A través d’A Bordo Lab, està dissenyant un nou model d’innovació regenerativa de triple impacte per als ports i àrees marítimes de Catalunya i del Mediterrani

A través d’A Bordo Lab, Patricia Gonzàlez està liderant un esforç innovador per transformar els ports i àrees marítimes de Catalunya i del Mediterrani. Aquest laboratori d’intel·ligència col·lectiva, cofundat per Patricia i la seva germana Laura Gonzàlez, se centra en la creació d’un model d’innovació regenerativa de triple impacte que aborda els desafiaments ambientals, econòmics i socials actuals. La iniciativa s’alinea amb els objectius de la Dècada dels Oceans de les Nacions Unides, buscant promoure la sostenibilitat en entorns marins.

El reconeixement rebut per Patricia Gonzàlez als Premis d’Innovació Digital de Catalunya 2025, en la categoria Dones TIC, destaca la seva contribució significativa al sector tecnològic. Aquest premi, atorgat per l’ecosistema digital català, representa un hito important en la lluita per la igualtat de gènere en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Patricia va ser seleccionada entre 14 candidates, la qual cosa subratlla el seu impacte i lideratge en el sector.

A Bordo Lab no només se centra en la innovació tecnològica, sinó que també treballa per reduir la bretxa de gènere en l’àmbit TIC. L’entitat implementa programes que fomenten la participació de dones en sectors d’alta tecnologia i economia blava, proporcionant accés a formació especialitzada i oportunitats d’innovació digital. Aquest enfocament és fonamental per apoderar les dones i promoure el seu lideratge en un camp tradicionalment dominat per homes.

Una de les iniciatives més destacades d’A Bordo Lab és el Lagertha Project, dissenyat per capacitar dones emprenedores en l’ús de tecnologies avançades com la intel·ligència artificial, la realitat virtual i augmentada, l’internet de les coses i el blockchain. Aquest projecte té com a objectiu millorar la competitivitat de les participants i contribuir a la reducció de la bretxa digital de gènere, tant en el sector tecnològic com en l’economia blava.

La labor d’A Bordo Lab és un exemple de com la innovació pot ser un motor de canvi social i econòmic, promovent la col·laboració entre empreses, administracions públiques, universitats i la ciutadania. A mesura que s’avança cap a un futur més sostenible, és crucial que es continuïn desenvolupant iniciatives que integrin la tecnologia amb la sostenibilitat i la inclusió.

QUI VA DIR QUE LA INNOVACIÓ NO POT SER REGENERATIVA I SOCIAL AL MATEIX TEMPS?

Fuente: www.diarioelcanal.com | https://www.diarioelcanal.com/pat-gonzalez-ceo-de-a-bordo-lab-recibe-un-premio-de-innovacion-digital-de-catalunya/

La tecnologia ha transformat radicalment la nostra vida quotidiana, però el seu desenvolupament no ha estat igualitari. Des de l’any 1994, quan es van iniciar els plans de formació per a la incorporació de dones al món de les tecnologies al Centre Tècnic de la Dona (CTD), la situació ha canviat poc. Encara avui, les dones representen menys del 30% dels professionals en carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), malgrat que constitueixen més del 50% de la població mundial. A Espanya, el 56% dels estudiants universitaris són dones, però només un 25% s’inscriuen en enginyeries o tecnologies.

Aquesta desigualtat té conseqüències directes en la indústria tecnològica. Els productes i aplicacions sovint no responen a les necessitats de tota la societat, ja que els algoritmes que determinen el que llegim o comprem perpetuen biaixos de gènere, classe i raça. La falta de dones en posicions de lideratge i creació en el sector tecnològic resulta en una innovació esbiaixada i excloent.

Històries com la de Lluís i Núria il·lustren aquest problema. Mentre que ell era animat a estudiar enginyeria, ella va ser dissuadida per les expectatives socials. Això reflecteix un sistema de creences que educa les nenes per a ser usuàries, no creadors. La participació de les dones en la tecnologia no és només una qüestió de quota, sinó una necessitat per a la justícia i l’eficàcia.

Per tant, és essencial que les dones no només siguin consumidores de tecnologia, sinó que també ocupin rols de creació i lideratge. La seva presència pot transformar la finalitat dels projectes tecnològics, orientant-los cap al benestar col·lectiu en comptes de la mera generació de beneficis. La tecnologia ha de ser una eina de transformació social, i per aconseguir-ho, és crucial educar les nenes perquè entenguin que poden ser arquitectes del món digital, investigadores i emprenedores.

La participació femenina en la tecnologia no és un caprici, sinó una urgència. Si volem un futur digital just, inclusiu i sostenible, aquest ha de ser construït amb totes les perspectives.

VOLDRIES SER INFLUENCER… O VOLDRIES INFLUIR?

Fuente: www.elpuntavui.cat | https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2591688-vols-ser-influencer-o-vols-influir.html

Per què cal explicar què és el feminisme?

El feminisme ha estat un tema recurrent en debats socials i personals, especialment en el context actual del segle XXI. Malgrat els avenços aconseguits, com la inclusió de dones en camps tradicionalment dominats per homes, persisteixen dubtes sobre el seu significat i propòsit. Recentment, en un dinar, se’m va preguntar què és el feminisme, la qual cosa em va portar a reflexionar sobre la manca de comprensió que encara existeix al voltant d’aquest moviment.

El feminisme, com s’ha definit històricament, és un moviment que busca la igualtat de drets entre homes i dones. No obstant això, sovint se’n qüestiona el nom i la seva rellevància, com si fos necessari justificar la seva existència. En contrast, altres moviments socials, com l’antiracisme o el pacifisme, no s’enfronten al mateix nivell d’escrutini. Aquesta discrepància pot deure’s a la resistència a acceptar que les dones demanin igualtat de drets, la qual cosa implica un canvi en la dinàmica de poder.

Un exemple clar d’aquesta resistència s’observa en la recent fotografia d’una tripulació que viatjarà a la Lluna, on només una de les quatre persones és dona. Encara que s’ha avançat en la inclusió de dones, la representació continua sent mínima, amb un 25% de participació. Aquest fet ressalta la necessitat de continuar lluitant per una representació equitativa en tots els àmbits, incloent la ciència i la tecnologia.

El feminisme ha permès que dones com Christina Hammock Koch, astronauta i enginyera, siguin part d’aquestes missions històriques. No obstant això, el patriarcat continua sent un sistema opressor que limita la igualtat. La lluita per la justícia social i l’equitat de gènere és més rellevant que mai, i és fonamental que es comprengui el veritable significat del feminisme.

¿QUI DICE QUE NO HI HA QUE EXPLICAR EL FEMINISME QUAN ENCARA HI HA QUI NO HO ENTEN?

Fuente: es.ara.cat | https://es.ara.cat/domingo/feminismo-palabras_129_5527994.html