i qualificant la seva implicació emocional.
L\’informe del World Economic Forum indica que cada persona genera més d\’un milió de dades al dia, molts dels quals estan relacionats amb estats emocionals inferits per sensors i algoritmes. No obstant això, malgrat aquesta invasió de dades emocionals, la societat sembla preocupar-se més per la privadesa de les dades financeres que per la dels sentiments digitalitzats. La llei pot protegir-nos en alguns casos, però no en tots.
Reclamar la sobirania emocional implica molt més que protegir la privadesa; significa recuperar el dret al misteri i a no ser constantment analitzats. La tecnologia, encara que pot ser una eina útil per millorar el benestar mental i detectar malalties, també planteja el risc de control. La línia entre cura i control es torna cada vegada més difusa, i cada clic que fem pot esborrar una mica més la frontera entre les dades i la nostra essència.
La veritable revolució de les tecnologies profundes no serà només la intel·ligència artificial, sinó la intel·ligència emocional col·lectiva. Aprendre a conviure amb aquestes eines sense sacrificar el més íntim de nosaltres mateixos és crucial. En un món on tot es mesura, l\’acte més radical pot ser simplement guardar silenci i no deixar que cada moment es converteixi en un dada.
\»Estem disposats a sacrificar la nostra privadesa emocional en nom de la conveniència tecnològica?\»
QUI VA DIR QUE EL SILENCI NO ÉS UN DADA VALIOSA?
—
Fuente: www.diaridetarragona.com | Ver noticia original